La rebel·lió dels animals
(en) Animal Farm  | |
|---|---|
 | |
| Subtítol | A Fairy Story |
| Tipus | obra literària |
| Autor | George Orwell |
| Llengua | anglès |
| Publicació | Anglaterra, 1945 |
| Creació | 1945 |
| Format de distribució | enquadernació cartoné i enquadernació rústica |
| Tema | totalitarisme |
| Gènere | novel·la en clau, ficció satírica, faula i ficció distòpica |
| Personatges | |
| Lloc de la narració | Anglaterra Manor Farm (en)  |
| Premis | |
| Premis | premi Retro-Hugo a la millor novel·la (1996) Modern Library 100 Best Novels (en) top 100 de llibres de ciència-ficció i fantasia de la National Public Radio Premi Prometheus - Hall of Fame (2011) |
| Altres | |
| OCLC | 3655473 |
   | |
La revolta dels animals (segons una primera traducció, publicada per Destino), o La rebel·lió dels animals (segons una nova traducció, publicada per Edicions 62), Animal Farm en la versió original en anglès (1945), és un conte satíric de George Orwell sobre un grup d'animals d'una granja que expulsen els humans i creen un sistema de govern propi que acaba convertint-se en una tirania brutal. La novel·la va ser escrita durant la Segona Guerra Mundial i, tot i que va ser publicada el 1945, no va tenir una repercussió important fins a finals dels anys 50. La revolta dels animals és una crítica de la Revolució Russa i una sàtira sobre la corrupció del socialisme a l'URSS durant el període de mandat de Stalin. Del llibre se'n va fer el 1954 una pel·lícula de dibuixos animats, aquest cop amb el títol La granja dels animals (Animal farm). L'agost de 1976, la revista Cavall Fort en va començar a publicar (a partir del número 335) una versió gràfica amb el títol de La revolta dels animals, i guió i dibuixos de "Xots & Mautro" (Xots, pseudònim del dibuixant Jordi Clapers i Pladevall, i Mautro, pseudònim del guionista Manuel Sabater[1]).
Argument
[modifica]
El llibre tracta d'una granja on els animals, farts de ser explotats pels humans, decideixen rebel·lar-se.
Un dia, el porc anomenat "Perla de Willingdon" pels humans, i que els animals anomenen "el Vell Patriarca" i com a tal el respecten, explica a la resta d'animals la seva visió, i els prepara per a una revolució que segons ell, ocorrerà, no se sap ni quan ni on. Poc després, el Patriarca mor, i un bon dia els animals porten a terme una revolució espontània amb la qual aconsegueixen fer fora el propietari de la granja, el senyor Jones, i en què apliquen les seves pròpies regles que ells mateixos han creat i que escriuen en una paret:
- Tot allò que vagi sobre dues potes és un enemic
- Tot allò que vagi sobre quatre potes o tingui ales és un amic
- Cap animal no portarà robes
- Cap animal no dormirà en llit
- Cap animal no beurà alcohol
- Cap animal no matarà un altre animal
- Tots els animals són iguals[2]
Els porcs comencen a manar i canvien el nom a la granja de “Granja Manor” a “Granja Animal”. Gradualment el poder es va concentrant en dos porcs, Napoleó i Boladeneu, que mai estaven d'acord en les accions a fer. En els primers mesos de revolució els porcs decideixen portar la cultura a la granja i intenten que la resta d'animals aprenguen a llegir i escriure.
Al mateix temps, Bola de Neu comença a fer uns plànols per construir un molí i així treure feina als animals i que poguessin tenir més temps per a ells. Mentrestant, Napoleó li treu els fills a la gossa Mollie per ensinistrar-los com a policies i així poder eliminar Boladeneu. Un dia, en una reunió de les que feien tots els diumenges, Napoleó hi duu els seus gossos per a què ataquin Boladeneu, per tal de concentrar tot el poder en ell
Napoleó començar a fer reformes de mica en mica. Per poder dominar els animals, cada cop els dona menys menjar i els fa treballar més. Els argumenta que vivien temps pitjors amb el humans. Els porcs comencen a saltar-se els manaments i a viure millor, es traslladen a viure a la casa, fan comerç amb humans i tot un llarg etcètera fins llavors prohibit pels manaments, que van modificant per adaptar la norma a la seva conveniència.
