Vés al contingut

Xec

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Xec (escacs)».
Xec.

Un xec és un títol valor en el qual la persona que és autoritzada per extreure diners d'un compte (per exemple, el titular), estén a una altra persona una autorització per retirar una determinada quantitat de diners del seu compte, prescindint de la presència del titular del compte bancari.[1][2]

Jurídicament el xec és un títol valor a l'ordre o al portador i abstracte en virtut del qual una persona, anomenada lliurador, ordena incondicionalment a una institució de crèdit que lliuri el pagament a la vista d'una suma de diners determinada a favor d'una tercera persona anomenada beneficiari.[3][4]

Figures

[modifica]
  • Lliurador: és la persona que expedeix el xec. El xec és una ordre de pagament feta per una persona contra una altra, prèvia provisió de fons.[5]
  • Lliurat: és la persona obligada a fer el pagament, i necessàriament ha de ser una entitat financera.[6]
  • Tenidor: és la persona que té dret a exigir que el xec es faci efectiu.[5]

Les figures del lliurador i tenidor poden coincidir en la mateixa persona.[5]

Formes de lliurament

[modifica]
  • Al portador: qualsevol persona, pel sol fet de posseir físicament el xec, es converteix en el seu tenidor, i per tant, pot presentar-lo al cobrament.[5]
  • Nominatiu: quan en el xec es designa com a beneficiari una persona concreta.[7]
  • A l'ordre: és el mateix cas que l'anterior, però especificat amb «Pagueu per aquest xec a l'ordre de».
  • No a l'ordre: els xecs nominatius, o a l'ordre, són transmissibles per endós. La inclusió de la clàusula «No a l'ordre» en l'apartat destinat al beneficiari impedeix que aquest es pugui endossar, i per tant, es converteix en l'únic tenidor possible.[5]

Qualsevol xec emès sense indicació de beneficiari es considerarà al portador, encara que no porti aquesta menció especificada. També es pot considerar al portador el xec que porti el nom d'un beneficiari, seguit de la menció «o al portador» (o equivalent. És per aquest motiu que se sol invalidar l'espai sobrant a la dreta del beneficiari, si el lliurador vol evitar, per qüestions de seguretat, que el xec es pugui convertir en xec «al portador».[5]

Requisits legals

[modifica]

Un xec ha de tenir:[8]

  • La denominació de xec inserida en el context del títol,[9] expressada en el mateix idioma en què ha estat redactat aquest.
  • El mandat pur i simple de pagar una suma determinada en una moneda de curs legal.[5]
  • Nom del lliurat, que necessàriament ha de ser un banc
  • Lloc de pagament
  • Data i lloc de l'expedició.
  • Firma del lliurador.[5]

Ús

[modifica]
Els xecs poden ser vàlids independentment de l'import.

Les parts d'un xec ordinari generalment inclouen un lliurador, el dipositant que emet un xec; un lliurat, la institució financera on es pot presentar el xec per cobrar-lo; i un beneficiari, l'entitat a qui el lliurador emet el xec. El lliurador gira o emet un xec, acció que als Estats Units també s'anomena cutting a cheque. També hi pot haver un beneficiari efectiu; per exemple, en dipositar un xec a un custodi d'un compte de valors, el beneficiari serà el custodi, però el xec pot portar la indicació «F/B/O» (for the benefit of, ‘en benefici de’) del beneficiari efectiu.

En última instància, també hi ha almenys un endossatari, que normalment serà la institució financera que gestiona el compte del beneficiari o, en algunes circumstàncies, un tercer a qui el beneficiari deu o vol donar diners.

