1804
| Tipus | any civil, any de traspàs i any de traspàs que comença en diumenge  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1804 (mdccciv) |
| Islàmic | 1219 – 1220 |
| Xinès | 4500 – 4501 |
| Hebreu | 5564 – 5565 |
| Calendaris hindús | 1859 – 1860 (Vikram Samvat) 1726 – 1727 (Shaka Samvat) 4905 – 4906 (Kali Yuga) |
| Persa | 1182 – 1183 |
| Armeni | 1253 |
| Rúnic | 2054 |
| Ab urbe condita | 2557 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1770 1780 1790 - 1800 - 1810 1820 1830 | |
| Anys | |
| 1801 1802 1803 - 1804 - 1805 1806 1807 | |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- Resta del món
- S'arriba als mil milions de persones al món.[1]
- 1 de gener, Haití: Es proclama la independència d'Haití, que era una colònia francesa. Gonaives Dessalines en proclama la independència i en restitueix l'antic nom indi. Entre el gener el 22 d'abril es produeix la massacre d'Haití de 1804 en la que s'assasinen entre 3 i 5000 persones blanques.
- 21 de febrer, a prop de Merthyr Tydfil, al País de Gal·les: Circula la primera locomotora de vapor.[2]
- 17 de març: Per primera vegada es representa l'obra que va escriure Friedrich von Schiller sobre Guillem Tell.
- 21 de març, França: Es publica el Codi Civil Francès que serà un referent.
- 28 de maig, Notre-Dame de París, França: Napoleó Bonaparte és coronat Emperador de França.
- 15 de juny, Estats Units: es ratifica la Dotzena esmena de la Constitució dels Estats Units.
- 11 d'agost, Imperi Austríac: Francesc I d'Àustria esdevé el primer Emperador d'Àustria.
- 14 de desembre: Espanya declara la guerra a Anglaterra.[3]
- Antoine Jean Gros pinta Bonaparte visitant els empestats de Jaffa.
Naixements
[modifica]- Països Catalans;
- 28 de març, La Seu d'Urgell: Josep Ignasi Dalmau i de Baquer, advocat i polític.
- 26 d'abril, Barcelona: Lluís Maria Pastor i Rodríguez, polític i economista barceloní (m. 1872).[4]
- 17 de juliol, Inca (Mallorca): Antoni Torrandell i Jaume, compositor
- Resta del món
- 14 de març, Viena (Àustria): Johann Strauss, compositor i director d'orquestra austríac, conegut particularment pels seus valsos i per ser el pare d'una dinastia musical amb els seus fills Johann Strauss, Josef Strauss i Eduard Strauss. (m. 1849)[5]
- 30 de març, Viena: Salomon Sulzer, músic i baríton vienès (m. 1890).[6]
- 23 d'abril, Estocolm: Marie Taglioni, primera ballarina de dansa clàssica (m. 1884).[7]
- 31 de maig, Parísː Louise Farrenc, compositora, pianista i professora francesa (m. 1875).[8]
- 1 de juny, - Novospàsskoie (Imperi Rus): Mikhaïl Ivànovitx Glinka (en rus: Михаи́л Ива́нович Гли́нка), va ser el primer compositor rus a obtenir un ampli reconeixement en el seu propi país, i se'l considera el pare de la música clàssica russa (m. 1857).[5]
- 1 de juliol, 1804, París: George Sand, escriptora francesa (m. 1876).[9]
- 4 de juliol, Salem, Massachusetts, Estats Units: Nathaniel Hawthorne, novel·lista i contista estatunidenc (m. 1864).
- 17 de juliol, Leipzig, Saxònia: Carl Ferdinand Becker, compositor i organista.
- 20 de juliol, Lancaster (Anglaterra): Richard Owen, biòleg i paleontòleg anglès (m. 1892).[10]
- 22 de juliol, París: Victor Schoelcher, polític francès conegut per haver tractat d'abolir definitivament l'esclavatge a França.[11]
- 1 de setembre, Granada, Espanya: Mariana Pineda, heroïna de la causa liberal espanyola (m. 1831).[12]
- 3 d'octubre, Lió, França: Allan Kardec, professor francès, conegut com el sistematizador de l'espiritisme (m. 1869).[13]
- 24 d'octubre, Palau Reial de Portici, Regne de les Dues Sicílies: Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies, princesa de les Dues Sicílies.
- 23 de novembre, Hillsborough (Nou Hampshire), EUA: Franklin Pierce, advocat,14è President dels Estats Units d'Amèrica. (m. 1869)
- 16 de desembre, Brussel·les: Adèle Kindt, pintora belga (m. 1893).[14]
- 21 de desembre, Londres, Anglaterra: Benjamin Disraeli, escriptor i polític anglès que fou Primer Ministre. (m. 1881).[15]
- 23 de desembre, Boulogne-sur-Mer, França: Charles-Augustin Sainte-Beuve, crític literari francès (m. 1869).
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- Resta del món
- 12 de febrer - Königsberg, Prússia: Immanuel Kant, filòsof.
- 24 de setembre: Jaume Pasqual, doctor en dret canònic i civil, abat i prior del monestir de Bellpuig de les Avellanes i historiador conegut sobretot pels seus «Monumenta Cathaloniae».
Referències
[modifica]- ↑ World Population Monitoring, 1999 (en anglès). United Nations Publications, 2000, p. ii. ISBN 9211513421.
- ↑ Barrio Peñarol: Patrimonio Industrial Ferroviario. Intendencia Municipal De Montevideo, 2008. ISBN 978-9974-614-42-0.
- ↑ Cayuela Fernández, José Gregorio; Gallego Palomares, José Ángel. La Guerra de la Independencia. Historia bélica, pueblo y nación en España (1808-1814) (en castellà). Universidad de Salamanca, 2008, p. 57. ISBN 8478003347.
- ↑ «Lluís Maria Pastor i Rodríguez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 abril 2020].
- 1 2 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Sulzer, Salomon nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). Arxivat de l'original el 2016-04-20. [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ «TAGLIONI in "Dizionario Biografico Treccani"» (en italià). [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ Herold, Anja; Jaacks, Jan Felix. «Farrenc, Louise» (en alemany). Sophie Drinker Institut. [Consulta: 27 març 2025].
- ↑ «George Sand | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ «Richard Owen | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 18 juliol 2020].
- ↑ «Victor Schœlcher (1804-1893)». www.senat.fr.
- ↑ Huerta, José Carlos. «Mariana Pineda: la heroína granadina ejecutada por luchar contra el absolutismo» (en castellà). InfoLibre, 09-08-2017. [Consulta: 23 març 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Denisard Léon Hippolyte Rivail dit Allan Kardec» (en francès). [Consulta: 23 octubre 2020].
- ↑ «Adèle Kindt» (en neerlandès). RKD – Nederlands Instituut voor Kunstgeschiedenis, 01-12-1993; Última modificació: 27-03-2023. [Consulta: 2 abril 2023].
- ↑ «Benjamin Disraeli | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 desembre 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1804