1951
| Tipus | any civil i any comú que comença en dilluns  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1951 (mcmli) |
| Islàmic | 1371 – 1372 |
| Xinès | 4647 – 4648 |
| Hebreu | 5711 – 5712 |
| Calendaris hindús | 2006 – 2007 (Vikram Samvat) 1873 – 1874 (Shaka Samvat) 5052 – 5053 (Kali Yuga) |
| Persa | 1329 – 1330 |
| Armeni | 1400 |
| Rúnic | 2201 |
| Ab urbe condita | 2704 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1920 1930 1940 - 1950 - 1960 1970 1980 | |
| Anys | |
| 1948 1949 1950 - 1951 - 1952 1953 1954 | |
1951 (MCMLI) fon un any començat en dilluns, corresponent a l'any 1400 del calendari armeni.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 9 de gener, Barcelona: Arriba, per primer cop a Espanya, la Sisena Flota, fet que tindrà un impacte econòmic, social i polític molt important.
- 1 de març, Barcelona: hi comença la "Vaga de tramvies", com a resposta a l'increment del preu del tramvia que el govern espanyol havia aprovat el 19 de desembre de l'any anterior.
- 13 de novembre, la Pobla de Segur, Pallars Jussà: hi arriba el ferrocarril.
- Barcelona: es funda l'Esbart Montseny.[1]
- 13 de desembre, Barcelona: s'hi celebra la primera edició de la Nit de Santa Llúcia, clandestinament, a l'interior de la llibreria Catalònia.[2]
- Resta del món
- 1 de gener, Ginebra, Suïssa: ACNUR inicia les seves funcions, amb l'objectiu de protegir i donar suport als refugiats.[3]
- 27 de gener, Madrid: S'inaugura el Museu Lázaro Galdiano.[4]
- 30 de març: Remington Rand reparteix el primer UNIVAC I a l'Oficina del Cens dels Estats Units.
- 1 de setembre: Austràlia, Nova Zelanda i els Estats Units signen un pacte de defensa mútua, anomenat Tractat ANZUS.[5]
- 8 de setembre, San Francisco, Califòrnia: Es signa el Tractat de San Francisco, entre les forces aliades i el Japó.[6]
- 25 d'octubre, Regne Unit: S'hi celebren eleccions legislatives que guanya el Partit Conservador, encapçalat per Winston Churchill.
- 24 de desembre, Regne de Líbia[7] Líbia declarar la seva independència.
Cinema
[modifica]- Categoria principal: Pel·lícules del 1951
- Estrena de la pel·lícula Chained for Life
Premis Nobel
[modifica]| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau |
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1 de gener - Paterna: Vicent Salvador i Liern, poeta, assagista i filòleg valencià (m. 2023).
- 14 de gener - Barcelona: Carme Elias, actriu catalana de teatre, cinema i televisió.[8]
- 16 de gener - Barcelona: Gemma Lienas i Massot, escriptora, política i activista catalana.[9]
- 21 de gener - València: Gustau Muñoz i Veiga, assagista i traductor valencià.
- 23 de gener - Lleida: Leonor Pedrico Serradell, fotògrafa pionera i primera fotoperiodista de les terres de Lleida (m. 2013).[10]
- 30 de gener, Barcelona: Esperança Esteve i Ortega, treballadora social i política catalana, ha estat diputada al Congrés dels Diputats.[11]
- 1 de febrer - Andorra la Vella: Albert Salvadó, escriptor andorrà.
- 12 de febrer - Vilanova i la Geltrú, el Garraf: Marina Prat Vidal, atleta, fondista i maratoniana catalana.[12]
- 18 de febrer - Mataró: Joaquima Cot i Codony, jugadora de basquetbol catalana.[13]
- 19 de febrer - Barcelona: Maria Àngels Viladot, sociolingüista catalana.[14]
- 9 de març - Barcelona: Enric Casasses i Figueres, poeta i traductor català.
- 13 de març - Barcelona: Teresa Costa-Gramunt, escriptora i dissenyadora especialitzada en ex-libris.[15]
- 22 de març - Barcelona: Lola Badia i Pàmies, filòloga i medievalista, acadèmica de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.[16]
- 26 de març - Sabadell: Josep Maria Benaul i Berenguer, historiador català (m. 2020).
