Vés al contingut

Estadi Olímpic Lluís Companys

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Estadi Lluís Companys)
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Estadi Olímpic Lluís Companys
Vista nocturna
Modifica el valor a Wikidata
Imatge de l'interior
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
EpònimLluís Companys i Jover Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEstadi Olímpic Modifica el valor a Wikidata
ArquitectePere Domènech i Roura Modifica el valor a Wikidata
Construcció1929 Modifica el valor a Wikidata
Obertura20 maig 1929 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Jocs Olímpics d'Estiu de 1992
visita del papa Lleó XIV a Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura eclèctica Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaMontjuïc (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocPg. Olímpic, 17-19 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 21′ 53″ N, 2° 09′ 20″ E / 41.36472°N,2.15556°E / 41.36472; 2.15556
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC39655 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAPC15743 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona1777 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Propietat deAjuntament de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Capacitat màxima55.926 Modifica el valor a Wikidata
OcupantBarcelona Dragons (NFL Europe) (1991–2001)
RCD Espanyol (1997–2009)
FC Barcelona (2023) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webestadiolimpic.barcelona Modifica el valor a Wikidata
X: palausantjordi Modifica el valor a Wikidata

L'Estadi Olímpic Lluís Companys és una instal·lació esportiva situada a la muntanya de Montjuïc, a la ciutat de Barcelona, catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local.[1] Forma part l'Anella Olímpica, que inclou les piscines Picornell, el Palau Sant Jordi i d'altres instal·lacions. Des del 2001 porta el nom del president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys, afusellat a causa del règim franquista al castell de Montjuïc l'any 1940.[2]

Història i descripció

[modifica]

Quan la dictadura de Primo de Rivera aprovà incloure en el marc de l'Exposició Internacional de 1929 una secció dedicada a l'esport, va ser necessari construir-hi una piscina i un estadi de dimensions olímpiques.[1] Aquest fou encarregat a l'arquitecte Pere Domènech i Roura i inaugurat el 20 de maig del 1929.[3][4]

Comptava amb una superfície de 66.075 m², dels quals 20.575 van ser destinats a camp d'esports, i el central era destinat a camp de futbol. Per les seves dimensions i la gran capacitat (era de 60.000 persones), el 1929 era considerat el segon més gran del món. Disposava també de pistes per a salts i llançaments, d'un camp de rugbi, una pista de curses per a set atletes i una longitud total de 1.500 m. També tenia instal·lacions subterrànies per a la pràctica d'altres esports, com la boxa, l'esgrima, la gimnàstica i disposava de pista de tennis i de piscina.[1] Les graderies tenien un perfil aproximadament parabòlic. Distribuïdes en dues zones, una al mateix nivell de la pista d'atletisme, i la segona sustentada per un podi que les separava, pel qual la tribuna tenia visibilitat completa i quasi completa des dels extrems de les graderies.[1]

A la porta de marató hi ha un frontó decorat amb un grup escultòric, obra de Vicenç Navarro, de composició acadèmica. A l'interior es van col·locar dues escultures eqüestres fent la salutació olímpica, Genets, obra de Pau Gargallo i foses en bronze.[1]

L'estadi després de ser remodelat pels Campionats d'Europa d'Atletisme Barcelona 2010

L'estadi havia d'acollir l'Olimpíada Popular de l'any 1936, però el cop d'estat militar i la posterior Guerra Civil ho impediren.[1] El 1952 va acollir el XXXV Congrés Eucarístic Internacional i el 1955 els Jocs Mediterranis.[3] El 1957 va acollir l'única final de la Copa d'Espanya de futbol que ha enfrontat al Futbol Club Barcelona i el Reial Club Deportiu Espanyol, els dos equips més importants de la ciutat comtal. A la dècada dels 1960 fou infrautilitzat i les seves graderies començaren a evidenciar preocupants símptomes de ruïna.[3]

Entre 1985 i 1989 va ser objecte d'una important remodelació a càrrec de l'equip d'arquitectes Correa-Milà-Margarit-Buixadé i amb la participació de l'italià Gregotti. El nivell de la pista fou rebaixat 11 m i la pedra extreta es va aprofitar per a les obres de la Sagrada Família; s'alçaren unes noves graderies amb capacitat per a uns 56.000 espectadors. El 8 de setembre del 1989 fou re inaugurat amb motiu de la Copa del Món d'Atletisme, i durant els Jocs Olímpics de 1992, dut a terme a Barcelona, fou seu de les cerimònies d'inauguració i clausura, de les proves d'atletisme i de les paralímpiques.[3][4]

Entre el 1991 i el 2001 hi va jugar l'equip de futbol americà Barcelona Dragons,[4] i entre 1997 i 2009, el Reial Club Deportiu Espanyol hi passà a jugar els seus partits després d'abandonar l'Estadi de Sarrià.[3] L'any 1998, el Comitè d'Estadis de la UEFA li va atorgar la categoria 'cinc estrelles', gràcies a la qual es poden celebrar competicions de futbol del màxim nivell continental.[5]

Entre 1996 i 2017, l'estadi celebrà La Festa dels Súpers (festa del Club Super3).[6][7] Del 26 de juliol a l'1 d'agost de 2010 s'hi celebrà el 20è Campionat d'Europa d'atletisme, per al qual fou novament remodelat.[8]