Estableixen mecanismes de repressió contra els animals que estan en contra dels porcs, o no treballa, o es queixa massa; els gossos eliminen qualsevol dissident. També es crea una doctrina anti-Boladeneu, de manera que totes les coses dolentes que passen a la granja se li atribueixen. Es comença a construir el molí pensat per Boladeneu, però els porcs manipulen els animals, per tal que pensin que la idea és de Napoleó.
La construcció del molí, una feina molt dura, s’ha de repetir tres vegades i els animals cada cop tenen menys menjar i més treball. Cada vegada els porcs adopten més costums humans, i arriben a caminar a dues potes. Un dia l’euga anomenada Clover veu com els porcs xerren amb els humans de les granges veïnes i els comenten que tenen molt explotats els animals.
Significat
[modifica]Orwell satiritza el règim comunista soviètic representat a través dels animals de la granja. Cronològicament parlant serien:
- El Vell Patriarca representaria Lenin per ser l'ideòleg de la Revolució, però pel seu caràcter tranquil, la seva avançada edat i la idea original que posseeix aquest personatge, podria correspondre a Karl Marx, més tenint en compte que la revolució es produeix després de la mort del Patriarca.
- El senyor Jones seria Nicolau II de Rússia, el tsar derrocat per la revolució, i tota l'oligarquia russa en conjunt.
- Napoleó, amb les seves mesures per administrar la granja (preses de Boladeneu) que portaran la granja a la prosperitat, encara que només millora la seva situació i la de tots els porcs; i la seva política de restricció de les llibertats representa Stalin.
- Boladeneu seria Trotski, cap militar que més tard fuig de la granja amenaçat de mort. Un cop establert el poder de Napoleó, tot animal que és considerat perillós és executat sota l'acusació de ser seguidor de Boladeneu.
- Bòxer, el cavall, sempre convençut que cal treballar més i traït malgrat això, representaria el proletariat.
- Les ovelles, analfabetes i acrítiques amb el règim, personifiquen els camperols.
- El corb Moisès representaria l'Església Ortodoxa, que parla del cel dels animals i rep un tracte de favor dels humans, ja que ajuda a la idiotització del proletariat.
- L'ase Benjamí representa la classe intel·lectual, que és conscient de les manipulacions però que no participa en el moviment polític, tan sols l'observa.
- Els gossos representen la policia i la seva brutalitat.
En altres llengües
[modifica]El títol original en anglès del llibre és Animal Farm, Granja animal, però l'obra va ser traduïda de forma no literal a diverses llengües europees. Les versions alemanya, francesa, neerlandesa i italiana s'ajusten a l'original: Farm der Tiere, La ferme des animaux, Dierenboerderij, La fattoria degli animali.
Els traductors nòrdics es van centrar en el personatge de Napoleó (en danès: Kammerat Napoleon, noruec: Kamerat Napoleon; però en suec Djurfarmen, granja animal, i en finès Eläinten vallankumous, rebel·lió dels animals).
En català, l'obra és coneguda indistintament com La revolta dels animals i La rebel·lió dels animals. En castellà el títol va ser Rebelión en la granja; en euskera, Abereen Etxaldea. Finalment, el llibre va tenir noms diferents als dos principals països de parla portuguesa: O Triunfo dos Porcos a Portugal i A Revolução dos Bichos al Brasil.
Notes
[modifica]- ↑ «Jordi Clapers Pladevall» (en castellà). tebeosfera. [Consulta: 22 agost 2022]. «el autor Mautro, pseudónimo de Manuel Sabater»
- ↑ Orwell, George; La revolta dels animals, Ediciones Destino, S. A., sisena edició, novembre 2000
Bibliografia
[modifica]
- La revolta dels animals, Edicions Destino, 2001, ISBN 978-84-233-2342-5
- La rebel·lió dels animals, Edicions 62, 2006, ISBN 978-84-297-5855-9