- 5 d'abril - Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat: Mercedes Milà, periodista i presentadora de televisió catalana.[17]
- 6 d'abril - Barcelona: Guillermina Coll, ballarina catalana, que fou directora artística del Conservatori Superior de Dansa.[18]
- 11 d'abril - Buenos Aires: Gato Pérez, músic català d'origen argentí, que destacà especialment en la rumba catalana.[19]
- 16 d'abril - Vilanova i la Geltrú: Assumpta Baig i Torras, mestra i política catalana, ha estat diputada al Parlament de Catalunya i senadora.[20]
- 3 de maig - Leningrad (antiga URSS)ː Tatiana Tolstaia, notable escriptora russa moderna.[21]
- 7 de maig - Carlet, Ribera Alta: Bernat Sòria Escoms, metge i científic valencià, ministre de Sanitat d'Espanya entre 2007 i 2009.[22]
- 20 de maig - Barcelona: Elisabet Abeyà Lafontana, novel·lista i traductora catalana.[23]
- 25 de maig - Terrassa: Dolors Puig i Gasol, enginyera tècnica i política catalana, ha estat diputada al Congrés dels Diputats.[24]
- 27 de maig - Madrid: Ana Belén, cantant i actriu espanyola.[25]
- 30 de maig - Sedaví, Horta Sud: Ferran Torrent i Llorca, escriptor i periodista valencià.[26]
- 8 de juny - Santa Perpètua de Mogoda: Rosa Maria Bonàs Pahisa, biòloga i política catalana, ha estat diputada al Congrés.[27]
- 17 de juny:
- Sant Martí Sacalm: Quima Casas, atleta especialitzada en curses de fons, amb quaranta anys de carrera esportiva.[28]
- Faió, Saragossa: Elisenda Pipió Gelabert, ceramista.[29]
- 22 de juny - Banyoles: Irene Rigau i Oliver, psicòloga i política catalana; ha estat consellera de la Generalitat de Catalunya.[30]
- 29 de juny - Sentmenat, Jaume Rovira Freixa, dibuixant.
- 30 de juny - Mataró: Lola Casas i Peña, escriptora i mestra catalana.[31]
- 1 de juliol - Barcelonaː Teresa Lanceta Aragonés, artista catalana que treballa el tèxtil, la pintura, el vídeo i l'escriptura.[32]
- 13 de juliol - València: Pilar Ballarín Domingo, professora, investigadora i experta en història de l'educació de les dones i coeducació.[33]
- 28 de juliol - Benimàmet, ciutat de València: Santiago Calatrava Valls, arquitecte, escultor, enginyer i dibuixant valencià.
- 31 de juliol - Madrid:Teresa Costa i Campí, economista i política catalana.[34]
- 20 d'agost - València, Francisco Javier Delicado Martínez, historiador, crític d'art i assagista valencià.
- 24 d'agost - Almoines, la Safor: Josep Bonet i Segura, poeta valencià (m. 2020).
- 13 de setembre - Barcelona: Pilar Eyre, periodista i escriptora espanyola.[35]
- 16 de setembre - Montuïri: Pere Sampol Mas, enginyer tècnic i polític mallorquí (m. 2025).[36]
- 22 de desembre - Rupit i Pruit, Osona: Àngel Colom i Colom, polític independentista català.
- Collbató, Baix Llobregat: Josep Matalonga i Espinach arquitecte i activista cultural.
- Villarrobledo - província d'Albacete, Espanya: Rafael Recuenco Montero, sindicalista valencià secretari general de la Unió General de Treballadors del País Valencià (1988 -2009).
- Barcelona: Agustí Carbonell, fotoperiodista.
- Lleida: Pere Menal i Brufal, matemàtic.
- Resta del món
- 3 de gener, Madrid: Rosa Montero, periodista i escriptora espanyola.[37]
- 25 de gener, Nova York, EUA: Bill Viola, videoartista estatunidenc.
- 12 de febrer, San Martín del Ríoː Pilar Gazulla, futbolista pionera espanyola que jugà al FC Barcelona en la dècada dels anys 70.[38]
- 20 de febrer, East Renfrewshire, Escòcia, Regne Unit: Gordon Brown, Primer Ministre del Regne Unit (2007-10).
