Vés al contingut

Socialisme democràtic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióSocialisme democràtic
Dades
Tipusideologia política Modifica el valor a Wikidata

La democràcia socialista o socialisme democràtic és una ideologia de crítica social que s'usa per part de diversos moviments, tendències i organitzacions per aclarir que la seva posició i propòsit és tant el socialisme com la democràcia, amb un èmfasi particular en la democràcia econòmica, la democràcia laboral i l'autogestió dels treballadors[1] dins d'una economia socialista de mercat o una forma alternativa d'una economia socialista planificada descentralitzada. És un conjunt de filosofies polítiques d'esquerres[2] que dona suport a la democràcia política i a alguna forma d'economia de propietat social,[3] amb un èmfasi particular en la democràcia econòmica, la democràcia en el lloc de treball i l'autogestió obrera[4] en el marc d'una economia socialista de mercat, una economia planificada descentralitzada o una economia socialista planificada centralment de manera democràtica.[5] Els socialistes democràtics sostenen que el capitalisme és inherentment incompatible amb els valors de la llibertat, la igualtat i la solidaritat, i que aquests ideals només es poden assolir mitjançant la realització d'una societat socialista.[6] Tot i que la majoria dels socialistes democràtics cerquen una transició gradual cap al socialisme,[7] el socialisme democràtic pot defensar polítiques revolucionàries o reformistes per establir el socialisme.[8] El terme socialisme democràtic va ser popularitzat pels socialistes que s'oposaven a la deriva cap a l'estat de partit únic a la Unió Soviètica i en altres països durant el segle XX.[9]

La història del socialisme democràtic es pot remuntar als pensadors socialistes europeus del segle XIX i al moviment cartista del Regne Unit. Tot i que diferien en certa manera en els seus objectius, compartien l'exigència d'una presa de decisions democràtica i de la propietat pública dels mitjans de producció, que consideraven característiques fonamentals de la societat que defensaven. Des de finals del segle XIX fins a principis del XX, el socialisme democràtic va rebre una gran influència de la forma gradualista de socialisme promoguda per la Societat Fabiana britànica i pel socialisme evolutiu d'Eduard Bernstein a Alemanya.[10] Després de l'aparició, a mitjan segle XX, del "socialisme real", o socialisme de caserna, el terme "socialisme democràtic" es va definir per distingir-lo tant de la socialdemocràcia com del socialisme soviètic.[11] Tot i que aquest terme s'utilitza sovint com a sinònim de socialdemocràcia és en realitat més àmplia, abastant diferents corrents.[12]

El socialisme democràtic és allò que la majoria dels socialistes entenen pel concepte de socialisme.[13] El terme pot emprar-se en un sentit ampli, com totes les formes de socialisme que rebutgen un estat marxista-leninista de partit únic,[14] o en un sentit més restringit.[15] Com a moviment ampli, inclou formes de socialisme llibertari,[16] socialisme de mercat,[17] socialisme reformista,[6] socialisme revolucionari,[18] socialisme ètic,[19] socialisme liberal,[20] socialisme d'estat,[21] populisme d'esquerres,[22] trotskisme,[21] i eurocomunisme,[23] tots els quals comparteixen un compromís amb la democràcia.[14]

El socialisme democràtic es contraposa al marxisme-leninisme.[24] Els socialistes democràtics s'oposen al sistema polític estalinista i al sistema de planificació econòmica marxista-leninista, i rebutgen, com a forma de govern, el model administratiu de comandament constituït a la Unió Soviètica i en altres estats marxistes-leninistes durant el segle XX.[25] El socialisme democràtic també es distingeix de la socialdemocràcia de la Tercera Via,[26][a] ja que els socialistes democràtics estan compromesos amb la transformació sistèmica de l'economia, del capitalisme al socialisme,[b] mentre que els socialdemòcrates utilitzen el capitalisme per crear un estat del benestar sòlid i mantenen moltes empreses sota propietat privada.[32] Tanmateix, molts socialistes democràtics també defensen les regulacions estatals i els programes de benestar per reduir els danys percebuts del capitalisme i transformar gradualment el sistema econòmic.[32]

