18 de març
| << | Març 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 18 de març és el setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-vuitè en els anys de traspàs. Queden 288 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1919 - València: es funda el València Club de Futbol.
- 1938 - Barcelona: la ciutat pateix el tercer i darrer dia del més devastador dels bombardejos que patirà durant la guerra Civil espanyola per l'aviació italiana que donava suport a l'exèrcit franquista.
- 1981 - Barcelona: hi neix la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes.
- Resta del món
- 37 - Calígula es converteix en emperador de Roma.
- 1184 - Província de Settsu, Japó: Batalla d'Ichi-no-Tani, amb victòria dels Minamoto sobre els Taira.[1]
- 1314 - París, Regne de França: Suplici de Jacques de Molay, gran mestre dels Templers, i de Geoffroy de Charnay, Preceptor de l'Ordre a Normandia.[2]
- 1792 - Seringapatam (Karnataka, Índia): se signà el Tractat de Seringapatam que significà el final de la tercera guerra de Mysore després del qual Mysore va cedir molt del seu territori a la presidència de Madras.
- 1871 - París, Tercera República Francesa: S'instaura la Comuna de París[3]
- 1921 - Riga, La pau de Riga (també coneguda com a tractat de Riga, polonès: Traktat Ryski) signat entre Polònia, d'una banda, en un costat, i l'RSFS De Rússia i l'RSS d'Ucraïna per l'altra; amb aquest tractat es va donar per acabada la guerra poloneso-soviètica.[4]
- 1922 - Mohandas Gandhi és arrestat per desobediència civil i condemnat a sis anys de presó, dels que en va complir només dos.
- 1944 - Es produeix l'última erupció (a data del 2024) del Vesuvi.
- 1965 - Aleksei Leónov, cosmonauta soviètic, es converteix en la primera persona a anar a l'espai.
- 1989 - Es troba una antiga mòmia de 4.400 anys a la Piràmide de Keops.
- 1995 - Sevilla: Helena de Borbó, Infanta d'Espanya es casa amb Jaime de Marichalar.
- 2016 - Molenbeek: Detenen Salah Abdeslam, relacionat amb els Atacs de París del 13-N.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1854 - Borriana, la Plana Baixa: Joaquín Peris Fuentes, intel·lectual i historiador valencià, fou alcalde de Borriana (1899-1901), mandat en el qual se li atorga el títol de ciutat al municipi.
- 1855 - Sabadell, Vallès Occidental: Francesc de Paula Xercavins i Rius, psiquiatre.
- 1885 - Albaida, la Vall d'Albaida: Josep Segrelles i Albert, pintor valencià.
- 1928 - Montcada i Reixac: Miquel Poblet i Orriols, considerat el millor ciclista català de tots els temps (m. 2013).
- 1937 - Bordeus, França: Odette Pinto, periodista catalana de ràdio i de televisió.[5]
- 1938 - Barcelona: Núria Quevedo Teixidó, artista visual –pintora i artista gràfica–, resident a Berlín des que tenia 15 anys.[6]
- 1947 - Sabadell: Toni Miró, dissenyador de moda català (m. 2022).
- 1949 -
- València: Margarita Pin Arboledas, política valenciana, ha estat diputada al Congrés dels Diputats.[7]
- Carlet, Ribera Alta: Eduard J. Verger, poeta valencià.[8]
- 1957 - L'Escala: Lurdes Boix Llonch, arxivera i escriptora, directora del Museu de l'Anxova i la Sal, de l'Escala.[9]
- 1994 - Barcelona: Judit Ignacio Sorribes, nedadora d'estil papallona catalana.[10]
- Resta del món
- 1314 - París, França: Jacques de Molay, noble i l'últim Gran Mestre de l'Orde del Temple.
- 1496 - Palau de Richmond, Anglaterra: Maria Tudor, princesa anglesa i reina de França (1514-1515) (m. 1533).[11]
- 1538 - Lieja, principat de Lieja: Erard de la Mark, príncep-bisbe de Lieja.