- 25 de febrer - Linares, Jaénː Carmen Linares, cantaora de flamenc.[39]
- 1 de març, Lincoln, Nebraska, EUA: Debra Fischer, astrònoma estatunidenca especialitzada en la detecció i caracterització d'exoplanetes.[40]
- 7 de març, Crimea: Irina Iermakova, poeta i traductora russa.[41]
- 11 de març,
- Berlín Est, RDA: Nina Hagen, cantant alemanya, famosa per la seva barreja d'estil punk i cant operístic.
- París, Dominique Sanda, actriu francesa.[42]
- 17 de març, Montevideo, Uruguai: Daisy Tourné Valdez, mestra i política, ha estat diputada i ministra de l'Interior de l'Uruguai.[43]
- 24 de març, Elmira, Nova York, EUA: Tommy Hilfiger, dissenyador de moda estatunidenc.
- 26 de març, Corvallis, Oregon, EUA: Carl Wieman, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 2001.[44]
- 29 de març, Boston, Massachusetts, EUA: Roger Bruce Myerson, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de 2007.[45]
- 31 de març, Bangladesh: Firdausi Qadri, immunòloga especialista en les malalties infeccioses.[46]
- 6 d'abril, Majuro: Hilda Heine, política marshallesa; ha estat Ministra d'Educació i presidenta de les Illes Marshall.[47]
- 7 d'abril, Bad Rothenfelde, Baixa Saxònia: Cora Stephan, escriptora alemanya de novel·la policíaca.[48]
- 13 d'abril, Tirana: Diana Çuli, escriptora, periodista, activista, política albanesa.[49]
- 27 d'abril, Esch-sur-Alzette, Luxemburg: Viviane Reding, política luxemburguesa que ha treballat al Parlament Europeu.[50]
- 1 de maig, Lexington, Virgínia: Sally Mann, fotògrafa estatunidenca, premi de la revista Time a la Millor fotògrafa nord-americana 2001.[51]
- 9 de maig, Tulsa (Oklahoma): Joy Harjo, poeta, música i escriptora mvskoke.[52]
- 14 de maig, Chicago, Illinois, EUA: Robert Zemeckis, director estatunidenc.
- 15 de maig, Mineola, Nova York (EUA): Frank Wilczek, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 2004.[53]
- 19 de maig, Queens, Nova York, EUA: Joey Ramone, membre fundador del grup The Ramones i pioner del punk rock[54]
- 26 de maig, Los Ángeles, Califòrnia: Sally Ride, física estatunidenca i astronauta, primera dona nord-americana a anar a l'espai (m.2012).[55]
- 2 de juny, Oslo: Marianne Borgen, sociòloga i política noruega, alcaldessa d'Oslo.[56]
- 4 de juny, St. Leonhard in Passeier: Eva Klotz, política italiana, partidària de l'autodeterminació del Tirol de Sud.[57]
- 8 de juny, Skewen, Gal·les: Bonnie Tyler, cantant gal·lesa de música pop i rock (m. 2026).[58]
- 9 de juny:
- Maastricht, Països Baixos: Benny Neyman, cantautor neerlandès
- Washington DC: Bruce Duffy, escriptor
- Los Angeles, Califòrnia, EUA: James Newton Howard, compositor de cinema estatunidenc, vuit vegades nominat per a l'Oscar.[59]
- Etterbeek, Bèlgica: Françoise Nyssen, editora francesa d'origen belga, ha estat ministra de la Cultura del govern francès.[60]
- 10 de juny, Almansa: Alicia Giménez Bartlett, filòloga i escriptora espanyola, resident a Barcelona.[61]
- 22 de juny, Managua: Rosario Murillo Zambrana, professora, escriptora, activista i política nicaragüenca vicepresidenta del país.[62]
- 24 de juny, Buenos Aires: Erika Rosenberg, escriptora alemanya, intèrpret, traductora, periodista i biògrafa d'Oskar i Emilie Schindler.[63]
- 27 de juny, Belfast, Irlanda del Nord: Mary McAleese, advocada, periodista i política irlandesa que ha estat presidenta d'Irlanda.[64]
- 3 de juliol, Port-au-Prince (Haití): Jean-Claude Duvalier, anomenat Bébé Doc o Baby Doc, polític haitià. Fou president d'Haití (m. 2014).[65]
- 8 de juliol, Santa Monica: Anjelica Huston, actriu, directora i productora estatunidenca.[66]
- 18 de juliol:
- Morlanwelz, Valònia, Bèlgica: Elio di Rupo, polític belga.
- Thorvaldur Gylfason, economista islandès.