Tot i tenir el socialisme com a objectiu a llarg termini,[33] alguns socialistes democràtics moderats estan més preocupats per limitar els excessos del capitalisme i donen suport a reformes progressistes per humanitzar-lo en l'actualitat.[34] En canvi, altres socialistes democràtics consideren que l'intervencionisme econòmic i altres reformes polítiques semblants, destinades a abordar les desigualtats socials i a reprimir les contradiccions econòmiques del capitalisme, només poden agreujar-les[35] o fer que apareguin sota una forma diferent.[36] Aquests socialistes democràtics creuen que els problemes fonamentals del capitalisme només es poden resoldre per mitjans revolucionaris: substituint el mode de producció capitalista pel mode de producció socialista, mitjançant la substitució de la propietat privada per la propietat col·lectiva dels mitjans de producció, i estenent la democràcia a l'esfera econòmica en forma de democràcia en el lloc de treball o democràcia industrial.[37] La principal crítica al socialisme democràtic des de la perspectiva dels demòcrates liberals se centra en la compatibilitat entre democràcia i socialisme,[38] mentre que les crítiques marxistes-leninistes se centren en la possibilitat d'assolir una societat socialista o comunista mitjançant procediments democràtics o sense reprimir les forces contrarevolucionàries.[39] Diversos acadèmics, comentaristes polítics i estudiosos han assenyalat que alguns països occidentals, com ara França, Suècia i el Regne Unit, han estat governats per partits socialistes o tenen economies mixtes socialdemòcrates que, de vegades, s'han anomenat "socialistes democràtiques".[40][41] Tanmateix, després del final de la Guerra Freda, molts d'aquests països s'han allunyat del socialisme, ja que un consens neoliberal va substituir el consens socialdemòcrata en el món capitalista avançat.[41][42][43][44]

Socialisme democràtic i socialdemocràcia

[modifica]

Originalment, i fins ben entrat el segle XX, els termes socialdemocràcia i socialisme democràtic s'utilitzaven sovint com a sinònims o conceptes molt propers. El 1933 els líders mundials es van reunir a la Conferència Econòmica de Londres per fer front a la Gran Depressió sense tancar acords,[45] però els Acords de Bretton Woods de 1944 van regular el sistema monetari i l'ordre financer després de la finalització de la Segona Guerra Mundial, amb una socialdemocràcia basada en el keynesianisme.[46] A finals de la dècada de 1970 i durant la dècada de 1980, la Guerra de Vietnam, la crisi del petroli i l'estagflació van desgastar el model keynesianista propiciant l'ascens del neoliberalisme i el monetarisme impulsats per governs com els de Margaret Thatcher i Ronald Reagan, que defensaven la desregulació, la privatització i la reducció de la intervenció de l'Estat en l'economia.[47]

Davant d'aquest nou escenari hegemonitzat pel mercat lliure, molts partits socialdemòcrates europeus (com el Partit Laborista britànic de Tony Blair o l'SPD alemany de Gerhard Schröder) van reformular el seu ideari durant la dècada de 1990 a través de la Tercera Via. La revisió dels estatuts del Partit Laborista britànic de 1995 utilitzà el terme «socialisme democràtic» per descriure una forma modernitzada de socialdemocràcia.[48] Tot i reafirmar el compromís amb el socialisme democràtic, se centren principalment en reformes pràctiques dins del capitalisme defensant l'economia de mercat i el rigor de la competència, i serveis públics d'alta qualitat, deixant de parlar de la lluita de classes o de la redistribució directa de la riquesa.[49]

Els socialistes democràtics consideren que la humanització del capitalisme mitjançant l'estat del benestar sense qüestionar-ne l'estructura de propietat, és considerada una traïció als valors de l'esquerra,[50] i defensa que s'ha de superar el mode de producció capitalista proposant anar més enllà de simples reformes de millora gradual advocant per una transformació sistèmica del mode de produc­ció, passant del capitalisme al socialisme, representant un corrent ampli de l'esquerra antiestalinista i, en molts casos, antileninista dins del moviment socialista.[51]

Principals focus i expressions en l'actualitat

[modifica]

A l'Amèrica Llatina, el socialisme democràtic s'ha expressat històricament en propostes transformadores per mitjans institucionals. Governs d'esquerres a països com Bolívia han aconseguit combinar processos de nacionalització i forta inversió social amb mecanismes de votació plurals i democràtics, i als Estats Units d'Amèrica, organitzacions com els Socialistes Democràtics d'Amèrica (DSA) estan vivint un moment de gran creixement institucional després de la elecció per segon terme de Donald Trump el Partit Demòcrata dels Estats Units.[52]