El beneficiari que accepta un xec habitualment el diposita en un compte del seu banc i fa que el banc el processi. En alguns casos, el beneficiari porta el xec a una oficina del banc lliurat i el cobra allà. Si un xec és rebutjat pel banc lliurat —o si el banc lliurat el retorna al banc on s'havia dipositat— perquè no hi ha prou fons per cobrir-lo, es diu que el xec ha estat impagat («retornat»). Un cop aprovat el xec i abonats tots els comptes corresponents, s'hi estampa alguna mena de marca de cancel·lació, com ara un segell de «pagat». El xec passa a ser un xec cancel·lat. Els xecs cancel·lats s'incorporen a l'expedient del titular del compte. Aquest pot sol·licitar una còpia d'un xec cancel·lat com a prova d'un pagament. Això es coneix com el cicle de compensació del xec.

Els xecs es poden perdre o extraviar durant el cicle, o endarrerir-se si cal fer verificacions addicionals en cas de sospita de frau. Per tant, un xec pot ser retornat un temps després d'haver-se dipositat.

Els xecs simbòlics s'utilitzen en esdeveniments per representar els diners oferts al beneficiari.

Arran de la preocupació pel temps que trigava la Cheque and Credit Clearing Company a compensar els xecs, l'Office of Fair Trading del Regne Unit va crear el 2006 un grup de treball per examinar el cicle de compensació dels xecs. L'informe va concloure que els terminis de compensació es podien millorar, però que els costos associats a accelerar el procés no es podien justificar, atès que l'ús dels xecs disminuïa.[10] Tanmateix, van concloure que el problema principal era el termini il·limitat de què podia disposar un banc per declarar impagat un xec. Per resoldre-ho, es van aplicar canvis perquè el termini màxim després del dipòsit d'un xec durant el qual podia ser rebutjat fos de sis dies, el que es coneixia com el principi de «certesa de destinació».

Un avantatge per al lliurador d'utilitzar xecs en lloc de transaccions amb targeta de dèbit és que sap que el seu banc no lliurarà els diners fins uns dies més tard. Pagar amb un xec sense disposar de fons suficients i, posteriorment, fer un ingrés al compte contra el qual s'ha girat el xec per cobrir-ne l'import s'anomena «kiting» o «floating» i, en general, és il·legal als Estats Units, tot i que rarament s'apliquen les lleis corresponents llevat que el lliurador utilitzi diversos comptes corrents en diferents institucions per augmentar el retard o per sostreure fons.

Disminució de l'ús

[modifica]

L'ús dels xecs ha disminuït des de la dècada del 1990, tant en les transaccions al punt de venda —en què cada vegada es prefereixen més les targetes de crèdit, les targetes de dèbit o les aplicacions de pagament mòbil— com en els pagaments a tercers, com ara el pagament de factures, àmbit en què l'aparició de la banca telefònica n'ha accelerat la disminució, juntament amb la banca en línia i la banca mòbil. Com que són en paper, els xecs són costosos de processar per als bancs en comparació amb els pagaments electrònics; per això, en molts països els bancs en desincentiven l'ús, ja sigui cobrant pels xecs o fent les alternatives més atractives per als clients. En particular, la gestió de transferències de diners requereix més esforç i temps. El xec s'ha de lliurar en persona o enviar per correu. L'augment dels caixers automàtics (ATM) fa que sovint sigui fàcil accedir a petites quantitats d'efectiu i que, de vegades, no calgui emetre un xec per a aquests imports. Diversos països han anunciat o ja han completat l'eliminació dels xecs com a mitjà de pagament.[11][12]

L'octubre de 2023, segons el Federal Reserve Bank of Atlanta, l'estatunidenc mitjà va emetre poc més d'un xec durant aquell mes. El valor mitjà d'aquests xecs era de 504 dòlars, fet que suggereix que la majoria s'utilitzaven per a compres més grans. Això representa una disminució significativa respecte de l'any 2000, quan els estatunidencs emetien una mitjana anual de 60 xecs.[13]

Disminució a l'Àsia

[modifica]

