Trineu
Un trineu és un vehicle sense rodes que es desplaça lliscant per la neu, el glaç o una altra superfície amb poca fricció, com pot ser l'herba no gaire seca.[1] En algun cas, els còdols de riu o la sorra humitejada, poden ser una superfície apta per poder lliscar els trineus. Amb la gravetat com a única força de propulsió, un trineu també pot lliscar turó avall com a objecte de diversió, així el seu ús pot ser de transport o bé lúdic i esportiu; en aquest darrer cas rep noms diversos segons la disciplina esportiva, com el de bobsled, per exemple.
Etimologia
[modifica]Etimologia en català
[modifica]El mot català «trineu» prové del francès traîneau, derivat de traîner (‘arrossegar, estirar’), que remunta al llatí vulgar *traginare, derivat de *tragĕre, i, en darrer terme, al llatí clàssic trahĕre, amb el mateix significat; la primera documentació del mot data de 1905.[2]
Etimologia dels termes anglesos
[modifica]La paraula anglesa sled prové de l'anglès mitjà sledde, que al seu torn té l'origen en el mot del neerlandès mitjà slēde, que significa 'lliscament' o 'lliscador'. El mot comparteix un origen comú amb sleigh i sledge.[3] D'altra banda, sleigh és una forma anglicitzada del mot neerlandès modern slee i fou introduït en la llengua anglesa pels immigrants neerlandesos a l'Amèrica del Nord.[4]
Funcionament
[modifica]Els trineus són especialment útils a l'hivern, però també es poden arrossegar per camps humits, camins enfangats i fins i tot terrenys durs si se'n facilita el moviment greixant els patins amb oli o, alternativament, mullant-los amb aigua. El grau de fricció amb què els trineus i altres objectes llisquen varia segons que la superfície sigui de glaç, neu glaçada, neu humida o neu seca. L'explicació tradicional segons la qual la pressió del trineu sobre la neu o el glaç produeix una pel·lícula fina d'aigua que permet lliscar amb poca fricció és insuficient.[5]
Diversos tipus de trineu són arrossegats per animals com ara rens, cavalls, mules, bous o gossos (de races especials com el husky, malamut o samoiede).
Història
[modifica]
Durant el Neolític, les tècniques d'arrossegament permeteren transportar càrregues pesants per tota mena de terrenys. Els primers trineus devien consistir en una base resistent que sostenia la càrrega i que es feia lliscar o avançar sobre una via formada per nombrosos troncs disposats transversalment; si el terreny era prou dur, els troncs també podien actuar com a corrons. Quan la càrrega era un cos rígid, com una pedra allargada, un menhir o un obelisc, els homes que participaven en la maniobra retiraven contínuament els troncs de la part posterior i els tornaven a col·locar al davant.
Hi ha indicis de l'ús de trineus o patins de transport anteriors al 10.000 aC a l'Amèrica del Nord,[6] del 3200 aC a Sumer[7] i de l'antic Egipte.[8][9]
Tant al Japó com als Vosges es construïren camins de troncs, de vegades molt elaborats als passos perillosos, que permetien fer-hi circular trineus de fusta molt carregats. Aquestes vies també es podien pavimentar amb còdols que, en ser regats, esdevenien llisos i relliscosos, com es feia a Madeira. Quan calia arrossegar o frenar una càrrega en pendents força pronunciats, els animals havien de ser robusts i tranquils i sovint era imprescindible l'ajut de persones.
Característic de la protohistòria dels pobles que difongueren les llengües indoeuropees per l'Europa occidental, el travois és una estructura d'arrossegament formada per pals de fusta o troncs petits, units amb travessers mitjançant lligams vegetals, tires de pell o cordes.[10] Entre els pals i els travessers s'hi podia subjectar una càrrega, com ara peces de caça o sacs. Segons el pes, l'arrossegaven persones o animals domèstics —bous, cavalls, rens i altres cèrvids— convenientment guarnits. Sembla que inicialment els pobles nòmades hi transportaven tots els elements de la llar, inclosos els bastiments de fusta i les teles gruixudes o els feltres de les tendes, especialment útils a les estepes seques, on els arbres i els boscos eren escassos. L'ús del travois com a mitjà de transport desaparegué en gran part durant el segle xviii, tot i que a les regions finlandeses i àrtiques se'n conservaren formes simplificades o més perfeccionades.
Els experiments d'arqueologia experimental indiquen que la incorporació de patins laterals per reduir la fricció conduí al desenvolupament del trineu de patins. Aquest sistema també podria haver contribuït a l'origen del carro: els patins, que sostenien els travessers i una mena de plataforma rudimentària, esdevingueren els costats de la caixa quan el conjunt fou col·locat damunt d'un tren de rodatge format per rodes unides per un eix. El carro amb timó aparegué en les societats tècnicament més avançades de l'edat del bronze del Pròxim Orient o de l'Orient Mitjà. Les societats de les estepes haurien après relativament aviat a construir aquests mecanismes i desenvoluparen carros que es podien arrossegar sobre patins o desplaçar sobre rodes, sovint quatre, per facilitar les migracions estacionals. Els travois més senzills i curts es conservaren per als transports ràpids i de poca distància i haurien originat estructures amb vares però sense rodes. Els carros massissos i curts que es generalitzaren al final de l'edat mitjana comportaren novament l'ús de vares laterals.
