El passat mes d’agost Publicacions de la Universitat de València (PUV) va ser invitada d’honor de  la Fira Internacional del Llibre Universitari (FILUNI 2026) de Mèxic. D’alguna manera es reconeixia una trajectòria editorial i també els lligams teixits al llarg del temps per PUV amb editorials i entitats mexicanes, com la UNAM o la FIL, la Fira internacional del Llibre de Guadalajara. Uns lligams promoguts pels successius directors de PUV, a partir d’Antoni Furió, en els quals hi ha tingut tothora, i és just reconèixer-ho, un paper cabdal el gerent de PUV Lluís Miró, que s’ha jubilat recentment.

Arran de l’esdeveniment, PUV va presentar un seguit de publicacions “de tema mexicà” o, més ben dit, al·lusives al lligam amb Mèxic, degut sobretot a l’exili de tants republicans valencians i espanyols que varen deixar petja en aquell país. En una enumeració sumària trobem, d’entrada, la biografia José Puche. Rector, médico y ‘alma mater’ del exilio republicano en México, de Josep Lluís Barona. El doctor Puche, deixeble d’August Pi Sunyer i de Juan Negrín, fou catedràtic de Fisiologia i rector de la Universitat de València (1936-1939). En aquest llibre es reconstrueix la seua trajectòria: orígens, estudis, inserció acadèmica, rectorat, obra científica i, en una part substancial, la seua activitat de reagrupament dels exiliats a Mèxic, així com la seua vinculació a la UNAM (Universitat Nacional Autònoma de Mèxic) i la represa del seu treball científic.  Ens permet, així, passar d’un nom, d’una referència més o menys coneguda, a un aprofundiment en la personalitat, l’obra i el compromís republicà pregon d’un acadèmic valencià (d’adopció) tan rellevant.

Igualment il·lustrativa és l’obra de Carmen Gaitán Salinas La vida desplazada. Manuela Ballester y el arte en el exilio, que explica fil per randa la vida, vicissituds i obra d’una artista valenciana decisiva. Una vida marcada pel compromís polític i la vivència de l’art al servei de la causa popular en diàleg -no mancat de conflictes- amb el seu company Josep Renau. Manuela Ballester va mantenir en part el valencià dins la família i en els seus dietaris, un aspecte interessant. Una trajectòria intensa: formació i primera etapa a València, exili a Mèxic el 1939 i trasllat a la República Democràtica Alemanya -a Berlín- el 1959, on ja s’havia instal·lat Renau, amb el qual, però, la relació es va deteriorar. Aquest llibre aporta molta llum al coneixement d’una artista que no va perdre mai el tremp creatiu. Són impressionants els quadres que va pintar a l’Alemanya de l’Est, perquè capten una atmosfera apagada i severa, tan allunyada dels seus orígens valencians com de la lluminositat que havia trobat a Mèxic. Carmen Gaitán fou comissària de l’exposició sobre Manuela Ballester que es va fer fa un parell d’anys al Centre Cultural La Nau -que va permetre contemplar en directe la seua obra pictòrica i altres materials-, així com editora dels diaris de l’artista valenciana: Mis días en México. Diarios 1939-1953(Renacimiento, 2021), un volum de 922 pàgines. Són diaris interessants, molt quotidians, però reveladors en els intersticis. La relació amb una personalitat tan forta com la de Josep Renau no fou sempre fàcil. Tampoc va ser-ho compaginar la vida domèstica i familiar amb el quefer artístic i creatiu... Per cert, l’editora, Carmen Gaitán, prengué la decisió de traduir al castellà les (nombroses) entrades escrites en valencià, cosa molt de doldre des de la nostra perspectiva.