- 1634 - París: Madame de La Fayette, escriptora, autora de la primera novel·la històrica francesa, La princesa de Clèves (m. 1693).[12]
- 1640 (data de bateig) - París: Marguerite Hessein de la Sablière, salonnière francesa, mecenes i filòsofa (m. 1693).[13]
- 1782 - Abbeville, Carolina del Sud (EUA): John C. Calhoun, polític estatunidenc, vicepresident dels Estats Units entre 1825 i 1832 (m. 1850).[14]
- 1828 - Fareham, Anglaterra: William Randal Cremer, sindicalista anglès, Premi Nobel de la Pau 1903 (m.1908).
- 1837 - Caldwell, Nova Jersey, EUA: Grover Cleveland, 24è president dels Estats Units
- 1842 - París, França: Stéphane Mallarmé, poeta francès
- 1844 - Imperi Rus: Nikolai Rimski-Kórsakov, compositor rus (m. 1908)[15]
- 1858 - París, França: Rudolf Diesel, inventor del motor de dièsel.
- 1869 - Birmingham, Anglaterra: Neville Chamberlain, polític anglès, Primer Ministre del Regne Unit (1937 -40).
- 1882 - Venècia, Vèneto, Itàlia: Gian Francesco Malipiero, compositor italià (m. 1973).[16]
- 1888 - Montevideo: Carmen Barradas, una de les grans pianistes i compositores uruguaianes (m. 1963).[17]
- 1905 - Withington, Manchester, Anglaterra: Robert Donat, actor de teatre i cinema anglès.
- 1911 - Hernani: Gabriel Celaya, poeta basc en llengua castellana (m. 1991).[18]
- 1919 - Limerick, Irlanda: Elizabeth Anscombe, important filòsofa analítica, deixebla i curadora de l'obra de Wittgenstein (m. 2001).[19]
- 1926 - Ançã, Beira: Augusto Abelaira, novel·lista i periodista portuguès.
- 1929 - Gorzów Wielkopolski: Christa Wolf, novel·lista i assagista alemanya (m. 2011).[20]
- 1936 - Johannesburg, Transvaal: Frederik Willem de Klerk, President del Govern sud-africà, Premi Nobel de la Pau de l'any 1993.
- 1938 - Yingshang (Xina): Dai Houying (xinès: 戴厚英),escriptora xinesa, famosa per dos llibres que escriure a principis dels anys vuitanta, "¡Humanitat ah, humanitat! "(人 啊, 人) i " La mort d'un poeta "(诗人 之 死) i representatius de la "Literatura de les cicatrius" (伤痕 文学) (m. 1996)[21]
- 1940 - París: Arlette Laguiller, política francesa, primera dona a França a presentar-se candidata a la Presidència de l'Estat, el 1974.[22]
- 1943 - Tòquio: Nobuko Imai, violinista clàssica japonesa amb una extensa carrera com a solista i música de cambra.[23]
- 1945 - São Paulo, Brasil: Marta Suplicy, política i psicòloga brasilera, ha estat ministra de Turisme i alcaldessa de São Paulo.[24]
- 1947 - Nova York: Deborah Lipstadt, historiadora nord-americana i autora del llibre Denying the Holocaust (1993).
- 1952 - París: Salomé Zourabichvili, política nascuda a França, Presidenta de Geòrgia des del 16 de desembre de 2018.[25]
- 1955 - Madrid: Ana Obregón, actriu, presentadora, cantant, ballarina, guionista i escriptora espanyola.
- 1961 - Nova Delhi, Índia: Dayanita Singh, fotògrafa i periodista.[26]
- 1963 - Milwood, Nova York, Estats Units: Vanessa Williams, cantant, compositora i actriu estatunidenca.
- 1964 - Jaén: María José García Cuevas, política i enginyera espanyola, ha estat diputada al Parlament de Catalunya.
- 1966 - Anduins Vito d'Asio, Itàlia: Fiorenza Cedolins, soprano italiana.[27]
- 1968 - Saragossa: Cristina Fallarás, escriptora i periodista aragonesa.[28]
- 1981 - París: Mona Achache, realitzadora, guionista i actriu francesa.[29]
- 1986 - Ystad, Suècia: Lykke Li, cantant sueca d'indie pop.[30]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1923 - Santa Coloma de Queraltː Lluïsa Altisent i Ceardi, pintora catalana (n. ca.1895).[31]
- 1988 -? Glòria Velat, jugadora d'escacs catalana, dominadora dels escacs femenins en les dècades de 1930 i 1940 (n.1915).[32]
- 1995 - Barcelona: Maria Teresa Pelegrí i Marimon, compositora catalana (n. 1907).[33]
- 2012 - Barcelona: Joan Corominas i Vila, empresari català, president del Banc Sabadell des del 1976 fins a 1999.
