Vés al contingut

Gabino Palomares Gómez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGabino Palomares Gómez
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 maig 1950 Modifica el valor a Wikidata
municipi de Comonfort (Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 setembre 2026 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de televisió, cantautor Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 460c1880-d7f3-444a-87c1-f8cc0b11f0e9 Discogs: 3051945
Facebook: GabinoPalomaresOficial Instagram: gabinopalomares Threads: gabinopalomares Modifica el valor a Wikidata

Gabino Palomares Gómez (municipi de Comonfort, 26 de maig de 1950 - Ciutat de Mèxic, 30 de setembre de 2026)[1][2] va ser un cantautor i activista social mexicà, un dels màxims exponents del moviment de la Nova Cançó llatinoamericana,[3][4][5] al costat d'altres figures mexicanes com Amparo Ochoa, Óscar Chávez i el grup Los Folkloristas.[6][7] És l'autor de «La maldición de Malinche» (1978),[8] una de les cançons més emblemàtiques del moviment,[9][10][11] i de més de cent cançons de contingut polític, social i amorós.[12]

Trajectòria

[modifica]

Gabino Palomares Gómez va néixer a Comonfort, a l'estat de Guanajuato, i va estudiar enginyeria química a la Universitat Autònoma de San Luis Potosí. El 1972 va presentar el seu primer espectacle «Poemas y Canciones» amb què va triomfar als festivals de la cançó universitària dels anys següents.[13]

El 1975 es va traslladar a la Ciutat de Mèxic i va començar a cantar en bars, places, sindicats i petits teatres.[14][15] Al llarg de la seva carrera, Amparo Ochoa va gravar i va interpretar diverses cançons de Gabino Palomares, entre elles «La maldición de Malinche» i «¿Quién tiene la voz?». Per la seva banda, Gabino Palomares ha gravat i interpretat moltes de les cançons de Salvador «Chava» Flores, algunes d'elles presents a l'àlbum Gabino Palomares interpreta Chava Flores (2010).[16]

El 1978 va aparèixer el seu primer LP, La maldición de Malinche, en el qual s'inclouen tres de les seves cançons més representatives: «La maldición de Malinche», «A la patria» i «La letanía de los poderosos».[17] El 6 de novembre de 1978, Gabino Palomares va participar com a actor, cantant i compositor a l'estrena de l'obra El extensionista de Felipe Santander, d'on sorgirà, el 1985, el seu àlbum El extensionista.[18] El 1980 va gravar el seu segon disc: Fabricando la luz.

La seva labor com a cantautor i lluitador social van fer que el 1982 fos elegit, a Cuba, Secretari General del Comitè Internacional de la Nova Cançó, càrrec que va ocupa fins al 1988.[19] A partir de 1980, Gabino Palomares va participar en gires i festivals internacionals, i a Mèxic va actuar en escenaris emblemàtics com el Palau de Belles Arts, l'Auditori Nacional, el Teatro de la Ciudad Esperanza Iris i el Palau dels Esports. Entre 1984 i 1989 va gravar els discos: Hace como un añoy (1984), No te creo nada (1987) i ¿Qué vamos a hacer? (1989). El 1991 va enregistrar l'àlbum Canciones contra la Guerra en resposta a la invasió estatunidenca de Iraq. Després d'un llarg silenci discogràfic, Palomares va publicar l'any 2000 el disc Historia cotidiana en el qual s'inclou la cançó «Espejos de mi alma», dedicada a l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional, així com la cançó «Hermosísimo lucero», un homenatge personal a Amparo Ochoa.[20]

Al llarg de la seva carrera, Gabino Palomares ha compartit escenari amb les grans figures de la Nova Cançó llatinoamericana, entre elles: Mercedes Sosa, Silvio Rodríguez, Chico Buarque, Pete Seeger, Daniel Viglietti, Pablo Milanés, Ali Primera, Luis Enrique Mejía Godoy, Luis Eduardo Aute, Joan Manuel Serrat i Nicomedes Santa Cruz.

El 3 d'agost del 2012, Gabino Palomares va celebrar els seus 40 anys de carrera amb un concert/homenatge organitzat pel Govern de la Ciutat de Mèxic al Teatro de la Ciudad Esperanza Iris.[21] El 30 de setembre de 2013 es va presentar al prestigiós Auditori Nacional de Mèxic amb motiu del concert «40 años, Los mismos sueños», al costat dels grups Quilapayún, Inti-Illimani, Los Folkloristas, Santiago del Nuevo Extremo i el cantautor uruguaià Daniel Viglietti.[22]

