Vés al contingut

Eleccions al Dáil Éireann de 2020

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions al Dáil Éireann de 2020
 ← 2016 Modifica el valor a WikidataIrlanda Modifica el valor a Wikidata 2024 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data8 febrer 2020 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions generals irlandeses Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir160 diputat al Dáil Eireann Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat3.509.969 Modifica el valor a Wikidata
2.201.192
   62,71٪
Punt percentual 2,38
Nombre de vots vàlids2.183.489    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls  ? 
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
 SF  — Mary Lou McDonald
535.573   24,53٪
 Punt percentual 10,68
Diputat 23 → 37 Nombre d'escons 14
<1
2>
 FF  — Micheál Martin
484.315   22,18٪
 Punt percentual 2,17
Diputat 44 → 38 Nombre d'escons 6
<1
2>
 FG  — Leo Varadkar
455.568   20,86٪
 Punt percentual 4,65
Diputat 50 → 35 Nombre d'escons 15
? ? ?
 Independent politician (Ireland) (en) Tradueix
266.353   12,2٪
Diputat 19
<1
2>
 GP  — Eamon Ryan
155.695   7,13٪
 Punt percentual 4,41
Diputat 2 → 12 Nombre d'escons 10
<1
2>
 Lab  — Brendan Howlin
95.582   4,38٪
 Punt percentual 2,23
Diputat 7 → 6 Nombre d'escons 1
<1
2>
 SD  — Catherine Murphy
63.397   2,9٪
 Punt percentual 0,11
Diputat 3 → 6 Nombre d'escons 3
? ? ?
 Solidaritat-People Before Profit
57.420   2,63٪
 Punt percentual 1,32
Diputat 6 → 5 Nombre d'escons 1
? ? ?
 Aon
41.575   1,9٪
Diputat 1
? ? ?
 I4C
8.421   0,39٪
 Punt percentual 1,08
Diputat 4 → 1 Nombre d'escons 3
Modifica el valor a Wikidata

Les eleccions generals irlandeses de 2020 se celebraren el 26 de febrer de 2020 per renovar els 159 dels 160 membres del Dáil Éireann, la cambra baixa del parlament de l'Oireachtas, el parlament de la República d'Irlanda. L'escó que no passarà per elecció serà el del president del parlament (en gaèlic irlandès: Ceann Comhairle), que en declarar la seva intenció de continuar al càrrec, serà reelegit automàticament.

Antecedents

[modifica]

Després de més de dos mesos de negociacions el Fine Gael va formar un executiu en minoria a rel de les eleccions al Dáil Éireann de 2016 en el què Enda Kenny va revalidar el càrrec de Taoiseach amb el suport de diversos ministres i diputats independents amb el suport extern del Fianna Fáil.[1] El 2 de juny del 2017, després de la retirada d'Enda Kenny, Leo Varadkar va ser elegit líder del partit i 14 de juny va esdevenir Taoiseach (primer ministre).[2]

Sistema electoral

[modifica]

Els diputats s'escullen en 39 circumscripcions plurinominals, amb una magnitud d'entre 3 i 5 diputats per circumscripció. L'escó del president del parlament sortint (en gaèlic irlandès: Ceann Comhairle) no passa per elecció, excepte si aquest renuncia a continuar en la següent legislatura.[3]

El sistema electoral irlandès es basa en el vot únic transferible (en anglès: single transferable vote), un sistema de representació proporcional que no està basat en llistes. El quocient electoral utilitzat és la quota Droop. Per determinar les transferències per excés de vot, s'extreuen paperetes aleatòriament.[4][5]

Els partits polítics presenten un nombre de candidats que s'ajusten a les expectatives que tenen. Persones sense afiliació política es poden presentar com a independents. L'ordre dels candidats a les paperetes se sorteja dies abans de l'elecció.

L'escrutini s'inicia l'endemà de les eleccions i totes les urnes d'una mateixa circumscripció són traslladades a un indret per escrutar-les de forma centralitzada.

Enquestes

[modifica]
Línia de tendència de regressió local dels resultats de les enquestes, cada línia correspon a un partit polític.

