Billar
 | |
| Tipus | esport i esport de taula  |
|---|---|
El billar[1] és un joc practicat sobre una taula rectangular de fusta entapissada, que consisteix a moure unes boles (antigament de vori) impulsant-les mitjançant un pal anomenat tac.[2][3] Aquesta taula de billar pot ser sense forats als costats (a la francesa), o amb 6 forats posats estratègicament, anomenats troneres.[4] El billar americà i l'snooker són modalitats de l'anomenat billar de troneres,[5] equivalent a la forma anglesa pocket billiards i les formes franceses billard à blouses i billard à poches.[4]
Hi ha moltes varietats del joc de billar. En algunes, l'objectiu és de fer caramboles: hi ha tres boles en joc i, colpejant-ne una, cal tocar les altres dues. En altres modalitats amb la taula amb troneres, cal ficar-hi les boles. En algunes modalitats es col·loquen sobre la taula uns bastonets de pocs centímetres d'alçada, anomenats virolets, que s'hi posen per augmentar la varietat de jugades.
Història
[modifica]En general, es considera que tots els jocs de billar han evolucionat cap a jocs d'interior a partir dels jocs practicats sobre gespa de pal i pilota a l'aire lliure,[6] relacionat amb els jocs històrics de mall i els moderns croquet i golf.
La paraula billar prové del mot francès billard, derivat de bille ‘tronc polit, tac’, potser d'origen celta. La primera font en català data de 1803.[7] El term també podria procedir del francès bille, que significa 'bola'.[8]
A la dècada de 1340 es jugava a l'aire lliure una forma reconeixible de billar i recordava el croquet. El rei Lluís XI de França (1461–1483) va tenir la primera taula de billar coberta coneguda.[8] Lluís XIV va perfeccionar i popularitzar encara més el joc, i es va estendre ràpidament entre la noblesa francesa.[8] Tot i que el joc s'havia jugat durant molt de temps sobre el terreny, aquesta versió sembla que es va extingir (a part del trucco) al segle xvii, a favor dels jocs de croquet, golf i bitlles, fins i tot quan el billar de taula havia crescut en popularitat com a activitat interior.[8] El billar va créixer fins al punt que el 1727 es jugava a gairebé tots els cafès de París.[8] A Anglaterra, el joc s'estava convertint en una activitat molt popular entre els membres de la noblesa.[8]
Inicialment, s'utilitzava una maça per empènyer les boles, en lloc de colpejar-les. El tac recentment desenvolupat va suposar un nou repte. Els coixins es van començar a farcir de substàncies per permetre el rebot de les boles, per tal de potenciar l'atractiu del joc. Després d'un període de transició en què només els millors jugadors utilitzaven tacs, aquest va arribar a ser la primera opció d'equipament.[8]
La demanda de taules i altres equips va ser satisfeta inicialment a Europa per John Thurston i altres fabricants de mobles de l'època. Les primeres boles estaven fetes de fusta i argila, però els rics preferien utilitzar ivori.[8]
Els primers jocs de billar implicaven diverses peces d'equipament addicional, inclòs l'"arc" (relacionat amb el cèrcol de croquet), el "port" (un cèrcol diferent, sovint rectangular) i el "rei" (un passador o bitllet a prop de l'arc) al principi del segle xvii a finals del segle xviii,[9][8] però altres variants del joc, que es basen en els coixins (i les butxaques tallades a ells), s'estaven formant que tindrien un paper fonamental en el desenvolupament del billar modern.[8]
Als Estats Units, el billar i el billar americà s'havien extingit durant un temps, però entre 1878 i 1956 els jocs es van fer molt populars. No va ser fins al 1961 quan va sortir la pel·lícula El vividor que va despertar un nou interès pel joc. Ara el joc és generalment conegut i té molts jugadors de tots els diferents nivells d'habilitat.[10]
Equipament
[modifica]Boles de billar
[modifica]
- Piràmide russa i kaisa—68 mm (2 11⁄16 in)
- Carambola—61,5 mm (2 7⁄16 in)
- Pool d'estil americà—57,15 mm (2 1⁄4 in)
- Snooker—52,5 mm (2 1⁄16 in)
- Pool blackball—51 mm (2 in)
Les boles de billar varien d'un joc a un altre quant a mida, disseny i quantitat.