- 21 de juliol, Chicago, Illinois, EUA: Robin Williams, actor i comediant estatunidenc.
- 29 de juliol, Madrid (Espanya): Cristina Narbona Ruiz, economista, política i professora universitària espanyola, presidenta del PSOE.[67]
- 8 d'agost, Amsterdam, Països Baixos: Louis van Gaal, jugador i entrenador de futbol neerlandès.
- 10 d'agost, Bogotá, Colòmbia: Juan Manuel Santos Calderón, periodista i polític colombià, President de Colòmbia (2010-), Premi Nobel de la Pau 2016.
- 11 d'agost, Nova York: Amy Heller, historiadora de l'art i tibetòloga nacionalitzada suïssa.
- 16 d'agost, l'Havana, Cuba: Josep Oller Aragay, combatent mambí
- 18 d'agost, París: Annie Goetzinger, dibuixant de còmic francesa (m. 2017).[68]
- 21 d'agost, Mysenː Cecilie Løveid, escriptora, dramaturga i poeta noruega, exponents del teatre nòrdic modern.[69]
- 22 d'agost, Tsu, Prefectura de Mie: Leiko Ikemura, pintora i escultora de nacionalitat japonesa-suïssa, resident a Alemanya.[70]
- 28 d'agost, Paris: Cora Laparcerie, artista, poeta i directora teatral francesa (n. 1875).[71]
- 7 de setembre, Akron, Ohio (EUA): Chrissie Hynde, cantant, compositora i guitarrista estatunidenca, líder del grup the Pretenders.[72]
- 12 de setembre, Dublín, Irlanda: Bertie Ahern, president de la República d'Irlanda.[73]
- 14 de setembre, Londres, Anglaterra: Duncan Haldane, físic americà-anglès, Premi Nobel de Física de 2016.
- 20 de setembre, Vitòria: Pilar Goya Laza, química i professora d'investigació del CSIC, presidenta de la Societat Química Europea.[74]
- 25 de setembre, Calzada de Calatrava, Ciudad Real, Espanya: Pedro Almodóvar, director espanyol.
- 29 de setembre, Santiago de Xile: Michelle Bachelet, metgessa i política, fou Ministra i Presidenta de la República de Xile.[75]
- 30 de setembre, Kalgoorlie, Austràlia: Barry Marshall, metge australià, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2005.[76]
- 2 d'octubre,
- North Tyneside, Anglaterra, Regne Unit: Sting, músic britànic de The Police.[77]
- Los Angeles: Romina Power, actriu i cantant nord-americana naturalitzada italiana.[78]
- 3 d'octubre, Paterson (Nova Jersey): Kathryn Dwyer Sullivan, geòloga nord-americana i astronauta de la NASA.[79]
- 20 d'octubre, Lesotho, Sud-àfrica: Tebello Nyokong, química sud-africana que treballa en tractament per al càncer.[80]
- 4 de novembre, Murfatlar, Romania: Traian Basescu, President de Romania.
- 25 de novembre, Cartagena, Múrcia: Arturo Pérez-Reverte Gutiérrez, periodista i escriptor espanyol.
- 27 de novembre, San Carlos (Califòrnia), EUA: Kathryn Bigelow, directora i productora de cinema i televisió, i guionista estatunidenca.[81]
- 28 de novembre, Tcheboa, Bénoué, Camerun: Yaou Aïssatou, política i economista camerunesa, Ministra de la Dona al seu país.[82]
- 3 de desembre, Madrid, Mercedes Cabrera, política, politòloga, historiadora i professora universitària espanyola, Ministra d'Educació, Política Social i Esports d'Espanya entre 2006 i 2009.[83]
- 6 de desembre, Vélez-Blanco, Almeria: Càndida Martínez López, historiadora, experta en història de les dones i política espanyola.[84]
- 14 de desembre, Amsterdam, Països Baixos: Jan Timman, escaquista neerlandès.
- 18 de desembre, Portsmouth, Virgínia: Radia Perlman, enginyera de xarxes, experta en seguretat, coneguda com la Mare d'Internet.[85]
- 19 de desembre, Nova York, EUA: Alvin E. Roth, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de l'any 2012.
- 31 de desembre, Valladolid: María Bolaños Atienza, historiadora de l'art, directora del Museo Nacional de Escultura de Valladolid.[86]
- David Held, sociòleg britànic.