L'ús eficaç dels trineus de patins es limita a determinades superfícies de lliscament i depèn també de la inclinació del terreny. El glaç, la neu, la sorra, l'herba, el fang i el llim són superfícies més adequades per a l'arrossegament que no pas per al transport amb rodes.
La forma habitual del trineu baix consta de dos patins llargs units per travessers, damunt dels quals es munta una plataforma lleugera o un bastiment. Aquesta estructura, feta amb una planxa o amb llistons i, de vegades, elevada sobre suports verticals, permet subjectar-hi la càrrega. Aquesta forma de fons pla, molt propera als trineus antics, als tobogans i als trineus inuit emprats per transportar balenes, també es troba entre els pobles del nord d'Euràsia, com els samoiedes i els txuktxis.
A l'Europa occidental, el trineu pagès sense timó ni vares era construït normalment amb fusta de freixe i roure pel mateix pagès que l'arrossegava pels pendents o que el junyia, mitjançant cadenes de tir, al collar del cavall o al jou d'una parella de bous. Un trineu de collita tradicional de Gal·les disposava d'una plataforma de taulons, muntants davanters i posteriors d'aproximadament un metre d'alçària i dos costats d'uns dos metres de llargada, units mitjançant encaixos a vuit travessers que determinaven l'amplada del vehicle. Les garbes es mantenien sobre la plataforma, o per damunt seu, amb l'ajut dels muntants, els costats i un sistema de cordes. De vegades, l'ús d'un tronc bifurcat de manera natural permetia construir un trineu encara més senzill, completat amb alguns taulons i els elements habituals de subjecció lateral.
A l'antic Egipte s'utilitzaren trineus de fusta per transportar materials sobre la sorra dels deserts circumdants i per desplaçar objectes pesants i voluminosos, com estàtues colossals i obeliscs. Per facilitar-ne el moviment, es mullava la sorra abans que hi passés el trineu.[8] Se n'han conservat exemplars procedents de tombes i també apareixen representats en baixos relleus i pintures, arrossegats per grups de treballadors egipcis.
En l'excavació del vaixell d'Oseberg es van trobar diversos trineus. Aquests vehicles també eren molt apreciats perquè, a diferència dels vehicles amb rodes, estaven exempts de peatges.
Fins a les darreries del segle xix, un trineu d'hivern tancat, anomenat vozok, proporcionava un mitjà de transport ràpid per les planes nevades de la Rússia europea i Sibèria. Era el mitjà de transport preferit per membres de la reialesa, bisbes i boiars de Moscòvia. A l'Armeria del Kremlin se'n conserven diversos exemplars reials d'importància històrica.
Els trineus arrossegats per persones van ser el mitjà de transport tradicional de les expedicions britàniques d'exploració de l'Àrtic i l'Antàrtida durant el segle xix i començaments del XX, una pràctica defensada, per exemple, pel capità Robert Falcon Scott. La majoria dels altres exploradors, com Roald Amundsen, utilitzaven trineus de gossos.
Característiques
[modifica]
Els trineus poden ser tirats per animals, generalment, cavalls, mules, bous o gossos. També poden ser empesos o tirats per persones com nens en els seus jocs o pares tirant dels seus fills. Els trineus tirats per humans van ser mitjans de transport habituals en les expedicions exploratòries britàniques a les regions àrtiques i antàrtiques al segle xix i començament del XX. Molts altres van utilitzar grups de gossos com, per exemple, Roald Amundsen. Avui dia alguns viatgers fan ús de cometes per remolcar trineus en aquestes latituds.
- La paraula trineu procedeix del francès «Traineau» (segle xii) formada a partir del verb «Trainer» que significa «arrossegar».
- Una troica és un trineu tirat per tres cavalls .
- El trineu fictici de Santa Claus és tirat per rens voladors . Incorpora petits esquís potser per aterrar i enlairar-se.
- El trineu d'asfalt és un trineu en què les fulles es substitueixen per rodes per baixar pendents asfaltades.
Trineus en l'antic Egipte
[modifica]Al Antic Egipte es van utilitzar trineus de fusta per transportar diversos materials sobre les càlides sorres dels deserts circumdants, desplaçant, algunes vegades, pesats i voluminosos objectes, com ara estàtues colossals. Per facilitar el seu desplaçament, era humitejada la sorra abans del seu pas.
Perduren alguns exemplars descoberts en tombes; també en baixos relleus i pintures de les seves edificacions es mostren trineus arrossegats per diversos grups de treballadors egipcis.