Les boles de la piràmide russa i del kaisa tenen una mida de 68 mm (2 11⁄16 in). En la piràmide russa hi ha 16 boles, com en el pool, però 15 són blanques i numerades, i la bola blanca acostuma a ser granat o groga.[11] En el kaisa s'utilitzen cinc boles: la bola objectiu groga, anomenada kaisa en finès, dues boles objectiu vermelles i dues boles blanques. Normalment, aquestes dues últimes es diferencien perquè una presenta un punt o una altra marca, i cadascuna serveix alhora de bola objectiu per a l'adversari.
Les boles del billar de caramboles són més grans que les del pool, amb un diàmetre de 61,5 mm (2 7⁄16 in), i es presenten en jocs formats per dues boles blanques, una de les quals és de color o està marcada, i una bola objectiu. En el cas del billar a quatre boles, hi ha dues boles objectiu.
Les boles estàndard de pool tenen un diàmetre de 57,15 mm (2 1⁄4 in) i s'utilitzen en molts dels jocs de pool practicats arreu del món. Es presenten en jocs amb dos grups de boles objectiu: set boles llises i set boles ratllades, una bola 8 i una bola blanca. Les boles es col·loquen de manera diferent segons el joc, i alguns jocs no utilitzen el conjunt complet. Els jocs de blackball, o bola 8 d'estil anglès, són similars, però en lloc de boles llises i ratllades tenen grups sense numerar de boles vermelles i grogues, en l'anomenat estil "casino". S'utilitzen principalment a la Gran Bretanya, Irlanda i alguns països de la Mancomunitat de Nacions, encara que no exclusivament, perquè no són adequades per jugar a bola 9. El seu diàmetre varia, però normalment és lleugerament inferior al dels jocs estàndard de boles llises i ratllades.
Les boles de snooker són més petites que les del pool d'estil americà, amb un diàmetre de 52,5 mm (2 1⁄16 in), i es presenten en jocs de 22 boles: 15 de vermelles, 6 boles de color i una bola blanca. Les boles del billar anglès tenen la mateixa mida que les de snooker i es presenten en jocs de tres boles: dues boles blanques i una bola objectiu vermella. Altres jocs, com el bumper pool, utilitzen conjunts de boles específics.
Des de l'origen del joc, les boles de billar s'han fabricat amb molts materials diferents, com ara argila, baquelita, cel·luloide, cristal·lita, ivori, plàstic, acer i fusta. El material predominant des de 1627 fins a principis del segle XX va ser l'ivori. La recerca d'un substitut de l'ivori no va estar motivada per preocupacions mediambientals, sinó per raons econòmiques i per la por als perills que afrontaven els caçadors d'elefants. La recerca va ser impulsada, en part, per un fabricant novaiorquès de taules de billar que va anunciar un premi de 10.000 dòlars per a qui trobés un material alternatiu. El primer substitut viable va ser el cel·luloide, inventat per John Wesley Hyatt el 1868, però era un material volàtil, que de vegades explotava durant la fabricació, i era altament inflamable.[12][13]
Taules
[modifica]
Hi ha taules de billar de moltes mides i estils. En general, les taules són rectangles amb una llargada que duplica l'amplada. Les dimensions de les taules se solen indicar mitjançant la longitud nominal del costat més llarg. Les taules de snooker de mida completa fan 12 peus (3.7 m) de llarg. Les taules de billar de caramboles acostumen a fer 10 peus (3.0 m). Les taules de pool reglamentàries fan 9-peu (2.7 m), tot i que els pubs i altres establiments destinats al joc ocasional solen utilitzar taules de 7-peu (2.1 m), sovint accionades amb monedes i conegudes amb el sobrenom de bar boxes. Antigament, les taules de pool de deu peus eren habituals, però actualment es consideren antiguitats.
Les taules d'alta qualitat tenen una base de pissarra gruixuda, dividida en tres peces per evitar deformacions i canvis provocats per la temperatura i la humitat. Les pissarres de les taules modernes de caramboles acostumen a estar escalfades per evitar la humitat i proporcionar una superfície de joc uniforme. Les taules de bar més petites solen estar fabricades amb una sola peça de pissarra. Les taules de billar amb troneres de qualsevol tipus acostumen a tenir sis troneres, tres a cada costat: quatre als angles i dues de laterals o centrals.
