Barri de Can Baró
| |||||
| Tipus | barri administratiu de Barcelona i barri  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Epònim | Can Baró | ||||
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Barcelona | ||||
| Àmbit funcional territorial | Àmbit Metropolità de Barcelona | ||||
| Comarca | Barcelonès | ||||
| Municipi | Barcelona | ||||
| Districte | Horta-Guinardó | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 9.320 (2021) (24.526,32 hab./km²) | ||||
| Gentilici | baronenc, -a | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 0,38 km² | ||||
| Lloc web | ajuntament.barcelona.cat… | ||||
Can Baró és un dels onze barris dels quals es compon el districte d'Horta-Guinardó de de Barcelona. S'estén al llarg del vessant sud del Turó de la Rovira, fins a l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat; a l'est amb el Guinardó mitjançant el carrer de Francesc Alegre; al sud amb el Baix Guinardó, separats per la plaça de la Font Castellana; i a l'oest amb la Salut, separats per la plaça Sanllehy.
Història
[modifica]
Té l'origen a la masia de Can Baró, remodelada el 1674 segons consta a la llinda de la porta principal, i que actualment és un centre educatiu. Els seus propietaris van anar venent parts de la finca i va ser així com es va anar urbanitzant el barri. Pertanyia a l'antic municipi de Sant Martí de Provençals, agregat el 1897 a Barcelona.
A partir del 1918 començà la urbanització dels terrenys de la masia, i s'hi van construir una seixantena de torres per iniciativa de la Cooperativa de Periodistes, conegudes amb el nom de Barri dels periodistes.[1] Durant la Guerra Civil, es van instal·lar unes bateries antiaèries al cim del Turó de la Rovira. Així mateix, l'explotació de les pedreres en aquesta zona no només en va canviar la fisonomia sinó també el seu desenvolupament històric i també ideològic. El barraquisme marcà igualment la identitat del barri, ja que les denominades barraques del Carmel, que en realitat eren a Can Baró, van subsistir fins a la dècada dels 1980.[2]
Les pedreres
[modifica]És un dels trets diferencials del barri fins al punt de què va fer impossible una urbanització del barri en diferents èpoques tot i la lluita dels veïns per aturar-les. El 1991 va construir-se el pont de Mühlberg per a unir un dels carrers destruïts. L'explotació de les pedreres des de principis de segle, per produir calç i també pedres per a la construcció de murs, va tenir dos fronts, les de la Torre Vélez, a l'extrem est del barri tocant al Guinardó, que van durar fins a la Guerra Civil, i les de Can Baró, propietat d'Anselm de Riu i Fontanilles, que el 1920 va comprar 4'5 hectàreess des de la plaça de la Font Castellana fins al carrer de Gran Vista. El 1939 va cedir l'explotació a Enric Vila Nogareda que les va tenir en actiu fins al 1967. El resultat en són uns impressionants esvorancs que trenquen el barri per diverses parts.[3]
Les barraques de Francesc Alegre
[modifica]Can Baró va tenir tres zones de barraquisme: Los Cañones, on es troben les bateries antiaèries, les de Raimon Casellas, sota la corba de la pera, i les de Francesc Alegre, que són les més importants, tot i que van ser denominades barraques del Carmel i que estaven instal·lades sobre les pedreres de Can Velas. En aquesta última zona van arribar a comptabilitzar més de 300 barraques, en condicions infrahumanes: sense aigua, llum, clavegueram ni recollida de la brossa. Tot i que el Pla Comarcal del 1953 hi preveia un parc urbà, en realitat era una zona lliure de qualsevol impediment legal; només les construïdes a partir del 1953 eren declarades il·legals. Els mateixos barraquistes, des de finals dels 1960, van portar a terme reivindicacions socials en una llarga lluita que va durar fins al 1990, en què van ser enderrocades definitivament les últimes barraques del carrer de Francesc Alegre.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «2. Barri dels periodistes». Rutes històriques pel Districte d'Horta-Guinardó. Ajuntament de Barcelona. Arxivat de l'original el 03-02-2014.
- ↑ «Presentació». Rutes històriques pel Districte d'Horta-Guinardó. Ajuntament de Barcelona. Arxivat de l'original el 21-09-2013.
- ↑ «4. Les pedreres». Rutes històriques pel Districte d'Horta-Guinardó. Ajuntament de Barcelona. Arxivat de l'original el 03-02-2014.
- ↑ «5. Les barraques de Francisco Alegre». Rutes històriques pel Districte d'Horta-Guinardó. Ajuntament de Barcelona. Arxivat de l'original el 03-02-2014.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
