Explorant un món en canvi
En el buit per recordar: memòries algorítmiques i el jo fragmentat
La tecnologia ha transformat els arxius digitals personals i la relació que tenim amb la memòria.
Una fotografia sense fotògrafs
Mentre el contingut creat amb IA es multiplica, preservar la mirada humana pot convertir-se en un gest petit però radical.
Reorganitzar el metabolisme social
Una invitació a replantejar les fronteres, el poder i els límits per a una economia més justa i ecològica.
Màquines textuals. Una breu genealogia
Un repàs pels ginys textuals que la literatura ja havia imaginat abans que arribés el que avui coneixem com a intel·ligència artificial.
L’expansió desordenada del capital
La Xina ha reconfigurat la relació entre l’Estat i el sector tecnològic amb l’objectiu d'aconseguir l’autosuficiència nacional.
Pressions i fugues dels cossos re-presentats en la relació interficiada a les xarxes.
Un magazín per explorar les transformacions del nostre món.
Ens interessa especialment entendre l’impacte de les tecnologies digitals i pensar el planeta en temps d’emergència climàtica. Connectem disciplines i sabers, creuem art, ciència i humanitats. En un context de soroll i urgències, oferim una lectura pausada i crítica per comprendre els reptes del present i imaginar futurs possibles.
Decreixement digital
Un manual amb mètodes per resistir al control que la maquinària tecnològica exerceix sobre nosaltres.
Una proposta política i pràctica per recuperar l’autonomia sobre les tecnologies digitals, amb més control democràtic i una perspectiva ecològica.
Una invitació a transformar de manera profunda la nostra relació amb el temps i l’espai, mentre reivindiquem l’oblit, l’error i la pausa.
El futur de l’alimentació
-
Topant amb els règims alimentaris
Una reflexió sobre el sistema alimentari contemporani i la confluència dels models de producció, les tecnologies i les pautes de consum.
Gerard Ortín Castellví -
Resseguim les connexions entre la indústria porcina i l’estètica moderna per fer visible l’origen animal dels objectes quotidians.
Hannah Landecker | Cooking Sections -
¿Què és la ramaderia intensiva? Sobre la confrontació entre animals i màquines
La ramaderia intensiva ha convertit els animals en màquines de producció i ha ocultat la violència que pateixen per poder treure’n el màxim partit.
Dinesh Wadiwel -
Les granges: de fàbriques digitals a jardins digitals
¿Com podem aplicar les tecnologies digitals a l’agricultura sense perpetuar els impactes ecològics i socials de la industrialització?
Louisa Prause -
Una especulació sobre el col·lapse ecològic en el sector de la proteïna alternativa
Una anàlisi del mercat de les proteïnes alternatives i la seva dependència de la idea de col·lapse.
Julie Guthman
Tecnologia
-
L’expansió desordenada del capital
La Xina ha reconfigurat la relació entre l’Estat i el sector tecnològic amb l’objectiu d'aconseguir l’autosuficiència nacional.
Nick Srnicek -
Una invitació a transformar de manera profunda la nostra relació amb el temps i l’espai, mentre reivindiquem l’oblit, l’error i la pausa.
Anna Mundet Molas -
Ascens, caiguda i ressorgiment del dron
La història del dron està marcada per l’evolució tant dels seus usos militars i recreatius com de la seva percepció social.
Ferran Esteve -
I l’antena, ¿on és? La materialitat de la vida digital
La innovació tecnològica constant pot provocar un impacte ecològic més gran del que promet reduir.
Blanca Callén | Cristina Cano | Ion Fernández de las Heras -
Nick Land o els orígens de l’apocalipsi tecnofeixista
El filòsof britànic ha definit l’horitzó apocalíptic en què es mou avui el supremacisme i l’extrema dreta.
Eudald Espluga -
Una proposta política i pràctica per recuperar l’autonomia sobre les tecnologies digitals, amb més control democràtic i una perspectiva ecològica.
Anna Mundet Molas -
Capitals de risc i religió, o com s’especula amb l’apocalipsi
Els grans fons d’inversió promouen relats apocalíptics per legitimar el seu poder i impulsar un model tecnològic cada cop més autoritari.
Andreu Belsunces -
Un manual amb mètodes per resistir al control que la maquinària tecnològica exerceix sobre nosaltres.
Anna Mundet Molas -
L’evolució de la intel·ligència: de la biosfera a la… ¿noosfera?
Un marc per pensar com la intel·ligència evoluciona a través de la relació entre vida, tecnologia i planeta.
Toni Navarro -
L’obra d’art a l’època de la seva experiència tècnica
L’aura de l’art es desplaça: l’atenció redefineix l’experiència estètica.
Mayte Gómez Molina -
Resseguir la realitat material de la tecnologia ens ajuda a poder respondre a les necessitats tecnològiques i ecològiques contemporànies.
