Confer�ncia en la presentaci� del llibre Cavalleria catalana medieval 1177 - 1433 el dia 11-3-1998  a les Drassanes Reials de Barcelona.   
 

Un dels escuts m�s antics i m�s preuats del Principat �s l'escut de la ciutat comtal, Barcelona, que ha estat denominada cap i casal de Catalunya.

L'escut de Barcelona reuneix, en un escut quarterat, el senyal municipal: la creu de gules sobre camper d'argent; i el senyal comtal-reial: els quatre pals de gules en camper d'or.   Aquesta forma de combinar dos escuts sencers va n�ixer, al segle XIII, al regne de Castella i es va estendre per tot Europa.  Tanmateix, la manera de representar en un escut quarterat aquests dos senyals no havia estat mai definida i, per aquest motiu, trob�vem que el senyal comtal-reial dels Quatre Pals era representat amb dos, tres, quatre i fins i tot cinc pals, o amb el que en her�ldica hom anomena un "palat", o sigui, el primer pal d'or o de gules i el darrer de gules o d'or respectivament.
Fins al 1560 hom troba amb m�s freq��ncia escuts amb dos pals a cada quarter, per� a partir d'aqueslla data -segurament degut a l'aparici�, el 1550 de l'explicaci�, per part de Beuter, de l'origen (completament llegendari) de l'escut dels comtes de Barcelona-   es prodiguen m�s les representacions amb quatre pals a cada quarter.  Des del segle XVIII i fins la sessi� de 9 de maig de 1939, la primera que es va celebrar despr�s de l'"alliberaci�" de Barcelona per les forces franquistes, l'escut oficial, que figura al segell de l'ajuntament, amb el qual es segellen les p�gines dels llibres d'actes del consistori, porta els quatre pals a cada quarter.  Per�, a partir d'aquella dada, i sense que consti cap acord de l'ajuntament, una m� an�nima va esborrar dos pals a cada quarter segon i tercer.  Que consti que aix� no vol dir que, en escuts art�stics hom hagu�s seguit, a vegades, representant l'escut amb dos pals a cada quarter.

Despr�s de la mort del dictador, concretament el 1981, l'Ajuntament, que desconexia -perqu� no se li va oc�rrer d'encarregar una investigaci�- la manipulaci� de l'any 1939, va adoptar un nou disseny de l'escut, tamb� amb els dos pals a cada quarter, tot i que, des dels anys 60, en cartes a la premsa, hom demanava la recuperaci� dels quatre pals a l'escut.

Arran dels Jocs Ol�mpics, el tema ja es va polititzar -que �s el pitjor que pot passar en una q�esti� de s�mbols- quan dues formacions pol�tiques parlament�ries van endegar una campanya per la devoluci� dels quatre pals als respectius quarters de l'escut.

Tothom coneix les vicissituds per les quals ha passat la q�esti� de l'escut i la bandera de la nostra ciutat.  El resultat �s que l'Ajuntament, en comptes de fer cas als especialistes o t�cnics en hist�ria i her�ldica que, per dues vegades (el 1983 i el 1995 van estar d'acord en el restabliment dels quatre pals a cada quarter i en timbrar l'escut amb la corona reial), es va decantar per no tenir-los en compte i posar l'assumpte en mans de dissenyadors, que han acabat per fer els nyaps que tothom coneix.  Arreu del m�n, els heraldistes diuen com ha d'�sser un escut i en donen la descripci�; �s aleshores quan els dissenyadors, atenint-se a aquella descripci�, fan el disseny.  A casa nostra alguns dissenyadors han fet d'heraldistes i l'han espifiat, com era presumible.

Pel que fa a la bandera; la de Barcelona �s una bandera her�ldica, o sigui, �s l'escut convertit en bandera, i aix� �s el que va aprovar l'ajuntament en sessi� de 3.5.1906.   Aquesta bandera va durar fins que va acabar la guerra civil i cap al 1942 va �sser retirada i portada al Museu Municipal de la Ciutat i va �sser substitu�da per una altra amb dos pals a cada quarter en comptes dels quatre que tenia.  Tots coneixem les banderes darrerament aprovades per l'Ajuntament: primer una de groga amb l'anomenat "s�mbol" (�), que va �sser substitu�da, amb l'acord un�nim de totes les forces pol�tiques representades a l'Ajuntament, per la bandera de Proven�a, amb l'anomenat "s�mbol" al centre.  Per aclariment dir� que la bandera de Proven�a �s com la catalana per� amb pals en comptes de faixes.  Despr�s ha aprovat la bandera dels diumenges o "festiva", blava amb el mateix s�mbol al centre, que aix� �s m�s mediterr�nia, perqu� a uns dissenyadors els sembla que el blau nom�s �s propi del Mediterrani i no dels altres mars.  Ara, per vergonya nostra i desconcert dels que ens visiten, podem veure cinc banderes de Barcelona onejant als nostres carrers: la correcte, la d'abans de la intervenci� dels dissenyadors, la groga, la blava o festiva i la proven�al.  Amb aix�, Barcelona �s l'�nica ciutat important del m�n que t� m�s d'una bandera.  El m�s curi�s �s que cap d'elles est� oficialitzada, com tampoc no ho est� l'escut, perqu� Barcelona no t� escut.   Per obra i m�gia de l'Ajuntament i d'alguns dissenyadors Barcelona t� un segell, un s�mbol i una bandera.  �s la cerim�nia de la confusi�, que es vol immortalitzar en la Carta Municipal, encara no aprovada, on, a l'article 3 hom llegeix: "El segell oficial de la Ciutat s'inspira en el de Pere III el Cerimoni�s", i "La bandera oficial de la Ciutat incorpora sobre fons groc amb quatre barres vermelles, en sentit vertical, el s�mbol de la Ciutat".

