10 de juliol
| << | Juliol 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
| Tots els dies | ||||||
El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs. Queden 174 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1760, Barcelona: s'estrena al Teatre de la Santa Creu Antigono de Josep Duran i Pejoán, primera òpera d'autor català estrenada a Catalunya.
- 1880: es publica el primer número de la revista La Ilustració Catalana, la primera revista gràfica en català, amb l'objectiu de donar a conèixer el moviment artístic, literari i científic de Catalunya.[1]
- 1910, Barcelona: se celebra una de les primeres manifestacions feministes de la història, convocada per la Sociedad Progresiva Femenina.[2]
- 1982, País Valencià: amb la seva publicació en el BOE, entra en vigor l'Estatut d'Autonomia.[3]
- 1992, Barcelona: última emissió del programa de ràdio L'orquestra de Jordi Vendrell, censurat per haber tractat obertament les tortures i detencions arbitràries de l'Operació Garzón.[4]
- 2003, Catalunya: l'Institut Català del Voluntariat crea Xarxanet.org.«El portal de l'associacionisme i el voluntariat xarxanet.org ha rebut més de 35.000 visites en el seu primer any». Generalitat de Catalunya, 09-07-2004. [Consulta: 18 agost 2024].
- 2003, Països Catalans: es crea Viquillibres.«Wikibooks.org Whois Record». DomainTools, LLC. [Consulta: 22 gener 2013].
- 2009, Parlament de Catalunya: s'aprova la Llei 12/2009, coneguda com la Llei d'Educació, que blinda la immersió lingüística.[5][6]
- 2010, Barcelona: massiva manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" rebutjant la sentència que el TC havia fet sobre l'Estatut, amb caràcter marcadament independentista.
- Resta del món
- 1478, Lieja: reconstrucció del perron, després del seu exili a Bruges.
- 1517, Alcalá de Henares, Regne de Castella: s'acaba d'imprimir l'últim volum de la Bíblia Poliglota Complutense.
- 1940, Vichèi, França: El mariscal Pétain, heroi de la Primera Guerra Mundial com a vencedor de la batalla de Verdun, darrer primer ministre de la Tercera República Francesa, va dissoldre el parlament i va instaurar un règim dictatorial aliat del Tercer Reich.[7]
- 1985, Auckland, Nova Zelanda: els serveis secrets francesos col·loquen dues bombes al Rainbow Warrior, vaixell insígnia de Greenpeace i l'enfonsen. En l'atemptat, Hi mor el fotògraf Fernando Pereira.
- 2003: Es crea Wikibooks a nivell mundial.
Naixements
[modifica]- 1746, Barcelona: Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà, autor d'un dietari en 60 volums amb el títol de Calaix de sastre.
- 1844, St. Georgen an der Stiefing, Estíria: Amalie Materna, soprano austríaca [8]
- 1845, Barcelona: Dolors Monserdà i Vidal, escriptora catalana i pionera del feminisme.[9]
- 1887, Cornellana: Maria Majoral, coneguda com la Tamastima, trementinaire de la Vall de la Vansa.[10]
- 1910:
- Lleida: Agnès Gregori Prunera, atleta catalana, pionera de l'esport lleidatà [11]
- Vacarisses: Antolina Boada, locutora de ràdio catalana a Ràdio Terrassa [12]
- 1913, Santa Coloma de Farners, província de Girona: Salvador Espriu, escriptor català[13]
- 1917, Barcelona: Joan Capri, actor i humorista català.
- 1919, Sabadell: Maty Mont, artista de varietats catalana.[14]
- 1933, Gironella: Maur Esteva i Alsina, monjo cistercenc català, abat del monestir de Poblet (1970-98) i abat general de l'Orde Cistercenc (1995-2005).
- 1936, Barcelona: Aurora Pons, destacada ballarina catalana, que fou primera ballarina del Teatre del Liceu.[15]
- 1940, Almenara, la Plana Baixa: Ramon Lapiedra i Civera, físic valencià, rector de la Universitat de València (m. 2026).
- 1943, Barcelona: Albert Boadella, actor, dramaturg i director català.
- 1947, Bellreguard, la Safor: Joan Pellicer, metge i etnobotànic valencià.