- Kagoshima: Kenjiro Yoshigasaki, artista marcial
- Departament d'Antioquia: Piedad Bonnett, escriptora
- Livorno: Fabrizio Bartaletti, professor de geografia
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 10 de maig - València: Josep Manuel Izquierdo Romeu, músic i compositor valencià (60 anys).[87]
- 6 de setembre - Barcelona: Manuel Folguera i Duran, polític i enginyer català (n. 1867).[88]
- 19 de setembre - Barcelona: Josep Ribelles Comín, bibliògraf, periodista i animador cultural valencià (79 anys).
- 26 de novembre - Barcelona: Domènec Soler i Gili, pintor i escenògraf català.[89]
- València: Lluïsa Botet i Mundi, pintora i gravadora catalana (n. 1884).[90]
- Resta del món
- 5 de gener: Seo Jae-pil, polític de Corea del Sud.
- 9 de gener, Volongo, Cremonaː Rosa Agazzi, va ser una pedagoga italiana (n. 1866).[91]
- 10 de gener, Roma, Itàlia: Sinclair Lewis, escriptor i dramaturg estatunidenc, Premi Nobel de Literatura l'any 1939 (n. 1885).
- 13 de gener, Westcliff-on-Sea, Anglaterra: Dorothea Bate, paleontòloga britànica, pionera en arqueologia (n. 1878).[92]
- 30 de gener, Hong Kong: Fei Mu, guionista i director de cinema xinès (n. 1906).[93]
- 19 de febrer, París, França: André Gide, escriptor francès, Premi Nobel de Literatura de l'any 1947 (n. 1869).[94]
- 8 de març, Illinois: John Winter Thompson, músic.
- 6 d'abril: Robert Broom, metge i paleontòleg sud-africà.
- 17 d'abril, París: Berthe Weill, marxant d'art francesa, primera galerista europea, descobridora de les avantguardes europees (n. 1865).[95]
- 18 d'abril, Lisboa, Portugal: António Óscar de Fragoso Carmona, polític i militar portuguès, fill i net de militars, va ser l'onzè president de la República portuguesa (n. 1869)[65]
- 20 d'abril, Roma, Itàlia: Ivanoe Bonomi, polític italià. Integrat en el socialisme revisionista, va ser president del consell de ministres de 1921 a 1922 i de 1944 a 1945[65]
- 23 d'abril, Evaston, Illinois, EUA: Charles Gates Dawes, advocat i polític estatunidenc, Premi Nobel de la Pau de 1925 (n. 1865).
- 29 d'abril, Cambridge, Regne Unit: Ludwig Wittgenstein, filòsof austro-anglès (62 anys).[96]
- 8 de maig, Harvey, Illinois, EUA: Gilbert Bliss, matemàtic estatunidenc (n. 1876).[97]
- 26 de maig, Estocolmː Agnes Cleve-Jonand, pintora cubista sueca.[98]
- 30 de maig, New Haven, Connecticut, EUA): Hermann Broch, escriptor austríac, un dels millors renovadors de la narrativa en llengua alemanya[99]
- 4 de juny, Boston, Estats Units: Serguei Aleksàndrovitx Kussevitski, conegut habitualment com a Serge Koussevitzky, contrabaixista, compositor i director d'orquestra rus, nacionalitzat estatunidenc (n. 1874).[100]
- 9 de juliol, Milà: Giannina Arangi-Lombardi, important soprano associada amb el repertori italià (n. 1891).[101]
- 13 de juliol:
- Nikolaus Welter, escriptor, home d'estat i crític literari luxemburguès.
- Los Angeles, Califòrnia, EUA: Arnold Schoenberg, compositor austríac (n. 1874).[102]
- 23 de juliol, L'Île-d'Yeu (França): Henri Philippe Benoni Omer Joseph PétainPhilippe Pétain o Mariscal Pétain, fou un general francès, Cap d'Estat de la França de Vichy, del 1940 al 1944. (n. 1856).[103]
- 4 d'agost, Leopoldshöhe, Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya: Emilie Winkelmann, primera arquitecta alemanya.[104]
- 7 d'agost, Santiago de Xile Winétt de Rokha, poeta xilena (n. 1894).[105]
- 1 de setembre, Victoriaː Nellie McClungː política, escriptora, feminista i activista canadenca.[106]
- 4 de setembre, Milford (Nova Jersey): Louis Adamic, escriptor i traductor eslovè establert als EUA
- 6 d'octubre, Filadèlfia, Pennsilvània, EUA: Otto Fritz Meyerhof, fisiòleg alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1922
- 14 de novembre, East Preston, West Sussex: Richard Henry Walthew, compositor anglès.