Drap
[modifica]
Tots els tipus de taula estan recoberts amb drap de billar, sovint anomenat "feltre", encara que en realitat és un teixit de llana o una mescla de llana i niló anomenat baieta. Les taules de billar es recobreixen amb drap des del segle XV.
Les taules dels bars o les tavernes, que s'utilitzen molt, incorporen un drap més "lent" i resistent. El drap emprat a les sales de pool i snooker de categoria superior i a les sales de billar domèstiques és més "ràpid". Això significa que produeix menys fricció i permet que les boles recorrin més distància sobre la base de la taula. Els draps de pool de qualitat competitiva es fabriquen amb un 100% de llana pentinada. Tradicionalment, el drap de snooker presenta pèl, és a dir, una orientació uniforme de les fibres, i les boles es comporten de manera diferent segons si roden a favor o en contra de la direcció del pèl.
Tradicionalment, el drap de les taules de billar ha estat verd, com a recordatori del seu origen en la gespa dels antics jocs a l'aire lliure. Es tenyeix d'aquest color almenys des del segle XVI, però també es fabrica en altres colors, com el vermell i el blau.[14] En les retransmissions televisives de pool i de billar a tres bandes es prefereix un drap de color blau, escollit perquè proporciona més visibilitat i contrast amb les boles de colors.
Triangle
[modifica]
Un triangle és una estructura, normalment de fusta, plàstic o alumini, que s'utilitza per ordenar les boles de billar al començament d'una partida. Tradicionalment té forma triangular, però la forma varia segons la modalitat de billar. Hi ha dos tipus principals de triangles: el més habitual, de forma triangular, que s'utilitza per a la bola 8 i el pool continu, i el de forma romboidal, emprat per a la bola 9.
També hi ha altres tipus de suports menys habituals basats en una "plantilla" que manté les boles de billar ben juntes. Normalment, es tracta d'una làmina fina de plàstic amb obertures en forma de diamant que subjecten les boles. La làmina es col·loca damunt la taula i les boles es disposen al damunt. La plantilla s'utilitza per preparar el trencament inicial i es retira després d'haver-lo executat, quan ja no hi ha cap bola que n'impedeixi la retirada.
Tacs
[modifica]Els jocs de billar es practiquen principalment amb una vara anomenada tac. Un tac acostuma a ser una vara cònica d'una sola peça o bé una vara de dues peces unides pel centre mitjançant una junta de metall o de resina fenòlica. Els tacs d'alta qualitat solen estar formats per dues peces i es fabriquen amb fusta dura, generalment d'auró per al billar i de freixe per al snooker.
La part posterior del tac, anomenada culata, té una circumferència més gran i està pensada perquè el jugador l'agafi amb la mà. La fletxa del tac té una circumferència més petita i normalment s'estreny progressivament fins a arribar a un extrem d'entre 0.4 a 0.55 polzades (10 a 14 mm), anomenat virolla. En els tacs de més qualitat, la virolla acostuma a estar feta de fibra de vidre o de llautó. A l'extrem s'hi fixa una sola de cuir arrodonida i alineada amb la virolla, que és la peça que entra en contacte amb les boles. La sola, juntament amb el guix, permet imprimir efecte a la bola blanca quan no es colpeja pel centre.
Els tacs econòmics solen estar fabricats amb pi, auró de baixa qualitat o altres fustes de poca qualitat, i incorporen virolles de plàstic inferiors. Antigament, també s'utilitzava sovint la fusta de ramin, una espècie que actualment està amenaçada. Un tac de qualitat pot ser car i es pot fabricar amb fustes exòtiques i altres materials costosos, incrustats artísticament per formar motius decoratius. Molts tacs moderns també es fabriquen, com els pals de golf, amb materials d'alta tecnologia, com ara grafit trenat. Recentment, s'han desenvolupat materials compostos trenats de fibra de carboni, que utilitzen jugadors professionals d'alt nivell i jugadors aficionats. Entre els seus avantatges hi ha una flexibilitat menor i l'absència de preocupació pels cops, les ratllades o altres danys al tac. Els jugadors experimentats poden utilitzar més d'un tac durant una partida, com ara un tac específic amb una sola dura de resina fenòlica per al trencament inicial i un altre tac més curt, amb una sola especial, per executar salts.