- 1970, Centelles: Maria Carme Sayós i Motilla, advocada i política catalana; ha estat regidora i diputada al Congrés dels Diputats.[16]
- Resta del món
- 1509, Noyon, Picardia, França: Joan Calví, teòleg francès reformista
- 1724, Estocolm, Suècia: Eva Ekeblad, agrònoma, científica, amfitriona de salons literaris[17]
- 1759, Neubrandenburg: Sophia Maria Westenholz, pianista i compositora alemanya.[18]
- 1819, Zaanstad, Regne Unit dels Països Baixos: Pieter Bleeker, metge i ictiòleg neerlandès
- 1830, Illa de Saint Thomas, llavors colònia danesa: Camille Pissarro, pintor impressionista francès[19]
- 1856, Smiljan, Imperi Austríac, actual Croàcia: Nikola Tesla, enginyer elèctric serbo-estatunidenc[20]
- 1862, Hèlsinki, Finlàndia: Helene Schjerfbeck, pintora finlandesa, l'artista més important de Finlàndia[21]
- 1867, Baden-Baden, Gran Ducat de Baden, Confederació Alemanya: Maximilià de Baden, gran duc de Baden, darrer canceller imperial d'Alemanya
- 1871, París, França: Marcel Proust, escriptor francès[22]
- 1872, Valladolid: Belén de Sárraga Hernández, activista social, fundadora de diverses revistes, feminista, lliurepensadora i republicana [23]
- 1877, Tournai, França: Hélène Dutrieu, pionera de l'aviació[24]
- 1883, Filadèlfia, Pennsilvània, Estats Units: Sam Wood , director de cinema estatunidenc.
- 1888, Volos, Grècia: Giorgio de Chirico, pintor, escultor i escenògraf italià[25]
- 1891, Rockford, Illinois: Edith Quimby, investigadora en medicina i física, pionera en medicina nuclear[26]
- 1895, Múnic, Alemanya: Carl Orff, compositor alemany[27]
- 1899, Marchienne-au-Pont, Hainaut, Bèlgica: André Souris, compositor i director d'orquestra belga[28]
- 1902, Chorzów, Silèsia, Alemanya: Kurt Alder, químic alemany, Premi Nobel de Química de 1950[29]
- 1903, Knowle, Warwickshire: John Wyndham, escriptor anglès.
- 1904, Blaye, França, Lili Damita, actriu de cinema franco-estatunidenca [30]
- 1905, Vitòria: Ernestina de Champourcín, poetessa espanyola de la Generació del 27.[31]
- 1914, Toronto, Canadà: Joe Shuster, dibuixant de còmic canadenc, co-creador, amb l'escriptor Jerry Siegel del personatge de còmic Superman
- 1919, Tolosa de Llenguadoc: Pierre Gamarra, poeta i novel·lista
- 1920, San Francisco, EUA: Owen Chamberlain, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de 1959[32]
- 1921, Brookline: Eunice Kennedy Shriver, filantropa estatunidenca, fundadora dels Special Olympics[33]
- 1923, Michoacán: Amalia Mendoza, cantant mexicana de ranxera i mariachi [34][35]
- 1930, Peckham, Anglaterra: Josephine Veasey, mezzosoprano britànica, associada a papers d'òperes de Wagner i Berlioz.[36]
- 1931, Wingham: Alice Munro, escriptora de contes, Premi Nobel de Literatura del 2013 [37]
- 1940, Corpus Christi, Texas, EUA: Helen Donath, soprano estatunidenca amb una carrera artística d'uns 50 anys.[38]
- 1941, Bugia, Algèria: Wassyla Tamzali, advocada i escriptora, feminista i laïcista algeriana.[39]
- 1942, Detroit: Sixto Diaz Rodríguez cantautor estatunidenc
- 1943, Richmond, Virgínia, EUA: Arthur Ashe, fou un jugador afroamericà de tennis dels Estats Units[40]
- 1954, Lancaster, Pennsilvània, Estats Units: Martha De Laurentiis, productora estatunidenca de cinema.
- 1957, Sant Sebastià, Guipúscoa: Luisa Etxenike, escriptora basca que escriu en castellà.[41]
- 1974, Dublín, Irlanda: Imelda May, cantant i compositora de rockabilly.
- 1976:
- Taquaritinga, Brasil: Jose Edmílson, jugador de futbol brasiler.
- Lió, França: Ludovic Giuly, jugador de futbol francès.
- 1980, São Gonçalo, Brasil: Cláudia Leitte, cantant brasilera d'axé, que fou vocalista del grup musical Babado Novo.[42]
- 1982, París, França: Leila Alaoui, fotògrafa i videoartista franco-marroquina, assassinada en un atac terrorista[43]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1099 - València: Rodrigo Díaz de Vivar, conegut com El Cid, aventurer castellà.