Tipus de trineus
[modifica]De transport
[modifica]Tradicionalment, alguns trineus de transport eren moguts per la força humana o per animals de tir, però actualment també poden ser arrossegats per vehicles de motor com les motos de neu o els tractors.
- El trineu de gossos, arrossegat per un grup de gossos de trineu, utilitzat tradicionalment com a mitjà de transport i actualment també en les curses de trineus amb gossos.
- El kangga, un trineu tradicional filipí arrossegat per un carabao, emprat per transportar càrregues per terrenys enfangats i dics d'arrossars.[11]
- El pulk o ahkio, un trineu tradicional de Lapònia, utilitzat en expedicions, operacions de rescat de muntanya i unitats militars de clima fred per transportar equipament, provisions i passatgers.
- El qamutiik, un trineu inuit adaptat específicament als desplaçaments sobre la banquisa.
- El tobogan de rescat, desenvolupat a partir del pulk.
- El Trineu de Vent, un trineu polar propulsat per estels que s'utilitza en expedicions científiques modernes a l'Antàrtida i Groenlàndia.[12]
Recreatius
[modifica]Molts tipus de trineus recreatius estan dissenyats per lliscar pendent avall per turons nevats.
- L'airboard, una mena de bodyboard de neu, és a dir, un trineu inflable per a una sola persona.[13]
- El bum slider, un petit lliscador amb forma de seient i una nansa senzilla.
- El Flexible Flyer, un trineu de fusta dirigible amb patins metàl·lics prims.
- El foam slider, una peça plana d'escuma resistent amb nanses i la part inferior llisa.
- El trineu de tub inflable, una membrana de plàstic plena d'aire que forma un trineu circular molt lleuger.
- El patinet de gel o spark, un trineu de propulsió humana.
- El trineu de plat, un trineu circular sense patins, generalment fet de plàstic o metall.
- El tobogan, un trineu allargat sense patins, generalment fet de fusta o plàstic, tot i que de vegades es fabrica amb xapa metàl·lica.[14]
De competició
[modifica]
El descens en trineu és un esport olímpic amb tres variants:
- El bobsleigh, un vehicle aerodinàmic de materials compostos muntat sobre patins lleugers.
- El luge i l'skeleton, trineus petits amb patins per a un o dos competidors.[15][16] Les diferències entre ambdós són:
- Luge - cap per amunt, peus per davant, sense frens ni timó
- Skeleton - cap per avall, cap per davant, sense frens ni timó
Tirats per cavalls
[modifica]Els trineus tirats per cavalls acostumen a ser vehicles de mida mitjana o gran, sovint oberts per la part superior i destinats al transport de passatgers o mercaderies.
Referències
[modifica]- ↑ Fabra, Pompeu. Diccionari general de la llengua catalana .... Llibreria Catalònia, 1932, p. 1679.
- ↑ «trineu». Gran Diccionari de la llengua catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 29 agost 2026].
- ↑ «thefreedictionary entry on "sled"» (en anglès). Farlex.
- ↑ «thefreedictionary entry on "sleigh"» (en anglès).
- ↑ «The surprising science of why ice is so slippery» (en anglès).
- ↑ Gramly, Richard Michael (2024). «Sled». Guide to Palaeolithic Artifacts and Features of the Americas. Rowman & Littlefield. ISBN 9781538186961, p. 19 i 95.
- ↑ Scarre, Chris (1993). Smithsonian Timelines of the Ancient World. Dorling Kindersley, p. 99.
- 1 2 McCoy, Terrence «The Surprisingly Simple Way Egyptians Moved Massive Pyramid Stones Without Modern Technology» (en anglès). The Washington Post, 2 maig 2014 [Consulta: 1 febrer 2019].
- ↑ «Sledge from mortuary complex of Senwosret I». Museu Metropolità d'Art de Nova York.
- ↑ Quan els pals convergien formant una ve baixa darrere l'animal de tir o de l'enganxall, el conjunt arrossegat rebia altres denominacions. Com que la terminologia moderna d'aquests sistemes d'arrossegament no és uniforme, sovint també se'ls anomena genèricament travois.
- ↑ Zabilka, Gladys. Customs and Culture of the Philippines (en anglès). C. E. Tuttle Company, 1963, p. 37.
- ↑ «Spaniards reach South Pole of Inaccessibility - but where is Lenin?» (en anglès). Explorersweb, 12 desembre 2005.
- ↑ «Airboards - from ski slopes to backcountry!» (en anglès). [Consulta: 17 febrer 2018].
- ↑ «Hörnerschlitten» (en alemany). schlitten-bob.de. [Consulta: 19 maig 2013].
- ↑ «Herzlich Willkommen !» (en alemany). schlittendiscount.de. [Consulta: 19 maig 2013].
- ↑ «Hörnerschlitten» (en alemany). hoernerrodel.de. Arxivat de l'original el 2022-05-29. [Consulta: 19 maig 2013].
Vegeu també
[modifica]