Vés al contingut

National Reconnaissance Office

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióNational Reconnaissance Office

Modifica el valor a Wikidata
LemaSupra Et Ultra Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtNRO Modifica el valor a Wikidata
Tipusservei d'intel·ligència Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballimagery intelligence (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació6 setembre 1961
Governança corporativa
Seu
Executiu en capChristopher Scolese (en) Tradueix (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Entitat matriuDepartament de Defensa dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Lloc webnro.gov Modifica el valor a Wikidata
Facebook: NationalReconnaissanceOffice X: NatReconOfc Instagram: natreconofc LinkedIn (empresa): nro-gov Youtube (canal): UCHTyYHmPK8sM0ep89cMtSiw Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Map

National Reconnaissance Office (Oficina Nacional de Reconeixement, NRO) és una agència del Departament de Defensa dels Estats Units i membre de la Comunitat d'Intel·ligència dels Estats Units que dissenya, construeix, llança i opera els satèl·lits d'intel·ligència del govern federal dels Estats Units. Proporciona intel·ligència de satèl·lits a diverses agències governamentals, en particular intel·ligència de senyals (SIGINT) a l'Agència de Seguretat Nacional (NSA), intel·ligència d'imatges (IMINT) a l'Agència Nacional d'Intel·ligència Geoespacial (NGA) i intel·ligència de mesurament i signatura (MASINT) a l'Agència d'Intel·ligència de Defensa (DIA).[1] L'NRO va anunciar el 2023 que té previst quadruplicar durant la propera dècada el nombre de satèl·lits que opera i augmentar per deu el nombre de senyals i imatges que proporciona.

L'NRO es considera, juntament amb l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA), l'NSA, la DIA i l'NGA, una de les "cinc grans" agències d'intel·ligència dels EUA.[2] L'NRO té la seu a Chantilly, Virgínia,[3] 2 milles (3.2 km) al sud de l'aeroport internacional Washington Dulles. Històricament, l'NRO ha mantingut una estreta relació amb la CIA, i sovint s'assignen agents i interns de la CIA a l'NRO.[4]

El director de l'NRO reporta tant al director d'intel·ligència nacional com al secretari de defensa.[5] La força laboral federal de l'NRO és una organització híbrida que consta d'uns 3.000 membres del personal, incloent-hi quadres de l'NRO, la Força Aèria, l'Exèrcit, la CIA, la NGA, l'NSA, l'Armada i la Força Espacial dels EUA.[6][7] Un informe de la comissió bipartidista de 1996 va descriure l'NRO com a posseïdora, amb diferència, del pressupost més gran de qualsevol agència d'intel·ligència i "pràcticament sense força laboral federal", que duia a terme la major part de la seva feina a través de "desenes de milers" de personal contractat per a la defensa.[8] Des de la seva fundació el 1961, l'existència de l'NRO va ser classificada i no es va revelar públicament fins al 1992.[9]

Missió

[modifica]

L'Oficina Nacional de Reconeixement desenvolupa, construeix, llança i opera sistemes de reconeixement i vigilància espacial i duu a terme activitats relacionades amb la intel·ligència per a la seguretat nacional dels EUA.[10][11]

L'NRO també coordina la recopilació i l'anàlisi d'informació procedent de reconeixements d'avions i satèl·lits per part dels serveis militars i l'Agència Central d'Intel·ligència.[12] Està finançat a través del Programa Nacional de Reconeixement, que forma part del Programa Nacional d'Intel·ligència (anteriorment conegut com a Programa Nacional d'Intel·ligència Estrangera).[13] L'agència forma part del Departament de Defensa.

L'NRO treballa estretament amb els seus socis d'intel·ligència i espai, que inclouen l'Agència de Seguretat Nacional (NSA), l'Agència Nacional d'Intel·ligència Geoespacial (NGA), l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA), l'Agència d'Intel·ligència de Defensa (DIA), el Comandament Estratègic dels Estats Units, el Comandament Espacial dels Estats Units, el Laboratori de Recerca Naval i altres agències i organitzacions.