- 1603 - Barcelona: Joan Terès i Borrull, virrei de Catalunya.
- 1973 - Barcelona: Montserrat Alberich i Escardívol, artista mecanògrafa.[44]
- 2013 - València: Concha García Campoy, periodista catalana (n. 1958).[45]
- 2017 - l'Escala: Magdalena Sureda i Pascual propietària de l'empresa conservera Anxoves de l'Escala SA.
- 2019 - Reus: Maria Cabré de Calderó, poetessa catalana (n.1919).[46]
- 2023 - Barcelona: Núria Sales i Folch, historiadora catalana (n. 1933).
- Resta del món
- 1086, Odense: Canut IV de Dinamarca, rei i sant.
- 1480, Ais de Provença: Renat I, dit el Bo, comte de Barcelona i rei de Nàpols
- 1559, París: Enric II de França, duc de Bretanya i rei de França
- 1584, Delft: Guillem I d'Orange-Nassau, governador dels Països Baixos.
- 1839 - Darmstadt (Alemanya): Johann Georg Heinrich Backofen, músic i compositor alemany (n. 1768).
- 1851, Bry-sur-Marne, Val-de-Marne, França: Louis-Jacques-Mandé Daguerre, més conegut com a Louis Daguerre, va ser un pioner de la fotografia amb la invenció i difusió del sistema del daguerreotip[47]
- 1860, Damasc: Manuel Ruiz i 10 companys màrtirs de Damasc, franciscans missioners, venerats com a beats.
- 1863, Nova York, EUA: Clement Clarke Moore, professor estatunidenc de literatura oriental i grega[48]
- 1653, Abbeville (França): Gabriel Naudé, bibliotecari francès
- 1910, Potsdam, Alemanya: Johann Gottfried Galle, astrònom alemany que va descobrir el planeta Neptú amb l'ajuda de l'estudiant Heinrich Louis d'Arrest
- 1919, Nova York: Edward Abeles, actor estatunidenc.
- 1983, Inning, Alemanya: Werner Egk, nascut com a Werner Mayer, compositor i director d'orquestra alemany[49]
- 2000, Darmstadt: Gertrud Arndt, fotògrafa i artista tèxtil associada a la Bauhaus (n. 1903).[50]
- 2004, Lisboa, Maria de Lourdes Pintasilgo, enginyera química, primera dona a ser Primera Ministra de Portugal (n. 1930).[51]
- 2015, el Caire, Egipte: Omar Sharif, actor egipci[52]
- 2020, Budapest: Olga Tass, gimnasta artística hongaresa, medallista olímpica (n. 1929).[53]
Festes i commemoracions
[modifica]- Festa major de La Granada, Alt Penedès)
- Festa major de Premià de Mar (el Maresme)
- Sants i beats al Martirologi romà (2011): Sant Cristòfol, patró dels automobilistes (només a Espanya; al Martirologi romà, el 25 de juliol); Januari i Marí, màrtirs (s. I); Set Sants Germans, màrtirs, llegendaris fills de Felicitat de Roma (166); Anatòlia i Victòria de Roma, màrtirs (250); sant Apol·loni de Sardes, màrtir; Rufina i Segunda de Roma, màrtirs (s. III); Bianor i Silvà de Pisídia, màrtirs (segle iv); Lleonci, Maurici, Daniel, Antoni, Anicet, Sisinni i companys de Nicòpolis, màrtirs (segle iv); Pascari de Nantes, bisbe (s. VII); Amalberga de Temse, monja mística (772); Pietro Vincioli, abat (1007); Canut IV de Dinamarca, rei (1086); Antoni Nguyen Hu'u Quinh, Pere Nguyen Khac Tu, màrtirs (1840).
- Beats: Marie Gertrude de Ripert d'Alauzin, i Agnès de Romillon, monges màrtirs (1794); Manuel Ruiz i 10 companys màrtirs de Damasc (1860).
- Sants no inclosos al Martirologi: Amalberga de Maubeuge, monja (690); Landfrid, Waltram i Elinant de Benediktbeuren, abats (s. VIII-IX); Antoni de les Coves de Kíev, abat (1073); als països germànics: Eric IX de Suècia i Olaf II de Noruega, reis.
- Beats Pacífic de la Marca, franciscà (ca. 1234).