Pont mecànic
[modifica]El pont mecànic, anomenat de vegades "rasclet", "crossa", "tac pont" o simplement "pont", i "rest" al Regne Unit, s'utilitza per ampliar l'abast del jugador en els tirs en què la bola blanca és massa lluny per formar un pont normal amb la mà. Consisteix en una vara amb un capçal ranurat de metall o de plàstic per damunt del qual llisca el tac.
Alguns jugadors, especialment els jugadors actuals o antics de snooker, utilitzen una extensió de culata cargolada al tac en lloc del pont mecànic o conjuntament amb aquest.
Els capçals dels ponts poden presentar dissenys molt diversos, i no tots estan àmpliament autoritzats en competicions. Això afecta especialment els dissenys que envolten la fletxa del tac amb anelles o que incorporen rodes a la part inferior del capçal.
A Itàlia, normalment es disposa d'un tac més llarg i gruixut per executar aquesta mena de tirs difícils.
En el snooker, els ponts normalment estan disponibles en tres formes, l'ús de les quals depèn de l'obstacle que dificulta el tir del jugador. El pont estàndard és una creu senzilla. Lspider té un arc elevat d'uns 12 cm amb tres ranures on es pot recolzar el tac. Per als tirs més complicats s'utilitza la giraffe, anomenada swan a Anglaterra, que presenta un arc elevat semblant al de lspider, però incorpora un braç estret que s'allarga uns 15 cm fins a la ranura.
Guix
[modifica]
El guix s'aplica a la sola del tac, idealment abans de cada tir, per augmentar-ne el coeficient de fricció. D'aquesta manera, quan el tac colpeja la bola blanca fora del centre, no es produeix cap pífia, és a dir, un lliscament involuntari entre la sola del tac i la bola colpejada. El guix és un element important per executar bons tirs en el pool o el snooker. El guix per a la sola del tac no és realment la substància que normalment s'anomena guix, generalment carbonat de calci, sinó un dels diversos compostos patentats amb una base de silicat.
Cap a l'època de la Revolució Industrial es van començar a utilitzar nous compostos que proporcionaven una millor adherència sobre la bola. Va ser aleshores quan els anglesos van començar a experimentar amb l'efecte lateral o amb l'aplicació d'una trajectòria corba a la bola. Poc després, aquesta tècnica es va introduir entre els jugadors nord-americans, fet que va originar l'expressió anglesa "putting English on the ball".
El terme "guix" també pot referir-se a un con de guix de mà blanc i fi. Igual que el talc, es pot utilitzar per reduir la fricció entre el tac i la mà que forma el pont durant el tir, cosa que permet executar un moviment més fluid. Algunes marques de guix de mà estan fetes de talc comprimit. El guix per a la sola no s'utilitza amb aquesta finalitat perquè és abrasiu, taca les mans i és difícil d'aplicar. Molts jugadors prefereixen utilitzar un guant de pool lliscant en lloc de guix de mà o talc, a causa de la brutícia que generen aquestes pólvores. L'acumulació de partícules sobre el drap afecta el comportament de les boles i obliga a netejar-lo amb més freqüència.
El guix per a la sola del tac, inventat en la forma moderna pel jugador professional de billar lliure William A. Spinks i el químic William Hoskins el 1897,[15][16] es fabrica triturant sílice i la substància abrasiva corindó o aloxita[16] (òxid d'alumini),[17][18] fins a convertir-los en pols.[16] Aquesta pols es combina amb un colorant, originalment i habitualment verd o verd blavós, com el drap de billar tradicional, tot i que avui està disponible en molts colors, igual que el drap, i amb un aglutinant o cola.[16] Cada marca té unes propietats diferents, que poden afectar significativament el joc. Una humitat elevada també pot reduir l'eficàcia del guix. En general, la majoria dels jugadors consideren que els compostos més durs i secs són superiors.