Història

[modifica]
Primer pla del carenat de la càrrega útil de l'Atlas 501 amb el satèl·lit NROL-41 (pòster commemoratiu dels 50 anys de l'NRO)

L'1 de maig de 1960, un Lockheed U-2 de l'Agència Central d'Intel·lència (CIA ) va ser abatut sobre la Unió Soviètica, cosa que va limitar els vols de reconeixement als confins de la Unió Soviètica i va impulsar el Congrés a augmentar el finançament per a reconeixement espacial com ara SAMOS i el Sistema d'Alarma de Defensa de Míssils (MIDAS). El 10 de juny de 1960, el president Eisenhower va ordenar al secretari de Defensa, Thomas S. Gates Jr., que reavalués els requisits d'intel·ligència espacial, concloent que Samos, el programa Corona i l'U-2 representaven actius nacionals i que s'havien d'organitzar sota una agència civil del Departament de Defensa, no sota un sol servei militar. Hi havia hagut problemes de gestió i progrés insuficient amb el programa de reconeixement de satèl·lits de la USAF.[14]:23[15] La formació de l'NRO es va basar en una recomanació del 25 d'agost de 1960 al president Dwight D. Eisenhower durant una reunió especial del Consell de Seguretat Nacional. L'agència havia de coordinar les activitats de reconeixement de la USAF i la CIA (i més tard de la marina i la NSA).[14]:46El 31 d'agost de 1960, el secretari de la Força Aèria Dudley C. Sharp va crear l'Oficina de Sistemes de Míssils i Satèl·lits, sota la direcció del secretari adjunt de la Força Aèria per coordinar les activitats de reconeixement d'intel·ligència de la Força Aèria, l'Agència Central d'Intel·ligència, l'Armada i l'Agència de Seguretat Nacional. El 6 de setembre de 1961, l'Oficina de Sistemes de Míssils i Satèl·lits es va convertir en l' Oficina Nacional de Reconeixement, assumint tots els programes de reconeixement espacial, com ara Samos i Corona. Només el MIDAS i els satèl·lits de detecció de detonació nuclear Vela van romandre a l'inventari de satèl·lits de la Força Aèria.

Institut de Sèrums i Vacunes a Al-A'amiriya, Iraq, tal com va ser fotografiat per un satèl·lit de reconeixement dels EUA el novembre de 2002

El primer programa de satèl·lits de reconeixement fotogràfic de l'NRO va ser el programa Corona,[16]:25–28 l'existència de la qual va ser desclassificada el 24 de febrer de 1995, i que va existir des de l'agost de 1960 fins al maig de 1972 (tot i que el primer vol de prova va tenir lloc el 28 de febrer de 1959). El sistema Corona utilitzava (de vegades múltiples) càpsules de pel·lícula llançades per satèl·lits, que eren recuperades a l'aire per naus militars. La primera recuperació amb èxit des de l'espai (Discoverer XIII) va tenir lloc el 12 d'agost de 1960, i la primera imatge des de l'espai es va veure sis dies després. La primera resolució d'imatge va ser de 8 metres, que es va millorar a 2 metres. Les imatges individuals cobrien, de mitjana, una àrea d'unes 10 per 120 milles (16 per 193 km). L'última missió Corona (la 145a) es va llançar el 25 de maig de 1972, i les últimes imatges d'aquesta missió es van prendre el 31 de maig de 1972. Des del maig de 1962 fins a l'agost de 1964, l'NRO va dur a terme 12 missions de cartografia com a part del sistema "Argon". Només set van tenir èxit.[16]:25–28 El 1963, l'NRO va dur a terme una missió de cartografia utilitzant imatges d'alta resolució, com a part del programa "Lanyard". El programa Lanyard va realitzar una missió amb èxit.[17]

Imatges de satèl·lit dels EUA de tancs sirians sortint de Da'el, a la província de Daraa, després de diversos dies d'assalts contra la ciutat a l'abril de 2012

Les missions de l'NRO des del 1972 són classificades, i parts de molts programes anteriors romanen inaccessibles al públic.

El 18 d'agost de 2000, l'Oficina Nacional de Reconeixement va reconèixer els seus deu fundadors originals. Van ser: William O. Baker, Merton E. Davies, Sidney Drell, Richard L. Garwin, Amrom Harry Katz, James R. Killian, Edwin H. Land, Frank W. Lehan, William J. Perry i Edward M. Purcell.[18] Tot i que els seus primers treballs eren altament classificats, aquest grup d'homes van aconseguir èxits públics extraordinaris, com ara ser secretari de Defensa, premi Nobel, president del MIT, guardonat amb la Medalla Presidencial de la Ciència, reconegut científic planetari i més.