Discografia

[modifica]
  • 1978: La maldición de Malinche (Discos Pueblo)
  • 1980: Fabricando la luz (Discos Pueblo)
  • 1984: Hace como un año (Discos Pueblo)
  • 1985: El extensionista (Discos Plan Joven del CREA)
  • 1987: No te creo nada (BMG Ariola)
  • 1989: ¿Qué vamos a hacer? (BMG Ariola)
  • 1991: Septiembre: Canciones contra la guerra (Ediciones Pentagrama)
  • 1997: Antología 1 (Discos Pueblo)
  • 1997: Antología 2 (Ediciones Pentagrama)
  • 2000: Historia cotidiana (Ediciones Pentagrama)
  • 2006: Salimos (Ediciones Pentagrama)
  • 2010: México a través de su canto (Ediciones Pentagrama)
  • 2010: Gabino Palomares interpreta a Chava Flores (Ediciones Pentagrama)

Referències

[modifica]
  1. ↑ Sturman, Janet. Routledge, Taylor & Francis Group. The Course of Mexican Music. New York: Routledge, Taylor & Francis Group, 2016, p. 236. ISBN 9781138843080.
  2. ↑ Carrizosa, Paula. «Murió Gabino Palomares, un luchador social que fue artista» (en espanyol europeu). La Jornada, 30-09-2026. [Consulta: 1r octubre 2026].
  3. ↑ Brill, Mark. Prentice Hall. Music of Latin America and the Caribbean.. Texas: Routledge, 2011, p. 109. ISBN 9780131839441.
  4. ↑ Broughton, Simon. World Music: Latin & North America, Caribbean, India, Asia and Pacific.. Rough Guides, 2000, p. 368.
  5. ↑ Harrigan, Alice «“New Song: New Political Song?”». The Valley Advocate. p. 8, 1986.
  6. ↑ Ojeda, Salvador «“Panorama del Canto Nuevo en México”.». Diálogos: artes, letras, ciencias humanas.15. No. 2. p. 23-29., 1979.
  7. ↑ Brill, Mark. Prentice Hall. Music of Latin America and the Caribbean.. Texas: Routledge, 2011, p. 109. ISBN 9780131839441.
  8. ↑ Gardi, Alfonso. «Gabino Palomares: "Nos hemos estado burlando de los indígenas en México durante cinco siglos. 'La maldición de Malinche' recoge esto"» (en castellà), 28-09-2024. [Consulta: 25 març 2026].
  9. ↑ Sturman, Janet. The Course of Mexican Music. Routledge, 2015, p. 236.
  10. ↑ Broughton, Simon. World Music: Latin & North America, Caribbean, India, Asia and Pacific, 2000, p. 475.
  11. ↑ Brill, Mark. Prentice Hall. Music of Latin America and the Caribbean. Texas: Routledge, 2011, p. 110. ISBN 9780131839441.
  12. ↑ Vitale, Cristian. «Gabino Palomares: "Necesitamos hacer públicos para la cultura"» (en castellà). Página 12, 19-12-2019. [Consulta: 25 març 2026].
  13. ↑ Jorge Laraia. «Gabino Palomares cumple 40 años de una trayectoria de música y compromiso social.». http://audio.urcm.net/Gabino-Palomares-cumple-40-anos-de, 17-05-2012. [Consulta: 17 octubre 2016].
  14. ↑ Villanueva, René. Planeta. Cantares de la memoria. Ciudad de México: Planeta, 1994, p. 41. ISBN 9789684064874.
  15. ↑ Cruz Bárcenas, Arturo «http://www.jornada.unam.mx/2010/04/01/espectaculos/a08n1esp». , 01-04-2010, p. 8 [Consulta: 17 octubre 2016].
  16. ↑ Velasco, Jorge. CONACULTA. El canto de la tribu. Prólogo de Carlos Monsiváis. Ciudad de México: CONACULTA, 2004, p. 95, 111, 158, 159. ISBN 970-35-0529-5.
  17. ↑ Fairley, Jan «Alive and Performing in Latin America: Review». Popular Music 7, No. 1. p. 105-110., 1988.
  18. ↑ García, Elvira «El extensionista». Proceso, 27 enero 1979. Arxivat de l'original el d’octubre 22, 2016 [Consulta: 21 octubre 2016].
  19. ↑ Ida Garberi. «Vicente Feliu, un miembro activo de la revolución mundial.». http://barbarisima.blogia.com, 10-11-2010. [Consulta: 21 octubre 2016].
  20. ↑ Morales Valentín, Emilio «Une Palomares música y cultura». [Consulta: 21 octubre 2016].
  21. ↑ Cruz Bárcenas, Arturo «La terquedad, cualidad de un cantante de izquierda: Palomares». , 12-08-2012, p. 16 [Consulta: 21 octubre 2016].
  22. ↑ Cruz Bárcenas, Arturo «Entre protestas y consignas reviven en concierto el ambiente y el ánimo de recitales de los años 70 y 80». , 02-10-2013, p. 11 [Consulta: 21 octubre 2016].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gabino_Palomares_Gómez&oldid=38932612»