- 16 de novembre, Londres: Dora Bright, compositora i pianista anglesa (n. 1863).[107]
- 4 de desembre, Boston, EUA: Pedro Salinas Serrano, poeta de la Generació del 27 (60 anys).
- 5 de desembre, Calcuta, Índia: Abanindranath Tagore, intel·lectual, artista, escriptor i principal creador de la Indian Society of Oriental Art (n. 1871).
- 15 de desembre, Nova York: María Grever, compositora de música popular mexicana, autora de boleros molt coneguts (n. 1885).[108]
Referències
[modifica]- ↑ «Esbart Montseny | Cultura Popular». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Primera edició de la Nit de Santa Llúcia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑ ACNUR. La protección de los refugiados y el papel de ACNUR (en castellà), març de 2009, p. 17.
- ↑ «Historia del museo». Museo Lázaro Galdiano. [Consulta: 27 novembre 2020].
- ↑ «ANZUS Pact» (en anglès). [Consulta: 20 juliol 2021].
- ↑ «Treaty of Peace with Japan | 1951» (en anglès). [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ Michael L. Galaty, Charles Watkinson. Archaeology Under Dictatorship (en anglès). Springer Science & Business Media, 2007, p. 97.
- ↑ «Carme Elias i Boada | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 novembre 2020].
- ↑ «Gemma Lienas i Massot | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 novembre 2020].
- ↑ «Biografia Leonor Pedrico». Premi de fotografia feminista Leonor Pedrico, 01-05-2022. [Consulta: 29 maig 2022].
- ↑ «IX Legislatura (2008-2011). Esteve Ortega, Esperança» (en castellà). Congrés dels Diputats. [Consulta: novembre 2020].
- ↑ «Marina Prat Vidal». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia. [Consulta: 10 abril 2019].
- ↑ «Joaquima Cot Codony | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 desembre 2020].
- ↑ «Maria Àngels Viladot» (en anglès). AELC. Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 16 desembre 2025].
- ↑ «Teresa Costa-Gramunt». Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya (ACEC). [Consulta: 11 març 2020].
- ↑ «Lola Badia i Pàmies | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 març 2020].
- ↑ «Mercedes Milá en 10 claves» (en castellà). Diez Minutos, 22-04-2017. [Consulta: 8 febrer 2026].
- ↑ Brufau Bonet, Clàudia. «Guillermina Coll». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 1r febrer 2021].
- ↑ «Gato Pérez». Satélite K. Arxivat de l'original el 2020-12-05. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Diputats de la VII Legislatura. M. Assumpta Baig i Torras. Parlament de Catalunya, p. 24.
- ↑ «Tatiana Nikítitxna Tolstaia. Biografitxeskaia spravka (Informació biogràfica)». RIA Novosti. Arxivat de l'original el 30-05-2012. [Consulta: 10 febrer 2012].
- ↑ «Bernat Sòria i Escoms | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ 1951 al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
- ↑ «Puig Gasol, Mª Dolores». Congreso de los Diputados, IX Legislatura (2008-2011). [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Ana Belén | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ «Ferran Torrent i Llorca | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Rosa María Bonàs Pahisa» (en castellà). Congrés dels Diputats. VIII Legislatura. [Consulta: 25 abril 2021].
- ↑ «Joaquima Casas Carreras». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «“Alfabet” d'Elisenda Pipió a la Biblioteca Carles Rahola». Bonart Cultural, 20-04-2015. [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Irene Rigau i Oliver | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 abril 2021].
- ↑ «Lola Casas. Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ «Teresa Lanceta: Tejiendo Arte y Memoria en la Vanguardia Textil» (en castellà). ArtNobel, 16-03-2024. [Consulta: 1r juny 2026].
- ↑ «Currículum vitae Pilar Ballarín». Comisión Interministerial de Ciencia y Tecnología, 22-01-2017. [Consulta: juny 2021].
- ↑ «Mª Teresa Costa Campi - VII Legislatura». Congreso de los Diputados. [Consulta: 23 maig 2021].