- 2015 - Monestir de Montserrat: Gregori Estrada, compositor, organista i musicòleg català, monjo de Montserrat (n. 1918).
- 2016 - Berga: Josep Maria Ballarín i Monset, capellà i escriptor. Popularment conegut com a "Mossèn Tronxo" (n. 1920).
- 2021 - Moiàː Picanyol, ninotaire (n. 1948).[34]
- Resta del món
- 978 - Corfe Castle, Dorset: Eduard el Màrtir, rei d'Anglaterra.[35]
- 1584 - Moscou, Tsarat Rus: Ivan el Terrible, tsar de Rússia entre 1533 i 1584.
- 1870 - Madrid: Joaquín Gaztambide, compositor navarrès (n. 1822).
- 1871 -
- Londres, Augustus De Morgan, matemàtic i lògic britànic (n. 1806).
- Montmartre, França: Claude Lecomte, militar francès, assassinat per la Guàrdia Nacional de la Comuna de París.
- Montmartre, França: Jacques Leon Clément-Thomas, militar francès, assassinat per la Guàrdia Nacional de la Comuna de París.
- 1898 - Chicago, Illinoisː Matilda Joslyn Gage, activista sufragista estatunidenca, abolicionista, lliurepensadora, editora de premsa i autora, que donà nom a l'«efecte Matilda» (n. 1826).[36]
- 1937 - París: Clémentine-Hélène Dufau, artista pintora, cartellista i il·lustradora francesa (n. 1869).[37]
- 1942 - Nova York, Estats Units d'Amèrica: Arthur Edward Stahlschmidt, escriptor i compositor anglès (n. 1863).
- 1973 - Santa Monica, Califòrnia: Lauritz Melchior, tenor danès nacionalitzat nord-americà (n. 1890).
- 1975 - París: Adrienne Bolland, aviadora, pilot de proves francesa, primera dona a travessar els Andes en un avió (n. 1895).[38]
- 1980 - Cuernavaca, Mèxic Tamara de Lempicka, pintora polonesa (n. 1898).[39]
- 2002 - Viena, Àustria: Gösta Winbergh, tenor suec (n. 1943).
- 2005 - Madrid: Encarnación Cabré Herreros, primera arqueòloga espanyola (n. 1911).[40]
- 2009 -
- Lieja: Rita Lejeune, romanista i medievalista belga (n. 1906).[41]
- Nova York: Natasha Richardson, actriu anglo-estatunidenca (n. 1963).[42]
- 2017 -
- St. Charles (Missouri): Chuck Berry, compositor, intèrpret i guitarrista estatunidenc de rock and roll (n. 1926).
- Austin: Bernie Wrightson, dibuixant de còmics estatunidenc especialitzat en el gènere de terror (n. 1948).
Festes i commemoracions
[modifica]- Onomàstica: sants Ciril de Jerusalem i Alexandre de Jerusalem, bisbes; Salvador d'Horta, franciscà; Fredià de Lucca, bisbe (també celebrat el 18 de novembre); Eduard el Màrtir, rei; Feliu de Girona (diaca), màrtir; Brauli de Saragossa (només a Espanya; al Martirologi romà és el 26 de març).
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:18 de març.
Referències
[modifica]- ↑ Sansom, George. A History of Japan to 1334 (en anglès). Stanford University Press, 1958, p. 298–299. ISBN 0804705232.
- ↑ Demurger, Payot, coll. « Petite Bibliothèque », 2014, 415 p. (ISBN, présentation en ligne [archive])., Alain. Jacques de Molay : Le crépuscule des Templiers (en francès). Payoy, 2014, p. 132 (Petite Bibliothèque). ISBN 9782228910248.
- ↑ Merriman, John M. Massacre: The Life and Death of the Paris Commune of 1871 (en anglès). Yale University Press, 2014, p. 46. ISBN 0300212909.