En molts països asiàtics, els xecs mai no s'han utilitzat de manera generalitzada i normalment només els feien servir les persones riques; l'efectiu s'utilitzava per a la majoria de pagaments, excepte a l'Índia, on l'ús dels xecs era habitual. Allà on s'han utilitzat, han disminuït ràpidament. El 2009, l'ús de xecs per part dels consumidors era insignificant al Japó, Corea del Sud i Taiwan. Aquesta tendència descendent es va accelerar gràcies a la infraestructura avançada de serveis financers d'aquests mercats desenvolupats. Molts països en desenvolupament d'Àsia han experimentat un augment de l'ús de sistemes de pagament electrònic, i han superat així directament el sistema de xecs, menys eficient.[14]

Disminució a Europa

[modifica]

A la majoria de països europeus, els xecs ara s'utilitzen rarament o s'han eliminat completament, fins i tot per a pagaments a tercers, excepte al Regne Unit, França i Irlanda. A la major part d'Europa occidental, era habitual que les empreses publiquessin les seves dades bancàries a les factures per facilitar la recepció de pagaments per gir. Fins i tot abans de la introducció de la banca en línia, en alguns països era possible fer pagaments a tercers mitjançant caixers automàtics, que podien captar amb precisió i rapidesa els imports de les factures, les dates de venciment i les dades bancàries del beneficiari mitjançant un lector de codi de barres, per reduir la introducció manual de dades. En utilitzar un xec, correspon al beneficiari iniciar el cobrament, mentre que en una transferència per gir correspon al pagador efectuar el pagament.

Al Regne Unit, França i Irlanda els xecs continuen utilitzant-se, ja que els pagaments amb xec són gratuïts per al consumidor. Tanmateix, aquests països també han experimentat disminucions significatives des de l'any 2000. Des de 2001, les empreses del Regne Unit han fet més pagaments electrònics que pagaments amb xec. El Consell de Pagaments del Regne Unit va anunciar el 2011 que els xecs continuarien existint mentre els clients els necessitessin, fet que va revertir un objectiu anterior d'eliminar-los el 2018.[15]

França continua molt per davant dels seus homòlegs europeus en l'ús de pagaments amb xec. S'estima que el 2020 es van efectuar a França més de mil milions de pagaments amb xec, en comparació amb Itàlia, el país amb el segon nombre més alt de pagaments, que en va tenir menys de 100 milions.[16]

Disminució a l'Amèrica del Nord

[modifica]

Els Estats Units depenien molt dels xecs, per la comoditat que ofereixen als pagadors i per l'absència d'un sistema de gran volum per a pagaments electrònics de baix valor.[17] Als Estats Units, es calcula que el 2012 es van pagar 18.300 milions de xecs, per un valor de 25,9 bilions de dòlars.[18] Tanmateix, l'ús dels xecs també ha experimentat una disminució significativa als Estats Units.

L'ús de xecs al Canadà és inferior al dels Estats Units i disminueix ràpidament per iniciativa de l'Associació Bancària Canadenca.[19] El Govern del Canadà afirma que enviar un xec per correu és 6,5 vegades més car que fer un dipòsit directe. L'Associació Canadenca de Pagaments va informar que, el 2012, l'ús de xecs al Canadà només representava el 40% del total de transaccions financeres.[20]

Disminució a Oceania

[modifica]

Tant Austràlia com Nova Zelanda van ser grans usuaris de xecs durant la segona part del segle XX. Tanmateix, seguint les tendències mundials, tots dos països han experimentat una disminució significativa de l'ús dels xecs.