- ↑ «Pilar Eyre». Libros Alcaná. [Consulta: 19 juliol 2021].
- ↑ «S'ha mort Pere Sampol, dirigent històric del nacionalisme d'esquerres a Mallorca». [Consulta: 27 abril 2025].
- ↑ «Rosa Montero | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 novembre 2020].
- ↑ «Ma Pilar Gazulla Montero» (en anglès). Agrupació Jugadors FC Barcelona. [Consulta: 27 abril 2025].
- ↑ «Carmen Linares y María Pagés, Premio Princesa de Asturias de las Artes 2022» (en castellà). Fundación Princesa de Asturias, 2025. [Consulta: 20 desembre 2025].
- ↑ «Deb Fischer» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 29 gener 2022].
- ↑ Amelin, Maxim.. Esperit i fang = Duh i grâz' : Seminari de Traducció Poètica de Farrera, XXIII : poetes rusos. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes, 2015. ISBN 978-84-16473-03-8.
- ↑ Timonen, Lauri. «Dominique Sanda» (en anglès). Festival de Cinema Midnight Sun. [Consulta: 25 gener 2026].
- ↑ «Daisy Tournée, nueva Ministra» (en castellà). Montevideo Portal, 01-03-2007. [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ «Carl Wieman» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Roger B. Myerson. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Dr. Firdausi Qadri». Bangladesh Academy of Sciences. Arxivat de l'original el 2015-06-10. [Consulta: 14 febrer 2021].
- ↑ «Heine, Hilda Cathy nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Cora Stephan» (en alemany). Munzinger. [Consulta: 19 febrer 2021].
- ↑ «Diana Culi». Parliamentary Assembly. Arxivat de l'original el 23 d'octubre de 2014. [Consulta: 18 octubre 2014].
- ↑ «Viviane Reding». www.barcelona.cat. El Born Centre de Cultura i memòria. [Consulta: 2 març 2021].
- ↑ «Sally Mann | American photographer» (en anglès). [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Joy Harjo | Biography, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2004» (en anglès). [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Joey Ramone | American singer» (en anglès). [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «Doctora Sally Ride». StarChild. HEASARC. Nasa. [Consulta: 29 març 2021].
- ↑ «Marianne Borgen» (en noruec). Allkunne. Levande Leksikon. [Consulta: 7 abril 2021].
- ↑ «A lifetime for the independence of South Tyrol» (en anglès). Euroviews, 08-04-2011. [Consulta: 2 maig 2021].[Enllaç no actiu]
- ↑ «La estrella de los 80, Bonnie Tyler, visita ‘El Hormiguero’». La Vanguardia, 20-01-2020.
- ↑ «James Newton Howard Facts» (en anglès). [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ «Françoise Nyssen» (en francès). Ministère de la Culture. [Consulta: 10 abril 2021].
- ↑ «Alicia Giménez Bartlett | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Rosario Murillo, inspiración de la mujer luchadora» (en castellà). Barricada, 22-06-2019. Arxivat de l'original el 2021-04-28. [Consulta: 28 abril 2021].
- ↑ «Erika Rosenberg: Erika Rosenberg biography», 04-05-2018. [Consulta: 26 abril 2021].
- ↑ «Mary McAleese» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r maig 2021].
- 1 2 3 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «1951». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Cristina Narbona Ruíz. Presidenta del PSOE». PSOE. [Consulta: 19 maig 2021].
- ↑ «Annie Goetzinger» (en anglès). Lambiek. [Consulta: 5 juliol 2021].
- ↑ Herzog, Christine. «Cecilie Løveid» (en noruec). Store norske leksikon, 30-03-2020. [Consulta: juliol 2021].
- ↑ «"Der Schrei" von Leiko Ikemura». Berliner Dom. Arxivat de l'original el 2020-06-30. [Consulta: 30 juny 2020].
- ↑ Acta de defunció (amb data i lloc de naixement) à Paris , n° 1619, vue 23/31.
- ↑ Sobsey, Adam. Chrissie Hynde: A Musical Biography (en anglès). University of Texas Press, 2017-04-11, p. 9. ISBN 978-1-4773-1039-7.
- ↑ «Bertie Ahern | prime minister of Ireland» (en anglès). [Consulta: 14 setembre 2020].
- ↑ «2356. ORDEN de 12 de enero de 1987 por la que se nombran funcionarios de carrera de la Escala de Investigadores Científicos del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. XI. «Química y Tecnologías Químicas»». BOE, núm 26, 30-01-1987, p. 2876.
