Vés al contingut

Biel Mesquida Amengual

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBiel Mesquida Amengual
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 gener 1947 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Castelló de la Plana (Plana Alta) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de les Illes Balears Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor Modifica el valor a Wikidata
Participà en
28 març 2022Defensem l'escola en català Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
MarePaulina Amengual Payeras Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0581952 Goodreads (autor): 18745085 Modifica el valor a Wikidata

Biel Mesquida Amengual (Castelló de la Plana, 9 de gener de 1947)[1] és un escriptor, poeta, professor universitari mallorquí. És el 58è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, concedit el 2026.[2]

Biografia

[modifica]

Va néixer a la comarca valenciana de la Plana Alta, fill dels mestres mallorquins Gabriel Mesquida Vich i Paulina Amengual Payeras. Viu a Mallorca des de la infantesa. És llicenciat en Biologia i en Ciències de la Informació i ha fet feina a la Universitat de les Illes Balears, primer com a cap de premsa i després com a director de projectes culturals fins que es va jubilar.

Com a escriptor, es va donar a conèixer l'any 1973 quan guanyà el Premi Prudenci Bertrana de novel·la amb L'adolescent de sal,[3] però el llibre no es va poder publicar fins al cap de dos anys per problemes de censura. Mesquida va ser un dels primers escriptors que es van atrevir amb la temàtica gai a l'Espanya de la transició. Durant la dècada de 1980, va col·laborar amb Alberto Cardín en diversos projectes. El 1974 va escriure El bell país on els homes desitgen els homes, una obra que no es va poder publicar fins al 1985, tot i que l’autor ja n’havia difós fragments mitjançant lectures públiques. El llibre aborda l’amor homosexual des d’una perspectiva que el presenta com un element de transgressió de l’ordre establert i de realització personal. Es tracta d’una proposta poètica de caràcter radical, considerada la primera col·lecció de poesia explícitament gai publicada a Catalunya.[4]

L'any 2005 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.[5] El 2020 va rebre el premi Quima Jaume de reconeixement de la trajectòria literària.[6] El 2021 va rebre el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català.[7] El mateix 2021, el Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya l'incorporà al "panteó" del monument Homenatge al Llibre de Joan Brossa del Passeig de Gràcia de Barcelona, iniciativa que fou aprofitada per altres entitats del sector del llibre per retre-li també un merescut homenatge.[8]

Com a activista, en els seus anys de joventut va ser un dels fundadors del SDEUB[9] i ha mantingut el compromís amb la llengua, el país i la cultura al llarg de la seva vida. També ha reivindicat tota la resta de llibertats democràtiques i en contra de la censura que ell mateix va patir. Fruit d'aquest compromís va ser col·laborador del programa Escriptor Refugiat del PEN Català.[10] Finalment, va ser també signant del manifest Defensem l'escola en català.

Va ser responsable de la secció de ciències biològiques de la Gran Enciclopèdia Catalana entre 1972 i 1980. Per últim, com a promotor cultural, va impulsar i dirigeix des de l'any 1999 el Festival de Poesia de la Mediterrània a Palma, que exerceix de punt de trobada de poetes d'arreu del Mediterrani[11] i entre el 2000 i el 2007 va coordinar la intervenció del Miquel Barceló a la Capella del Santíssim de la Catedral de Mallorca.

Premis i reconeixements

[modifica]

Obres

[modifica]

Narrativa breu

[modifica]

Novel·la

[modifica]

Poesia

[modifica]

Prosa no de ficció

[modifica]

Teatre

[modifica]
  • 2012: Els missatgers no arriben mai, Pollença: El Gall Editor

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Biel Mesquida Amengual». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  2. ↑ «Biel Mesquida, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes» (en català). Vilaweb, 19 març 2026. [Consulta: 19 març 2026].
  3. ↑ «Biel Mesquida, de nou, d'adolescent de sal». [Consulta: 23 juliol 2021].
  4. ↑ Mira, Alberto. «Mesquida, Biel». A: Para entendernos. Diccionario de cultura homosexual, gay y lésbica (en castellà). Libros de la Tempestad, 1999, p. 511. ISBN 84-7948-038-6.
  5. ↑ Palma/Barcelona, M. OLLÉS / E. P. «El escritor mallorquín Biel Mesquida, premiado con la Creu de Sant Jordi» (en castellà), 13-07-2005. [Consulta: 23 juliol 2021].
  6. ↑ «Obres i guardonats | Premis Literaris Cadaqués». [Consulta: 6 maig 2026].
  7. ↑ «Biel Mesquida, premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català» (en castellà), 22-07-2021. [Consulta: 23 juliol 2021].
  8. ↑ EFE. «Biel Mesquida inaugura la fira del llibre de segona mà de Barcelona», 17-09-2021. [Consulta: 3 setembre 2023].
  9. ↑ «Biel Mesquida rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes amb una defensa dels docents» (en català). Aldia.cat, 8 juny 2026. [Consulta: 10 juny 2026].
  10. ↑ «“Una sola llengua, un sol poble, una sola nació”: l’emotiu discurs de Biel Mesquida en rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes» (en català). Vilaweb, 8 juny 2026. [Consulta: 10 juny 2026].
  11. ↑ «XXIII Festival de poesia de la Mediterrània» (en català), 2023. [Consulta: 10 juny 2026].
  12. ↑ 3CatInfo. «El mallorquí Biel Mesquida, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2026», 19-03-2026. [Consulta: 19 març 2026].
  13. ↑ Guillamon, Julià. La ciutat interrompuda ; seguit d'El gran novel·lloide sobre Barcelona. Barcelona: Editorial Anagrama, maig 2019. ISBN 9788433915702.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Biel_Mesquida_Amengual&oldid=38657868»