al

Potser volíeu: -al, AL, Al, ál

Català

Pronúncia(i): (àton) oriental /əɫ/, occidental /aɫ/
Homòfons: alt ‎(nord-occidental), el ‎(oriental)

Contracció

al m. ‎(plural als)

Contracció entre la preposició a i l'article el.
Vaig al museu etnològic.

Sinònims

a l' (apostrofat davant vocal)
as (amb article salat)

Notes

Quan la contracció es troba davant d'una paraula que compleix els requisits per apostrofar l'article el, cal trencar la contracció i aplicar l'apostrofació de l'article.
Exemples: Al carrer hi ha aparcat un cotxe gris i a l 'aparcament n'hi ha dos més.
No existeix contracció pel femení.

Traduccions

Contracció a + el

Castellà: al ^(es) m.
Francès: au ^(fr)
Occità: al ^(oc), ath ^(oc) (gascó pirinenc)
Sicilià: ô ^(scn)

Verb

al

(balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de alar.

Miscel·lània

Anagrama: la ^(revers)

Vegeu també

Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈal/
Rimes: -al

Contracció

al

Contracció entre la preposició a i l'article el, al

Miscel·lània

Síl·labes: 1
Anagrama: la ^(revers)

Vegeu també

Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre al

Italià

Preposició

al ‎(plural agli, femení alla)

al

Variants

allo, davant gn, pn, ps, s impura, x, z

Occità

Pronúncia ^(AFI): /al/
Etimologia: De a + lo

Contracció

al m. ‎(plural als)

al

Variants

au
ath

Romanès

Etimologia: Del llatí illum.

Article

al m. n. ‎(femení a, plural ai o ale)

de, del (article possessiu singular masculí i neutre)

Notes

S'utilitza davant del cas genitiu, diferenciant així el datiu que té la mateixa forma.
: omului (a l'home, datiu), al omului (de l'home, genitiu)
S'utilitza davant un substantiu o adjectiu que no està precedit d'un nom amb article definit.
: o carte al elevului - un llibre de l'alumne.
Quan hi ha dos o més atributs possessius, normalment l'article es posa davant el darrer, encara que la llengua literària el pot repetir.
: Ministerul Instrucţiunii, Cultelor şi al Artelor - el Ministeri de la Instrucció, dels Cultes i de les Belles Arts.
S'utilitza davant un pronom possessiu.
: calul este al mieu - el cavall és el meu
S'utilitza davant els numerals ordinals, excepte primul ‎(‘el primer’).
: al doilea - el segon
: al treilea - el tercer

Relacionats

Articles en romanès

Cas	Articles definits						Articles adjectivals						Articles possessius						Articles indefinits
	singular			plural			singular			plural			singular			plural			singular			plural
	m.	n.	f.	m.	n.	f.	m.	n.	f.	m.	n.	f.	m.	n.	f.	m.	n.	f.	m.	n.	f.	m.	n.	f.
nominatiu acusatiu	-l (-le, -ul)		-a (-ua)	-i	-le		cel		cea	cei	cele		al		a	ai	ale		un		o	niște
genitiu datiu	-lui (-ului)		-i (-ei)	-lor			celui		celei	celor			(alui)		(alei)	(alor)			unui		unei	unor

Suec

Pronúncia (AFI): /ɑːl/
Etimologia: Del nòrdic antic ǫlr, com també el danès el, noruec bokmål i nynorsk older / or i islandès elri. Del protogermànic *aluz / *alusō i *alizō / *alisō, del qual deriven l'anglès alder, el neerlandès els i l'alt alemany Erle, així com, a través d'una forma tardollatina, el francès alise. En última instància del protoindoeuropeu *h₂élis- («vern») i cognat, per tant, del llatí alnus i del rus ольха́ ‎(olkhà).

Nom

al c. ‎(plural indefinit alar, plural definit alarna)

(botànica) vern, nom comú de les espècies del gènere Alnus
italiensk al ― (Alnus cordata)

japansk al ― vern del Japó (Alnus japonica)

storbladig al ― vern caucasià (Alnus subcordata)

Derivats

Vegeu també

Per a més informació vegeu l'entrada al al Svenska Akademiens ordbok.
Per a més informació vegeu l'entrada al al Svenska Akademiens ordlista.
Per a més informació vegeu l'entrada al al Svensk ordbok.
Article corresponent a la Viquipèdia en suec.