Resultat

[modifica]
← →
Eleccions al Dáil Éireann de 2020
Partit Vots % AugmentDisminució Escons AugmentDisminució Govern
Sinn Féin 535.595 24,5 Augment10,7 37 Augment14 oposició
Fianna Fáil 484.320 22,2 Disminució2,2 38 Disminució7 coalició
Fine Gael 455.584 20,9 Disminució4,7 35 Disminució14 coalició
Partit Verd 155.700 7,1 Augment4,4 12 Augment10 coalició
Partit Laborista 95.588 4,4 Disminució2,2 6 Disminució1 oposició
Socialdemòcrates 63.404 2,9 Disminució0,1 6 Augment3 oposició
Solidaritat-PBP 57.420 2,6 Disminució1,3 5 Disminució1 oposició
Aontú 41.614 1,9 Nou 1 Nou oposició
Independents 4 Change 8.421 0,4 Disminució1,1 1 Disminució3 oposició
Candidats independents 266.529 12,2 Disminució3,5 19 = oposició
Partit Irlandès de la Llibertat 5.495 0,3 Nou 0 Nou Extraparlamentari
Renua 5.473 0,3 Disminució1,9 0 = Extraparlamentari
Partit Nacional 4.773 0,2 Nou 0 Nou Extraparlamentari
Partit Democràtic Irlandès 2.611 0,1 Nou 0 Nou Extraparlamentari
Partit dels Treballadors d'Irlanda 1.195 0,1 Disminució0,1 0 = Extraparlamentari
Poble Unit 43 0,0 Nou 0 Nou Extraparlamentari
Vots vàlids 2.183.489 99,20 160 Augment 2
Vots nuls 17.703 0,80% Participació:
62,9% '
Votants 3.498.526
Cens 2.201.192

Conseqüències

[modifica]

Els republicans de Sinn Féin van ser la força més votada a la República d'Irlanda en les eleccions, encara que no van poder governar, i a les eleccions generals d'Irlanda del Nord de 2022 amb el 29% dels vots en primera opció i 27 diputats es convertiren en el partit més votat per primer cop en 101 anys.[6]

Micheál Martin del Fianna Fáil va ser nomenat Taoiseach amb un govern de coalició entre el Fine Gael, Fianna Fáil i el Partit Verd amb Leo Varadkar com a Tánaiste, intercanviant-se els papers el 2022.[7]

Referències

[modifica]
  1. ↑ McDonald, Henry. «Ireland to have minority Fine Gael government after deal agreed» (en anglès). The Guardian, 4 maig 2016. [Consulta: 23 agost 2026].
  2. ↑ «Varadkar may have smaller majority as taoiseach than Kenny». The Irish Times, 6 juny 2017 [Consulta: 8 juny 2017]. «Mr Varadkar is expected to be elected taoiseach when the House resumes on Tuesday, June 13th. He is set to meet Independent members of the Government on Tuesday night and Wednesday, and Fianna Fáil leader Micheál Martin on Wednesday. He will need the backing of the Independents and the abstention of Fianna Fáil to be elected taoiseach.»
  3. ↑ «Proportional Representation-Information from CitizensInformation.ie», 01-12-2008. Arxivat de l'original el 2008-12-01. [Consulta: 5 febrer 2020].
  4. ↑ «Election Resources on the Internet: Parliamentary Elections in Ireland - Elections to Dáil Éireann (House of Representatives)». [Consulta: 5 febrer 2020].
  5. ↑ Citizensinformation.ie. «Proportional representation» (en anglès). [Consulta: 5 febrer 2020].
  6. ↑ Aranda, Quim. «El Sinn Féin desafia la història i guanya les eleccions d'Irlanda del Nord». Ara, 07-05-2022. [Consulta: 29 maig 2022].
  7. ↑ BBC. «Leo Varadkar: I am no longer best person to be Irish PM» (en anglès). Finn Purdy, 20 març 2024. [Consulta: 10 abril 2024].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eleccions_al_Dáil_Éireann_de_2020&oldid=38986859»