Organització

[modifica]
Organigrama de la NRO (setembre de 2010)

L'NRO forma part del Departament de Defensa. El director de l'NRO és nomenat pel president dels Estats Units, amb el consentiment del Senat.[19] Tradicionalment, el càrrec s'atorgava al sotssecretari de la Força Aèria o al sotssecretari de la Força Aèria per a l'Espai, però amb el nomenament de Donald Kerr com a director de l'NRO el juliol de 2005, el càrrec ara és independent.[20]

Tecnologia

[modifica]

La tecnologia de l'NRO és probablement més avançada que els seus equivalents civils. A la dècada de 1980, l'NRO tenia satèl·lits i programari capaços de determinar les dimensions exactes d'un canó de tanc.[21] El 2012, l'agència va donar dos telescopis espacials a la NASA. Tot i estar emmagatzemats sense utilitzar, els instruments són superiors al telescopi espacial Hubble. Un periodista va observar: "Si els telescopis d'aquest calibre estan llanguint a les prestatgeries, imagineu-vos què estan utilitzant realment".[22]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Federation of American Scientists. «The Evolving Role of the NRO» (en anglès).
  2. ↑ Intelligence Agencies Must Operate More Like An Enterprise
  3. ↑ "Contact the NRO Arxivat 2013-10-29 a Wayback Machine." "National Reconnaissance Office Office of Public Affairs 14675 Lee Road Chantilly, VA 20151-1715"
  4. ↑ Kohler, Robert Studies in Intelligence, 46, 2.
  5. ↑ Official NRO Fact Sheet via http://www.nro.gov, accessed March 2012
  6. ↑ «NRO Airmen transfer to U.S. Space Force» (en anglès). Arxivat de l'original el 2020-10-16. [Consulta: 8 octubre 2020].
  7. ↑ «Career Opportunities» (en anglès). Arxivat de l'original el 2013-10-29. [Consulta: 8 juliol 2013].
  8. ↑ Commission on the Roles and Capabilities of the United States Intelligence Community. «Preparing for the 21st Century: An Appraisal of U.S. Intelligence, Chapter 13 – The Cost of Intelligence» (en anglès).
  9. ↑ Jeffrey T. Richelson. «Out of the Black: The Declassification of the NRO» (en anglès). National Security Archive Electronic Briefing Book No. 257. National Security Archive, 18-09-2008. [Consulta: 13 octubre 2008].
  10. ↑ «National Reconnaissance Office (NRO) Center for the Study of National Reconnaissance (CSNR) Bulletin, Combined 2002 Issue» (en anglès). Government Attic. [Consulta: 26 octubre 2016].
  11. ↑ «About_the_NRO» (en anglès).
  12. ↑ «NRO Provides Support to the Warfighters» (en anglès). Press Release. NRO Press Office, 28-04-1998. Arxivat de l'original el 18 June 2001. [Consulta: 26 octubre 2016].
  13. ↑ «U.S. Intelligence Community Budget» (en anglès). Office of the Director of Nation Intelligence.
  14. 1 2 Stares, Paul B. «The Militarization of Space» (en anglès). Arxivat de l'original el 2009-01-13. [Consulta: 24 novembre 2008].
  15. ↑ Jeffrey Richelson. America's Secret Eyes in Space (en anglès). Harper & Row, 1990.
  16. 1 2 Paglen, Trevor. Blank Spots On the Map: The Dark Geography of the Pentagon's Secret World (en anglès). New York: Dutton, February 2009.
  17. ↑ Krebs, Gunter D. «KH-6 Lanyard» (en anglès). Gunter's Space Page. [Consulta: 14 gener 2023].
  18. ↑ «NRO Honors Pioneers of National Reconnaissance» (en anglès). NRO, 18-08-2000. [Consulta: 3 novembre 2022].
  19. ↑ «Department of Defense Directive 5105.23, Change 1, 29 October, 2015» (en anglès). Department of Defense. [Consulta: 31 maig 2019].
  20. ↑ NRO Organization
  21. ↑ Bamford, James «America's Supersecret Eyes In Space». The New York Times Magazine, 13-01-1985, p. 38.
  22. ↑ Boyle, Rebecca «NASA Adopts Two Spare Spy Telescopes, Each Maybe More Powerful than Hubble». Popular Science. Popular Science Technology Group, 05-06-2012.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=National_Reconnaissance_Office&oldid=38346739»