Al Parlament Europeu el corrent es canalitza a través d'aliances com el Grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, que centra les seves demandes en el Pacte Verd Europeu, l'equitat salarial i la protecció social davant els interessos de les grans corporacions.[53]

Notes

[modifica]
  1. ↑ "L'extrema esquerra s'està convertint en el principal repte per als partits socialdemòcrates tradicionals, en gran part perquè els seus principals partits ja no són extrems, sinó que es presenten com a defensors dels valors i les polítiques que, suposadament, els socialdemòcrates han abandonat."[27]
  2. ↑ Els partidaris socialdemòcrates de la Tercera Via estaven més preocupats per desafiar la Nova Dreta per recuperar el poder governamental.[28] Això ha dut analistes i crítics a sostenir que avalaven el capitalisme, fins i tot si era per reconèixer que l'anticapitalisme explícit no era políticament viable en aquelles circumstàncies, o que no era només antisocialista i neoliberal, sinó també antisocialdemòcrata a la pràctica.[29] Alguns observadors sostenen que això fou el resultat del seu tipus de reformisme, que els va portar a administrar el sistema d'acord amb la lògica capitalista,[30] mentre que altres l'han considerat una forma liberal moderna de socialisme democràtic en el context del socialisme de mercat, i la distingeixen del socialisme democràtic clàssic.[31]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Edelstein, David J. «Social Democracy Versus Revolutionary Democratic Socialism». The Alternative Orange. Syracuse University, 2, 3, 1990.
  2. ↑ Tsakalotos 2001, p. 26: "... most left-wing approaches (social democratic, democratic socialist, and so on) to how the market economy works."); Brandal, Bratberg & Thorsen 2013, Introduction: "In Scandinavia, as in the rest of the world, 'social democracy' and 'democratic socialism' have often been used interchangeably to define the part of the left pursuing gradual reform through democratic means."
  3. ↑ Sinclair 1918 ; Busky 2000, p. 7; Abjorensen 2019, p. 115.
  4. ↑ Edelstein, 1993.
  5. ↑ Anderson i Herr, 2007, p. 448.
  6. 1 2 Alt et al., 2010, p. 401.
  7. ↑ Busky 2000, p. 10 .
  8. ↑ Alt et al. 2010, p. 401 ; Abjorensen 2019, p. 115.
  9. ↑ Williams 1985, p. 289 ; Foley 1994, p. 23; Eatwell & Wright 1999, p. 80;Busky 2000, pp. 7–8.
  10. ↑ Bernstein 1907 ; Cole 1961; Steger 1997.
  11. ↑ «Beyond Social Democracy» (en anglès americà). jacobin.com, 23-01-2018. [Consulta: 13 maig 2024].
  12. ↑ Brandal, Nik; Bratberg, Øivind; Thorsen, Dag Einar. The Nordic Model of Social Democracy (en anglès). Springer, 21 febrer 2013. ISBN 9781137013279 [Consulta: 24 desembre 2023].
  13. ↑ Sinclair 1918 ; Busky 2000, pp. 7–8.
  14. 1 2 Busky 2000, pp. 7–8 ; Prychitko 2002, p. 72.
  15. ↑ Hamilton 1989 ; Pierson 2005; Page 2007.
  16. ↑ Draper 1966, pp. 57–84 ; Hain 1995; Hain 2000, p. 118.
  17. ↑ Hain 1995 ; Anderson & Herr 2007, p. 448.
  18. ↑ Draper 1966, "The "Revisionist" Facade", "The 100% American Scene" ; Alt et al. 2010, p. 401.
  19. ↑ Dearlove & Saunders 2000 ; Gaus & Kukathas 2004, p. 420; Thompson 2006.
  20. ↑ Adams 1999, p. 127 ; Gaus & Kukathas 2004, p. 420.
