Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | PNUMA  | ||||
| Tipus | grup ecologista United Nations programmes and funds (en)  organització sense ànim de lucre | ||||
| Indústria | medi ambient | ||||
| Camp de treball | protecció mediambiental | ||||
| Història | |||||
| Creació | 5 juny 1972 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Global Citizen Science Partnership | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Executiu en cap | Maurice Strong (1972–1975) Mostafa Kamal Tolba (1975–1992) Elizabeth Dowdeswell (1992–1998) Klaus Töpfer (1998–2006) Achim Steiner (2006–2016) Erik Solheim (2016–2018) Joyce Msuya (2018–2019) Inger Andersen (2019–) | ||||
| Entitat matriu | Assemblea General de les Nacions Unides | ||||
| Filial | |||||
| Part de | sistema de les Nacions Unides | ||||
| Lloc web | unep.org | ||||
        | |||||
Ubicació geogràfica  | |||||
El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA; en anglès, United Nations Environment Programme, UNEP) és el principal organisme de l'Organització de les Nacions Unides dedicat al medi ambient. Coordina l'acció ambiental dins del sistema de les Nacions Unides, elabora avaluacions científiques, assessora els governs i promou la cooperació internacional. Té la seu a Nairobi, Kenya.[1][2]
Va ser creat el 1972 arran de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Humà, celebrada a Estocolm, i formalment establert per l'Assemblea General de les Nacions Unides aquell mateix any. La seva activitat se centra especialment en el que l'organisme defineix com la «triple crisi planetària»: el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la contaminació i els residus.[3][2]
Funcions
[modifica]Entre les principals funcions del PNUMA hi ha avaluar l'estat del medi ambient mundial, proporcionar informació científica als governs, promoure el desenvolupament del dret ambiental internacional, ajudar els estats a elaborar polítiques ambientals i coordinar les qüestions relacionades amb el medi ambient dins del sistema de les Nacions Unides.[1]
El seu principal òrgan de govern és l'Assemblea de les Nacions Unides per al Medi Ambient (UNEA), considerada el principal organisme mundial de presa de decisions en matèria ambiental i integrada pels 193 estats membres de les Nacions Unides.[4] Des del 2019 la directora executiva del programa és la danesa Inger Andersen, que el 2023 va iniciar un segon mandat.[5]
El PNUMA i l'Organització Meteorològica Mundial van establir conjuntament el Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) el 1988, amb l'objectiu de proporcionar a responsables polítics avaluacions científiques periòdiques sobre el canvi climàtic, els seus impactes i les possibles respostes.[6]
Informes sobre el canvi climàtic
[modifica]El PNUMA publica anualment l'Emissions Gap Report, que analitza la diferència entre les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle previstes i les reduccions necessàries per complir els objectius climàtics internacionals. L'edició de 2025 va estimar que, amb les polítiques vigents, l'escalfament global arribaria a uns 2,8 °C durant aquest segle, mentre que el compliment íntegre dels compromisos climàtics anunciats pels estats situaria l'augment entre 2,3 i 2,5 °C.[7][8]
El setembre de 2026, el PNUMA va publicar l'informe Limiting Overshoot, que va concloure que la superació sostinguda del llindar d'1,5 °C respecte dels nivells preindustrials era ja pràcticament inevitable i que probablement es produiria durant els anys següents.[9] En l'escenari més optimista analitzat, l'escalfament arribaria a un màxim d'uns 1,8 °C abans de començar a disminuir, mentre que altres escenaris superaven els 2 °C.[10][11][12]
L'informe va advertir que cada fracció addicional de grau i cada any de superació d'1,5 °C augmenten els riscos per a les persones i els ecosistemes. El PNUMA va assenyalar que reduir la magnitud i la durada d'aquest excés requereix disminuir ràpidament les emissions, assolir les emissions netes zero i, posteriorment, retirar diòxid de carboni de l'atmosfera per poder tornar a situar l'escalfament per sota d'1,5 °C.[9][11]
Referències
[modifica]- 1 2 «About the United Nations Environment Programme» (en anglès). United Nations Environment Programme. [Consulta: 6 setembre 2026].
- 1 2 «United Nations Environment Programme (UNEP)» (en anglès). [Consulta: 6 setembre 2026].
- ↑ «Solutions for a healthy, prosperous and resilient people and planet: the UNEP Medium-term Strategy for 2026–2029» (en anglès). United Nations Environment Programme, 04-02-2026. [Consulta: 6 setembre 2026].
- ↑ «About the United Nations Environment Assembly» (en anglès). United Nations Environment Programme. [Consulta: 6 setembre 2026].
- ↑ «Ms. Inger Andersen of Denmark - Executive Director of the United Nations Environment Programme» (en anglès). Nacions Unides, 18-01-2023. [Consulta: 6 setembre 2026].
- ↑ «History of the IPCC» (en anglès). Intergovernmental Panel on Climate Change. [Consulta: 6 setembre 2026].
- ↑ «Emissions Gap Report 2025» (en anglès). United Nations Environment Programme, 04-11-2025. [Consulta: 6 setembre 2026].
- ↑ «Climate-fighting efforts show slight gain but still fall far short, UN says» (en anglès). Associated Press, 04-11-2025 [Consulta: 6 setembre 2026].
- 1 2 «Global temperature rises to exceed 1.5 Celsius 'within a few years', UNEP says» (en anglès). Reuters, 02-09-2026 [Consulta: 6 setembre 2026].
- ↑ «Limiting Overshoot - Navigating exceedance of 1.5°C and pathways towards return» (en anglès). United Nations Environment Programme, 02-09-2026. [Consulta: 6 setembre 2026].
- 1 2 «Global warming will exceed limit, UN says in a report that maps path to get back below danger zone» (en anglès). Associated Press, 02-09-2026 [Consulta: 6 setembre 2026].
- ↑ «Global heating will hit at least 1.8C, UN warns, and there are 'no good outcomes'» (en anglès). The Guardian, 02-09-2026 [Consulta: 6 setembre 2026].
Enllaços externs
[modifica]