Principals modalitats de joc
[modifica]Billar francès o de caramboles
[modifica]Es juga amb dues boles blanques i una de vermella, o bé una blanca, una groga i una vermella. Els jugadors tiren estratègicament amb les boles blanques (o groga i blanca), i la carambola consisteix a colpejar amb la bola jugadora a les altres dues. La consecució de carambola vàlida dona dret a continuar tirant; en cas de fallada, passa el torn a l'altre jugador, que llença amb la blanca contrària a la que va usar l'anterior. En destaquen les modalitats següents:
- Lliure: Només restringeix sèries en els racons, per a això es tracen triangles (després de la segona carambola, ha de sortir del triangle-racó almenys una de les dues boles no jugadores).
- Quadre 47/2: Sobre la taula es tracen línies —separades 47 cm— formant quadrats i rectangles en els quals s'estableix la mateixa limitació que en els racons de la modalitat "lliure".
- Quadre 47/1: El mateix que l'anterior, però obligant a treure del quadre una de les boles contràries amb cada carambola que es faci amb elles dins.
- Quadre 71/2: La mateixa limitació que lliure o 47/2 però amb els quadres més grans.
- Banda: S'obliga que la bola jugadora tocar almenys una banda abans de tocar la tercera bola (completar la carambola).
- Tres bandes: És obligatori que la bola jugadora hagi tocat ja almenys tres bandes abans de completar la carambola.
- Artístic o de Fantasia: Consisteix a executar caramboles difícils d'un catàleg de posicions preestablertes i puntuacions predefinides segons la dificultat. Cada jugador disposa de tres intents per posició.
Billar americà o pool
[modifica]En aquest cas, la taula té 6 forats o troneres, quatre a les cantonades i dues més en el centre de cada un dels costats llargs de la taula. S'hi han de ficar les boles seguint les regles específiques de cada joc. Els jocs de pool solen comptar amb 15 boles numerades de l'1 al 15. Algunes modalitats són: Bola 7, Bola 8, Bola 9, Pool Continu i Rotació.
Billar anglès o snooker
[modifica]També anomenat piràmide russa. Es juga en una taula amb unes dimensions d'uns 370x182 cm. i amb troneres.
Detalls dels jocs principals
[modifica]| Joc | Billar de caramboles[19] | Billar americà[20] | Snooker[21] | ||
|---|---|---|---|---|---|
| Imatge |  |
.jpg) |
 | ||
| Taula | Longitud | Total | 3.065-3.115 metres |
|
|
| Superfície de joc | 2.79-2.89 metres |
|
140–141 polzades (3.6–3.6 m) | ||
| Amplada | Total | 1.645-1.695 metres |
|
||
| Superfície de joc | 1.37-1.47 metres |
|
69.5–70.5 polzades (1.77–1.79 m) | ||
| Alçada | Total | 0.787-0.837 metres | 33.5–34.5 polzades (0.85–0.88 m) | ||
| Superfície de joc | 0.75-0.80 metres | 29.25–31 polzades (0.743–0.787 m) | |||
| Troneres | Nombre | Cap | 6 | 6 | |
| Troneres de cantonada | 4.5–4.625 polzades (11.43–11.75 cm) | ||||
| Troneres laterals | 5–5.125 polzades (12.70–13.02 cm) | ||||
| Bola | Nombre | 3 |
|
| |
| Diàmetre | 6.1–6.15 centímetres | 2.25–2.3 polzades (5.7–5.8 cm) | 5.2–5.3 centímetres | ||
| Pes | 205-220 grams | 5.5–6 unces (160–170 g) | |||
| Material | plàstic de resina fenòlica colada | ||||
| Tac | Longitud | 40 polzades (100 cm) | 3 peus (91 cm) | ||
| Punta | 1,4 centímetres (diàmetre) | ||||
| Pes | 25 unces (710 g) | ||||
| Torneigs | Campionat del món per nacions | Sí | |||
| Jocs Olímpics | No | ||||
| Jocs Mundials | Sí | ||||
| Lligues professionals | Sí | ||||
Competicions destacades
[modifica]- Campionat del Món de billar artístic
- Campionat del Món de billar a tres bandes
- Campionat del Món de billar a una banda
- Campionat del Món de billar de carambola lliure
- Campionat del Món de billar de carambola quadre 47/1
- Campionat del Món de billar de carambola quadre 47/2
- Campionat del Món de billar de carambola quadre 71/2
- Campionat del Món de billar pentatló
- Campionat d'Europa de billar artístic
- Campionat d'Europa de billar a tres bandes
- Campionat d'Europa de billar a una banda
- Campionat d'Europa de billar de carambola lliure
- Campionat d'Europa de billar de carambola quadre 47/1
- Campionat d'Europa de billar de carambola quadre 47/2
- Campionat d'Europa de billar de carambola quadre 71/2
- Campionat d'Europa de billar pentatló
- Campionat del Món de Snooker
- Masters (snooker)
Referències
[modifica]
- ↑ Billar al DIEC
- ↑ «Recognized Sports». olympic.org – Official Website of the Olympic Movement p. "Sports" section. Lausanne, Switzerland: International Olympic Committee, 2009. Arxivat de l'original el 2009-07-05. [Consulta: 1r juny 2009].