  21. 1 2 Busky, 2000, p. 93.
  22. ↑ Möller, Kolja «From Jacobin flaws to transformative populism: Left populism and the legacy of European social democracy» (en anglès). Constellations, vol. 30, 3, 9-2023, p. 309–324. DOI: 10.1111/1467-8675.12698. ISSN: 1351-0487.
  23. ↑ Weber, Henri «Eurocommunism, Socialism and Democracy». New Left Review, vol. 1, I/110, 01-08-1978, p. 3–14. DOI: 10.64590/a47.
  24. ↑ Eatwell & Wright 1999, p. 80 ; Busky 2000, pp. 7–8; Prychitko 2002, p. 72;Volle 2022.
  25. ↑ Prychitko, 2002, p. 72.
  26. ↑ Whyman, 2005, p. 1–5, 61, 215.
  27. ↑ March, 2008.
  28. ↑ Lewis i Surender, 2004, p. 3–4, 16.
  29. ↑ Barrientos & Powell 2004, pp. 9–26 ; Cammack 2004, pp. 151–166; Romano 2006;Hinnfors 2006; Lafontaine 2009; Corfe 2010.
  30. ↑ Romano, 2007, p. 114.
  31. ↑ Adams, 1999, p. 127.
  32. 1 2 Volle, 2022.
  33. ↑ Roemer 1994, pp. 25–27 ; Berman 1998, p. 57; Bailey 2009, p. 77;Lamb 2015, pp. 415–416.
  34. ↑ Eatwell & Wright 1999, p. 80 ; Alt et al. 2010, p. 401.
  35. ↑ Clarke 1981 ; Bardhan & Roemer 1992, pp. 101–116; Weisskopf 1994, pp. 297–318.
  36. ↑ Ticktin 1998, pp. 55–80 ; Hinnfors 2006; Schweickart 2007, p. 447.
  37. ↑ Eatwell & Wright 1999, p. 80 ; Anderson & Herr 2007, p. 447; Schweickart 2007, p. 448;Alt et al. 2010, p. 401.
  38. ↑ Barrett, 1978.
  39. ↑ Malycha, Andreas. Die SED: Geschichte ihrer Stalinisierung 1946–1953 (en alemany). Schöningh, 2000. ISBN 978-3-506-75331-1.
  40. ↑ Barrett 1978 ; Heilbroner 1991; Kendall 2011, pp. 125–127;Li 2015, pp. 60–69.
  41. 1 2 Sanandaji, Nima. «Nordic Countries Aren't Actually Socialist». Foreign Policy, 27-10-2021. [Consulta: 2 febrer 2023].
  42. ↑ Caulcutt, Clea «The end of the French left». Politico, 13-01-2022.
  43. ↑ Krause-Jackson, Flavia «Socialism declining in Europe as populism support grows». The Independent, 29-12-2019.
  44. ↑ Best et al., 2011, p. xviii.
  45. ↑ Jiménez, Mar. A Londres passant per Bretton Woods, 14 juny 2010 [Consulta: 8 setembre 2026].
  46. ↑ Janer Torrens, Martí. «Els «trenta anys gloriosos» de la socialdemocràcia». Històries d'Europa, 20-03-2021. [Consulta: 8 setembre 2026].
  47. ↑ Aragay, Ignasi. «Què ens està passant?». Ara, 14-12-2019. [Consulta: 8 setembre 2026].
  48. ↑ Gani, Aisha. «Clause IV: a brief history» (en anglès). The Guardian, 09-08-2015. [Consulta: 8 setembre 2026].
  49. ↑ Adams, Ian. Ideology and Politics in Britain Today (en anglès). Manchester, England: Manchester University Press, 1998, p. 144-145 (Politics Today). ISBN 9780719050565.
  50. ↑ Black, William K. «Seriously? New York Times Calls Wall Street Front Group "Center-Left"». AlterNet, 03-03-2013. Arxivat de l'original el 15 d’agost 2018. [Consulta: 8 setembre 2026].
  51. ↑ Arrogante, Víctor. «Socialismo democrático frente a socialdemocracia» (en castellà). Nueva Tribuna, 18-10-2021. [Consulta: 8 setembre 2026].
  52. ↑ «The Rise of the Democratic Socialists» (en anglès). The Wall Street Journal, 21 juny 2026. [Consulta: 24 juny 2026].
  53. ↑ Trechsel, Alexander H. Cap a una Europa federal (en anglès). Routledge, 2013-09-13, p. 72. ISBN 978-1-317-99818-1.

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Socialisme_democràtic&oldid=38669986»