- Venerables Etó de Bèlgica, bisbe (670); Anton Kowalczyk, missioner (1947).
- Venerats a l'Orde del Cister: Bertran de la Gran Selva, abat (1149).
- Venerats a la família franciscana: santa Veronica Giuliani; beat Bernat de Quintavalle (segle xiii).
- Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Arnau de Camerino.
Església d'Armènia
[modifica]- 4 Hrotits: Aristocles, Demetrià i Atanasi de Tamassos, màrtirs; Concili d'Efes (431).
Església Copta
[modifica]- 3 Abib: sants Celestí I, bisbe de Roma; Ciril d'Alexandria, patriarca i Pare de l'Església.
Església Ortodoxa Síria
[modifica]- Sants Eliseu, profeta; Ciril d'Alexandria, patriarca; Simeó el Foraster.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
[modifica]- Se celebren els corresponents al 23 de juliol del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
[modifica]Corresponen als sants del 27 de juny del calendari julià.
- Sants: Joana la Miròfora, seguidora de Jesús (s. I); Anicet de Cesarea, màrtir (284-305); Sampsó l'Hospitaler, monjo (530); Sever d'Interocrea, prevere (s. VI); Marcel·lí; Martí de Turov (1146); Serapió de Kozheezersk, monjo (1611); Victòria russa en la batalla de Potava (1709); Alekandr i Vladimir, preveres màrtirs (1918); Ambros, Leonid, Makarij, Anatolij I i II, Barnasufij i Hilarion d'Optina; Grigorij Nikolskij, prevere màrtir (1918); Piotr, prevere màrtir (1938); Sinaxi de Tots els Sants de Novgorod, Belarús, Pskov i Sant Petersburg.
Església Ortodoxa Grega
[modifica]- Sants: Lluc, Joan i Sever, eremites (s. V); Marci, Màrcia i Pieri d'Antioquia, màrtirs; Lluc de Jerusalem, màrtir (1273).
Església Ortodoxa de Geòrgia
[modifica]- Sant Jordi del Mont Atos, monjo; Cirió II de Geòrgia, patriarca màrtir (1918).
Església Evangèlica d'Alemanya
[modifica]- Guillem I d'Orange-Nassau, governador i promotor de la Reforma (1584).
Referències
[modifica]- ↑ Portada de la Ilustració Catalana, on apareix a la capçalera, com a subtítol "PERIÓDICH DESENAL, ARTÍSTICH, LITERARI Y ClENTÍFICH".
- ↑ «Por la libertad de conciencia. La manifestación femenina». La Publicidad, 11-07-1910, p. 2.
- ↑ «Entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana | enciclopedia.cat». [Consulta: 31 maig 2022].
- ↑ Partal, Vicent «De Vendrell a Bassas». Vilaweb, 21-07-2008 [Consulta: 22 juny 2024].
- ↑ «LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educació.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «El Parlament aprueba la Llei d'Educació de Catalunya sin unidad en el tripartito» (en castellà), 01-07-2009. [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ Kinder, Hermann, 1920-1968.. Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días. 19a. ed. corregida y ampliada. Madrid: Akal, 1996. ISBN 84-460-2459-4.
- ↑ «Amalie Materna (1844-1918) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 27 maig 2024].
- ↑ «Dolors Monserdà i Vidal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 març 2020].
- ↑ Bosch, Carme «Trementinaires. De l'oblit al reconeixement». Milfulles, núm 1, 6-2018, pàg. 48-54.
- ↑ «Gregori Prunera, Agnès». Atletes de Lleida. [Consulta: 13 setembre 2022].
- ↑ Espinosa i Mirabet, Sílvia. Les locutores de ràdio a Catalunya 1924-1939: perfils, semblances i diferències (tesi). Universitat Autònoma de Barcelona, 2009-12, p. 357-358. DOI 10.2436/20.3008.01.62. ISSN 1131-5687.
- ↑ «Salvador Espriu i Castelló | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Carrer de Maty Mont». Nomenclàtor. Ajuntament de Sabadell. Arxivat de l'original el 2016-08-15. [Consulta: 3 juny 2016].
- ↑ «Aurora Pons i López-Lamela | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 novembre 2020].
- ↑ «Sayós i Motilla, Maria Carme. Diputada por Barcelona. X Legislatura (2011-2016)». Congrés dels Diputats. [Consulta: maig 2020].
- ↑ Tikkanen, Amy. «Eva Ekeblad». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 23 febrer 2020].