- ↑ «Michelle Bachelet Jería | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 juliol 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 2005» (en anglès). [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ «Sting | Biography, Songs, Accomplishments, & Facts» (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2020].
- ↑ «Romina & Al Bano». Eurovision Spain. [Consulta: 20 agost 2021].
- ↑ Lleida, Sandra. «6 dones que van fer història a l'espai exterior». Sapiens. Arxivat de l'original el 2021-09-01. [Consulta: 1r setembre 2021].
- ↑ «Tebello Nyokong (1951 -) | South African Government». [Consulta: 15 agost 2021].
- ↑ «Kathryn Bigelow | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 octubre 2020].
- ↑ Akyeampong, Emmanuel Kwaku; Gates, Henry Louis. Dictionary of African Biography. OUP USA, 2012, p. 198–199. ISBN 978-0-19-538207-5. [Consulta: 25 març 2017].
- ↑ «IX Legislatura (2008-2011). Cabrera Calvo-Sotelo, Mercedes» (en castellà). Congreso de los Diputados. [Consulta: octubre 2020].
- ↑ «Cándida Martínez López - IX Legislatura - Congreso de los Diputados». [Consulta: 9 novembre 2021].
- ↑ «PERLMAN, Radia». Foro histórico de las telecomunicaciones. Colegio Oficial y la Asociación Española de Ingenieros de Telecomunicación. [Consulta: 7 novembre 2021].
- ↑ «María Bolaños». Academia.edu. Universidad de Valladolid. [Consulta: 14 gener 2021].
- ↑ «Josep Manuel Izquierdo i Romeu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ «Manuel Folguera i Duran | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ «Domingo Soler i Gili (Sabadell, 1871-Barcelona, 1951): Cronologia». Arraona: Revista d'història, núm. 37, 2017-2018, p. 191-201.
- ↑ «Luisa Botet y Mundi. Socia Fundadora Nº 16 | Asociación Española de Pintores y Escultores» (en castellà). [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «AGAZZI, Rosa» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 8 gener 2026].
- ↑ Shindle, Karolyn. Una científica valenta, pionera en la recerca de fòssils. Consell de Mallorca. Departament de Participació Ciutadana i Presidència. Direcció Insular d'Igualtat, 2019, p. 9.
- ↑ Planas Penadés, Ricard. Historia del cine chino. Primera edición: Febrero 2019, 2019. ISBN 978-84-17418-45-8.
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ Gioia, Patrizia. «L'arte di Berthe Weill» (en italià). Città Futura, 02-07-2020. [Consulta: 19 març 2022].
- ↑ Monk, Ray. «Ludwig Wittgenstein. British philosopher» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Gilbert Ames Bliss | American mathematician» (en anglès). [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «Agnes Cleve-Jonand (1876-1951) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 24 març 2026].
- ↑ «Hermann Broch | Austrian writer» (en anglès). [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ Hoffmann, Frank. Encyclopedia of Recorded Sound (en anglès). Routledge, 2004-11-12. ISBN 978-1-135-94949-5.
- ↑ Neighbour, O. «Schoenberg [Schönberg, Arnold]». A: Grove Music Online (en anglès), 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.25024 [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Philippe Pétain» (en francès). [Consulta: 18 juliol 2020].
- ↑ «Emilie Winkelmann» (en ge). FrauenOrte im Land Brandenburg. [Consulta: 30 juny 2021].
- ↑ «Winétt de Rokha (1892-1951)» (en castellà). Memoria Chilena. Biblioteca Nacional de Chile, actualitzacióː agost 2021. [Consulta: 23 maig 2024].
- ↑ Kome, Penney. [1951 a Google Books Women of Influence: Canadian Women and Politics]. Toronto: Doubleday Canada, 1985, p. 31–32. ISBN 978-0-3852-3140-4.
- ↑ McVicker, Mary F. (2016). Women Opera Composers: Biographies from the 1500s to the 21st Century (pàgina 84). Gran Bretanya: McFarland.
- ↑ Cruz Hernández, Graciela. «María Grever» (en castellà). Instituto de Investigaciones Históricas, Económicas, Políticas y Sociales, 28-03-2018. Arxivat de l'original el 2020-07-22. [Consulta: 22 juliol 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1951