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ González, Germán. «Obituarios. Odette Pinto. Última gran dama de la radio española». El Mundo, 23-02-2010. [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ Hackl, Erich. «El exilio pintado» (en castellà). La Vanguardia, 20-03-2021. [Consulta: 5 febrer 2023].
- ↑ «VIII Legislatura (2004-2008). Pin Arboledas, Margarita». Congreso de los Diputados. [Consulta: març 2020].
- ↑ Broch, Àlex. Diccionari de la Literatura Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2008. ISBN 9788441218239.
- ↑ Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Diputació de Girona, setembre de 2009, p. 127. ISBN 978-84-96747-54-8.
- ↑ «Judit Ignacio Sorribes | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ «Mary Tudor» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 26-02-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Marie Madeleine Pioche de la Vergne | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ Conley, John J. «La Sabliere, Marguerite Hessein de» (en anglès). Internet Encyclopedia of Philosophy. [Consulta: 9 novembre 2022].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Gian Francesco Malipiero». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Santos Melgarejo, Adriana. «Carmen Barradas, la vanguardia olvidada». H Enciclopedia. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Gabriel Celaya: El último recurso» (en castellà). Trianarts, 18-04-2014. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Anscombe, Gertrude Elizabeth Margaret (1919-2001)» (en anglès). History of Women Philosophers and Scientists. University of Paderborn. [Consulta: 25 gener 2024].
- ↑ «Christa Wolf» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 14-03-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ Duzan, Brigitte. «Dai Houying» (en francès), 09-07-2017. [Consulta: març 2020].
- ↑ «5th parliamentary term | Arlette Laguiller». MEPs. European Parliament. [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ «Nobuko Imai (Viola) - Short Biography». Bach Cantatas Website. [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ «Marta Suplicy». IMDb. [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ «Salome Zourabichvili». World Leaders Forum. Columbia University. [Consulta: 22 gener 2022].
- ↑ «8 female photographers» (en anglès). Medium, 11-05-2022. [Consulta: 26 gener 2026].
- ↑ «Fiorenza Cedolins». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ «Cristina Fallarás» (en castellà). Cuatro. Mediaset España. [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ SensaCine. «Mona Achache». [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ «Lykke Li. Suecia» (en anglès). Eurochannel. [Consulta: 17 gener 2021].
- ↑ «Participacions de defunció Na Lluïsa Altisent...». La Veu de Catalunya : diari catalá d'avisos, noticias y anuncis: Any 33, Núm. 8412 (22 març 1923) Ed. Matí, 23-03-1923, p. 6.
- ↑ «Esquela Glòria Velat i Badia. 2n aniversari» p. 34. La Vanguardia, 18-03-1990. [Consulta: 31 març 2021].
- ↑ «Maria Teresa Pelegrí Marimón». Patrimoni Musical Català. [Consulta: 29 gener 2021].
- ↑ «S'ha mort Josep Lluís Picanyol, dibuixant d'Ot el Bruixot». Vilaweb, 18-03-2021.
- ↑ Williams. Æthelred the Unready: The Ill-Counselled King (en anglès). Ann: Hambeldon & London, 2003, p. 11. ISBN 1-85285-382-4.
- ↑ «Matilda Joslyn Gage» (en anglès). Encyclopedia Britannica.
- ↑ Tachon, Franny. «Dufau Clémentine Hélène» (en anglès). Ministère de la Culture de France. [Consulta: 3 febrer 2022].
- ↑ Swopes, Bryan R. «1 abril 1921» (en anglès). This day in aviation, 01-04-2020. [Consulta: 4 octubre 2020].
- ↑ López, Alberto «Tamara de Lempicka, estrella del ‘art déco’ y del ‘glamour’». El País, 16-05-2018.
- ↑ Berengueras, Berta. «Cabré Herreros, Encarnación» (en castellà). Proyecto Arqueólogas. Universitat de Barcelona i Ministerio de Ciencia e Innovación, 15-05-2023. Arxivat de l'original el 2025-01-17. [Consulta: 10 febrer 2025].
- ↑ «Rita Lejeune | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ Pulleine, Tim «Obituary: Natasha Richardson». The Guardian, 19-03-2009. ISSN: 0261-3077.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 18 de març