- ↑ «WCBS» p. Homepage and very name of organization. Lausanne: World Confederation of Billiards Sports, 2005. Arxivat de l'original el 2009-02-06. [Consulta: 1r juny 2009].
- 1 2 «Diccionari general de l'esport - billar de troneres». Enciclopèdia de l'esport català. Termcat.
- ↑ «EsportpèdiaCat — billar de troneres». Enciclopèdia de l'esport català. Enciclopèdia Catalana.
- ↑
«Billiards». A: Hugh Chisholm. Encyclopædia Britannica (en anglès). 3. 11a ed. Cambridge University Press, 1911. - ↑ «billar». diccionari.cat. [Consulta: 2 juliol 2024].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Everton, Clive. The History of Snooker and Billiards. Haywards Heath: Partridge Press, 1986, p. 8–11. ISBN 1-85225-013-5. Aquesta és una versió revisada de The Story of Billiards and Snooker (1979).
- ↑ Cotton, Charles. The Compleat Gamester, 1674.
- ↑ «Pool History». The Pool Shop. Arxivat de l'original el November 19, 2011. [Consulta: 1 desembre 2011].
- ↑ «Russian Billiards». BilliardsVillage.com, 2007. Arxivat de l'original el 13 de juny de 2008. [Consulta: 14 agost 2008].
- ↑ Shamos, Michael Ian. The Illustrated Encyclopedia of Billiards. Nova York: Lyons & Burford, 1993. ISBN 1-55821-219-1.
- ↑ The New York Times Company (16 de setembre de 1875). Explosive Teeth. Arxivat 2014-03-16 a Wayback Machine.. Consulta: 2 de gener de 2007.
- ↑ Shamos, Michael Ian. Pool. Hotho & Co., 1991. ISBN 99938-704-3-9.
- ↑ "The World's Most Tragic Man Is the One Who Never Starts" Arxivat August 25, 2006, a Wayback Machine., Clark, Neil M.; publicat originalment a la revista The American, maig de 1927; republicat a hotwire: The Newsletter of the Toaster Museum Foundation, vol. 3, núm. 3, edició en línia. Consulta: 24 de febrer de 2007. L'article és, en gran part, una entrevista a Hoskins.
- 1 2 3 4 Billar a l'USPTO (anglès), 9 de març de 1897
- ↑ "Aloxite" Arxivat 2007-06-25 a Wayback Machine., base de dades de ChemIndustry.com. Consulta: 24 de febrer de 2007.
- ↑ "Substance Summary: Aluminum Oxide"[Enllaç no actiu], PubChem Database, Biblioteca Nacional de Medicina, Instituts Nacionals de Salut dels Estats Units. Consulta: 24 de febrer de 2007. «PubChem». Arxivat de l'original el 6 d'abril de 2014. [Consulta: 25 febrer 2007].
- ↑ «WORLD RULES OF CAROM BILLIARD».
- ↑ «RECOMMENDED EQUIPMENT SPECIFICATIONS».
- ↑ «OFFICIAL RULES OF THE GAMES OF SNOOKER AND ENGLISH BILLIARDS».