- ↑ «Westenholz, Sophia - Sophie Drinker Institut». www.sophie-drinker-institut.de. [Consulta: 15 desembre 2019].
- ↑ «Camille Pissarro | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Nikola Tesla | Biography, Facts, & Inventions» (en anglès). [Consulta: 2 juliol 2020].
- ↑ Konttinen, Riitta. «Schjerfbeck, Helene (1862–1946)» (en anglès). SKS. Societat finlandesa de literatura. [Consulta: 29 novembre 2017].
- ↑ «Marcel Proust | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Sárraga, Belén de (1872-1950)» (en castellà). PARES. Portal de Archivos Españoles. Ministerio de Cultura - Gobierno de España. [Consulta: 14 maig 2024].
- ↑ «Hélène Dutrieux» (en anglès). Early Birds of Aviation, Ralph Cooper. [Consulta: 28 març 2020].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ «Quimby, Edith Hinkley (1891-1982), physicist» (en anglès). American National Biography Online (ANB). Oxford University Press. [Consulta: 5 setembre 2022].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - André Souris» (en francès). [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1950» (en anglès). [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ Pelletier, Philippe. «Lili Damita» (en francès). CinéArtistes, actualitzacióː 20 gener 2023. [Consulta: 2 juny 2024].
- ↑ Fernández Urtasun, Rosa. «Ernestina de Michels de Champourcin y Morán de Loredo» (en castellà). RAH. Historia Hispánica. [Consulta: 29 maig 2025].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1959» (en anglès). [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ «Eunice Kennedy Shriver | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 maig 2021].
- ↑ «Amalia “La Tariácuri” Mendoza (1923-2001)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 4 juny 2023].
- ↑ Santoyo, Karla «Muere la cantante Amalia Mendoza» (en castellà). Agencia Reforma (México D.F., México), 12-06-2001, p. 5–5.
- ↑ Marek, Dan H. «Josephine Veasey». A: Alto: The Voice of Bel Canto. Rowman & Littlefield Publishers, 20 d'octubre de 2016, p. 219. ISBN 978-1-4422-3589-2 [Consulta: 8 novembre 2017].
- ↑ «Alice Munro | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Helen Donath (Soprano) - Short Biography». Bach Cantatas Website. [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ Sleeman, Elizabeth. The International Who's Who of Women 2002 (en anglès). Psychology Press, 2001, pàg. 562. ISBN 978-1-85743-122-3.
- ↑ «Arthur Ashe | American tennis player» (en anglès). [Consulta: 10 juliol 2021].
- ↑ Salaberria, Urkiri. «Luisa Etxenike. Escritora: La igualdad no es la negación de la diferencia, es la negación de la desigualdad» (en castellà). euskonews, 15-22 gener 2010. [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ «Claudia Leitte - Biografía, historia y legado musical» (en castellà). BuenaMusica.com. [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ «Diada per la Noviolència 2019. Leila Alaoui». Fundació privada Universitat Internacional de la Pau, 01-01-2019. Arxivat de l'original el 2020-12-02. [Consulta: 16 novembre 2020].
- ↑ «Fernando Alcolea - Montserrat Alberich» (en alemany). [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Redacció. «Muere Concha García Campoy» (en castellà). Barcelona: La Vanguardia, 10 juliol 2013. [Consulta: 15 febrer 2014].
- ↑ «Mor la poeta Maria Cabré Roigé». Lletres de Reusenques, dimecres, 10 juliol 2019. [Consulta: 16 maig 2024].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Louis Jacques Mandé Daguerre» (en francès). [Consulta: 15 juliol 2020].
- ↑ «Clement Clarke Moore | American scholar and author» (en anglès). [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ «Werner Egk | German composer» (en anglès). [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ «Gertrud Arndt» (en anglès). Bauhaus Kooperation. [Consulta: 23 juliol 2023].
- ↑ «Maria de Lurdes Ruivo Da Silva Matos Pintasilgo. Legislaturas: X, XI» (en portuguès). Parlament de Portugal. [Consulta: maig 2024].
- ↑ «Omar Sharif | Biography, Movies, Lawrence of Arabia, Bridge, & Facts» (en anglès). [Consulta: 10 juliol 2021].
- ↑ «Gyász: elhunyt az olimpiai bajnok Tass Olga» (en hongarès). Nemzeti Sport, 11-07-2020. [Consulta: 30 gener 2024].
- ↑ «Kalender - 10. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 8 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:10 de juliol.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 10 de juliol