A Austràlia, el 1994, el valor diari de les transaccions amb xec era de 25.000 milions de dòlars australians; el 2004, havia baixat a només 5.000 milions, gairebé tots corresponents a transaccions B2B. L'ús personal de xecs és pràcticament inexistent a causa de la utilització de llarga data del sistema EFTPOS, BPAY, les transferències electròniques i les targetes de dèbit. El pla estratègic dels sistemes de pagament australians estableix que eliminarà els xecs abans del 2030.[21]

A Nova Zelanda, els pagaments amb xec han disminuït des de mitjan dècada de 1990 en favor dels mètodes de pagament electrònic. El 1993, els xecs representaven més de la meitat de les transaccions a través del sistema bancari nacional, amb una mitjana anual de 130 xecs per habitant. El 2006, els xecs se situaven molt per darrere de les transaccions EFTPOS (targeta de dèbit) i dels abonaments electrònics, i només representaven el 9% de les transaccions, una mitjana anual de 41 transaccions amb xec per habitant.[22] Els xecs es van eliminar completament el 2020 i cap banc ni comerç no els accepta en cap forma.

Alternatives als xecs

[modifica]

Els sistemes de pagament diferents dels xecs inclouen:

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xec
  1. ↑ LLei 19/1986 de 16 de juliol, Canviària i del xec
  2. ↑ «RodaMots - xec». [Consulta: 4 setembre 2026].
  3. ↑ «Textos de l'empresa. El xec». [Consulta: 12 juny 2026].
  4. ↑ «Quins tipus de xecs bancaris hi ha a Espanya?». Arxivat de l'original el 2026-02-11. [Consulta: 4 setembre 2026].
  5. 1 2 3 4 5 6 7 8 Calvet, Caterina. Manual bàsic de Banca. Sabadell: Edicions Comercials, 1999 [Consulta: 25 agost 2013].
  6. ↑ Article 189 de la Llei Canviària>
  7. ↑ Catalunya, Institut Obert de. «Procés integral de l'activitat comercial». [Consulta: 4 setembre 2026].
  8. ↑ Sabadell, Banco. «Xecs bancaris: què són i quins tipus existeixen?». Arxivat de l'original el 2026-06-08. [Consulta: 4 setembre 2026].
  9. ↑ «xec - Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 4 setembre 2026].
  10. ↑ «Cheques Working Group Report». London: The Office of Fair Trading, 01-11-2006. Arxivat de l'original el 19 March 2009. [Consulta: 26 maig 2009].
  11. ↑ «BNZ, ANZ, Westpac to phase out cheque use». Stuff, 13-05-2020.
  12. ↑ «Cheques will be phased out by 2030 as the use of mobile wallets sky-rockets». , 07-06-2023.
  13. ↑ Chandler, Adam. «It's never been more confusing to pay for something». Sherwood News, 11-09-2024. [Consulta: 12 setembre 2024].
  14. ↑ «'Green payment' movement set to impact the American payments landscape». euromonitor.com, 04-05-2010. Arxivat de l'original el 21 August 2010. [Consulta: 24 juliol 2010].
  15. ↑ «Why cheques aren't quite dead yet». Financial Times, 30-07-2021.
  16. ↑ «Total number of check payments in 27 countries in Europe from 2000 to 2020», 09-09-2021. [Consulta: 17 setembre 2022].
  17. ↑ Organisation for Economic Co-operation and Development. The Future of Money. Paris: OECD, 2002, p. 76–79. ISBN 978-92-64-19672-8.
  18. ↑ «2013 Federal Reserve Payments Study». Federal Reserve Bank Services. Arxivat de l'original el 9 July 2015. [Consulta: 8 juliol 2015].
  19. ↑ «B2B and Mobile Payments: The Road Ahead». Arxivat de l'original el 18 January 2017. [Consulta: 17 gener 2017].
  20. ↑ «Examining Canadian Payment Methods and Trends». Canadian Payment Association, 01-10-2012. Arxivat de l'original el 29 October 2013. [Consulta: 24 octubre 2013].
  21. ↑ «Are Australians still using cheques?», 2022. [Consulta: 1r febrer 2024].
  22. ↑ «Payment and Settlement Systems in New Zealand». Reserve Bank of New Zealand, 01-03-2008. [Consulta: 19 setembre 2010].

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xec&oldid=38623484»