Des de la temporada 2023-2024, i a causa de les obres de remodelació del Camp Nou (la qual s'estima que estarà acabada la temporada 2025-2026),[9] hi juga el primer equip masculí del Futbol Club Barcelona, amb una inversió superior als 7 milions d'euros, compartida entre el club (60%) i l'Ajuntament (40%), destinats a la millora dels accessos i la mobilitat de l'entorn.[10]

Peveter olímpic

[modifica]

Obra dels dissenyadors Ramon Bigas i Balcells i Pep Sant i Pont, inspirada en Gaudí i en la Mediterrània, per la forma del fust evoca les corbes que sovint l'arquitecte modernista va plasmar en les seves obres, i per la semblança del peveter amb les timons de les barques antigues que solcaven la Mediterrània. La cubeta és de titani oxidat, un metall que té un color blavós i molt irisat, la peanya sobre la que se sosté la cubeta té un revestiment d'alumini. El fust s'alça 12 m per damunt de la paret de l'estadi i 26 me sobre el nivell de l'avinguda de l'Estadi. La flama és de color carbassa, aconseguit fent que el gas cremi amb poc aire, és a dir, amb mala carburació. consumeix 450 m³ de gas cada hora.[11]

Restes arqueològiques

[modifica]

El 1929, durant la construcció de l'estadi, es varen documentar 15 o 16 sitges d'uns 6 m, algunes reutilitzades com a sepultures, d'època ibèrica (segles iii-ii aC). La descripció d'aquests materials resta inèdita, però a partir de la documentació gràfica, s'ha documentat un forn d'àmfores, a més de trobar una sèrie de retalls reblerts amb rebuigs de forn, i un possible dipòsit d'opus signinum. Actualment, aquestes restes han estat destruïdes. A la part nord-est, hi ha un petit cim on s'ha suposat la ubicació d'un poblat ibèric, però per les obres que s'han portat a terme en aquest sector, modificant-ne l'orografia, no se n'ha pogut documentar cap resta. El jaciment ha estat declarat bé cultural d'interès local.[12]

Esdeveniments

[modifica]

Esports

Futbol

[modifica]

Transport públic [cal citació]

[modifica]
L'estació de Parc de Montjuïc del Funicular de Montjuïc

Bus

[modifica]

Les línies del Bus de Barcelona amb parada a l'avinguda de l'Estadi a l'altura de l'Estadi Olímpic Lluís Companys són:

Totes aquestes línies (a excepció de la 125) tenen parada en alguna de les estacions de metro i/o de funicular més properes a l'estadi.

Ferrocarril

[modifica]

Les estacions del Metro de Barcelona més properes a l'estadi són la de Poble Sec (L3) i la d'Espanya (L1 i L3),[15] aquesta última també amb parada de la línia Llobregat-Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

També està molt a prop de l'estadi l'estació de Parc de Montjuïc del Funicular de Montjuïc,[15] que comunica amb l'estació de Paral·lel del metro (L2 i L3).

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 4 5 6 «Estadi Exposició de 1929 - Escultures genets, porta marató, torre i mur». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. ↑ «Estadi de Montjuïc». Memòria Democràtica. Ajuntament de Barcelona. Arxivat de l'original el 2023-10-29.
  3. 1 2 3 4 5 «Estadi Olímpic Lluís Companys». Enciclopèdia de l'Esport Català. Grup Enciclopèdia.
  4. 1 2 3 «Història». Estadi Olímpic de Montjuïc. Ajuntament de Barcelona.
  5. ↑ «L'Estadi Olímpic Lluís Companys». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 9 juny 2026].
  6. ↑ «La Festa dels Súpers cierra con unos 190.000 participantes en Montjuïc» (en castellà), 22-10-2017. [Consulta: 10 febrer 2026].
  7. ↑ «La Festa dels Súpers cierra con unos 190.000 participantes en Montjuïc» (en castellà). La Vanguardia, 22-10-2017. [Consulta: 10 febrer 2026].
  8. ↑ Agustí, Xavier «Blau sobre verd, la nova pista de l'Estadi Olímpic Lluís Companys». El Punt Avui, 17-04-2010 [Consulta: 3 abril 2026].
  9. ↑ «Agreement on the transformation of Espai Barça and work on new Camp Nou to begin in June» (en anglès). Futbol Club Barcelona, 28-04-2022. Arxivat de l'original el 2022-08-15.
  10. ↑ Subirana, Jordi. «El Barça paga 83.000 euros de més per la llicència de la reforma del Camp Nou». Tot Barcelona, 30-07-2023.
  11. ↑ Favà i Compta, Maria. Petits paisatges de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2003, p. 52-55. ISBN 84-7306-860-2.
  12. ↑ «Estadi Municipal de Montjuïc». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  13. 1 2 Richards, Huw A Game for Hooligans: The History of Rugby Union (Mainstream Publishing, Edinburgh, 2007, ISBN 978-1-84596-255-5); Chapter 6, Gathering Storms, p129
  14. ↑ «From the archives: Catalans v Warrington 2009, Barcelona». Arxivat de l'original el 2023-10-29. [Consulta: 29 octubre 2023].
  15. 1 2 «'Tenim el poder': la Festa dels Súpers tornarà a omplir l'anella olímpica de Montjuïc». Vilaweb, 21-10-2017. [Consulta: 3 abril 2026].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estadi Olímpic Lluís Companys
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estadi_Olímpic_Lluís_Companys&oldid=38359613»