El 1991 es va aprovar el Reglament dels S�mbols dels Ens Locals de Catalunya, despr�s d'haver passat nombroses comissions i tenint en compte esmenes i consideracions que es van formular per diversos sectors de la poblaci�.  El Reglament diu que els s�mbols representatius  dels ens locals s�n dos: l'escut i la bandera, i �s evident que tant bandera com l'escut s�n s�mbols.  Doncs b�, la Carta Municipal diu que la bandera (que �s un s�mbol) incorpora "el s�mbol de la ciutat".  Qui ho ent�n?  Per� �s m�s: enlloc diu o descriu quin �s aquest s�mbol, s�mbol que, per m�s inri i confusi�, t� la forma d'un escut municipal.  Un escut amb una creu vermella sobre fons blanc, i amb dos pals blancs (!) sobre fons vermell, que no representa res i que algun pol�tic ens vol fer creure que hi ha quatre pals (que, evidentment, mai ning� diria que hi s�n). Per� �s m�s; diu que el segell s'inspira en el de Pere el Cerimoni�s, i resulta que aquest segell �s un escut.  S'oblida, o es desconeix que, per definici�, un segell �s una matriu, generalment de metall o de cautx�, que porta gravats signes caracter�stics d'una persona o instituci�, per tal d'estampar-los a pressi�.   Sembla que tamb� es desconeix que, per llei estatal i auton�mica �s establert que els ajuntaments hauran de segellar els seus escrits amb un segell que for�osament ha de portar l'escut municipal.  Per� l'Ajuntament no ha aprovat cap escut.  I resulta que el que anomena "segell" tamb�, com el que anomena "s�mbol", resulta ser un escut.  Que ho entengui qui vulgui.
I, quin �s el segell de Pere III?, perqu� en coneixem m�s de quinze i tots porten nom�s el senyal dels Quatre Pals.  Suposo que aquesta refer�ncia al Cerimoni�s ha estat feta per tal de justificar l'estranya corona plantificada sobre l'anomenat "segell", que, com abans he dit, en realitat �s un escut, i que, en un primer disseny van acolorir de negre!, quan les corones sempre s�n d'or.  Es tracta en realitat d'un coronell.  En aquella �poca els reis tenien diferents corones i se les posaven com si fossin barrets, per� barrets reials.

La classificaci� tipol�gica de les corones no es produ� fins al segle XVII i les reials s�n totes tancades amb diademes.  La que uns dissenyadors han adjudicat a l'escut que ells per ignor�ncia denominen segell �s completament at�pica i, filant molt prim podr�em dir que s'assembla a la corona d'un marqu�s.  Si t� un sentit posar corones a un escut municipal �s amb la finalitat d'indicar la categoria d'un municipi.   Per tant, aquesta corona, m�s ben dit un coronell, no serveix de res ni t� sentit posar-la.  La corona amb que correpon timbrar l'escut de la nostra ciutat -i amb aix� hi estan d'acord tots els especialistes amb la mat�ria- �s la reial; no una inexistent corona borb�nica, com algun erudit ha manifestat, sin� simplement la reial, que indica la condici� de sobirania que tenia el comte de Barcelona.

D'altra banda, si se segueix el Reglament al peu de la lletra, i aquest, com han fet la resta d'Ajuntaments del Principat, no �s infringit, resulta que el que inicialment ha aprovat l'Ajuntament mai no podr� �sser oficialitzat perqu� en res de res no s'ha seguit el que disposa, tot al contrari, se n'ha prescindit, donant un p�ssim exemple per als altres ens locals de Catalunya.  Com poden comprovar, per tot el que ha estat explicat, l'her�ldica, malgrat el que pensen alguns dissenyadors, encara �s molt vigent.