Blanca Pujals -
Yuk Hui: «Vivim dins d’un sistema tecnològic gegant»
El filòsof hongkonguès advoca per aprofundir en la imaginació tecnològica que hi ha al marge de l’hegemonia capitalista i el colonialisme.
Victor G. García Castañeda -
Davant del domini ideològic de la ciència reduccionista i el domini sociocultural dels seus avenços tecnològics, ¿què en queda, de l’humanisme?
Erik Davis -
La nova economia de la introspecció
La tendència a individualitzar la salut mental i el benestar sol obviar les causes socials i polítiques que la fonamenten.
Ferran Esteve -
Cronopolítica, o les polítiques del temps entre les finances i la computació
Com els progressos tecnològics i les infraestructures financeres de la nostra societat actuen de mitjanceres de l’experiència social del temps.
Andreu Belsunces -
Quan van venir a buscar els analfabets digitals…
La digitalització forçosa no només exclou els que tenen menys habilitats digitals, sinó també els que valoren els avantatges del món analògic.
Andrea Rosales
Canvi climàtic
-
Reorganitzar el metabolisme social
Una invitació a replantejar les fronteres, el poder i els límits per a una economia més justa i ecològica.
Marcel Llavero Pasquina -
Una invitació a transformar de manera profunda la nostra relació amb el temps i l’espai, mentre reivindiquem l’oblit, l’error i la pausa.
Anna Mundet Molas -
Topant amb els règims alimentaris
Una reflexió sobre el sistema alimentari contemporani i la confluència dels models de producció, les tecnologies i les pautes de consum.
Gerard Ortín Castellví -
I l’antena, ¿on és? La materialitat de la vida digital
La innovació tecnològica constant pot provocar un impacte ecològic més gran del que promet reduir.
Blanca Callén | Cristina Cano | Ion Fernández de las Heras -
Nick Land o els orígens de l’apocalipsi tecnofeixista
El filòsof britànic ha definit l’horitzó apocalíptic en què es mou avui el supremacisme i l’extrema dreta.
Eudald Espluga -
Una proposta política i pràctica per recuperar l’autonomia sobre les tecnologies digitals, amb més control democràtic i una perspectiva ecològica.
Anna Mundet Molas -
Resseguim les connexions entre la indústria porcina i l’estètica moderna per fer visible l’origen animal dels objectes quotidians.
Hannah Landecker | Cooking Sections -
Un manual amb mètodes per resistir al control que la maquinària tecnològica exerceix sobre nosaltres.
Anna Mundet Molas -
¿Què és la ramaderia intensiva? Sobre la confrontació entre animals i màquines
La ramaderia intensiva ha convertit els animals en màquines de producció i ha ocultat la violència que pateixen per poder treure’n el màxim partit.
Dinesh Wadiwel -
-
Les granges: de fàbriques digitals a jardins digitals
¿Com podem aplicar les tecnologies digitals a l’agricultura sense perpetuar els impactes ecològics i socials de la industrialització?
Louisa Prause -
Una especulació sobre el col·lapse ecològic en el sector de la proteïna alternativa
Una anàlisi del mercat de les proteïnes alternatives i la seva dependència de la idea de col·lapse.
Julie Guthman -
Aquest assaig analitza els límits del pensament crític i les pràctiques emancipadores en un context de crisi.
Ignasi Torrent -
-
Resseguir la realitat material de la tecnologia ens ajuda a poder respondre a les necessitats tecnològiques i ecològiques contemporànies.
Blanca Pujals -
La teoria de Gaia ens convida a pensar la Terra com un organisme viu i a reconèixer la interdependència de tots els éssers que hi habitem.
Jonathan Watts
Xarxes socials
-
Pressions i fugues dels cossos re-presentats en la relació interficiada a les xarxes.
Remedios Zafra -
Rodoreda, ‘La mort i la primavera’ i el ritual digital
‘La mort i la primavera’ ens convida a pensar què passa quan els rituals deixen de qüestionar-se i es converteixen en normes que s’obeeixen cegament.
Ferran Esteve -
Comunitats reproductives. Gestar i viure el dol a través d’internet
Les comunitats virtuals s’han convertit en un refugi per compartir-hi experiències i elaborar relats col·lectius a l’entorn de la reproducció assistida.
Estefanía Izrael -
Soc al cor de la ciutat; mira’m el mar i cel
A través de xats i fòrums, la comunitat LGTBIQ+ va trobar a internet un espai lliure per compartir interessos i establir vincles.
trodeponent -
El dormitori en línia: l’ensorrament de l’espai privat
El dormitori, associat tradicionalment a un refugi i un espai d’intimitat, ha esdevingut un escenari d’exposició digital i vigilància patriarcal.
Alice Cappelle -
-
No podem culpar les xarxes socials dels nostres malestars sense entendre les dinàmiques socials que hi ha darrere del seu ús.
Proyecto UNA -
La política tendeix a construir-se cada cop més a les xarxes socials i en altres entorns en què es genera, circula i es consumeix la cultura snack.
Carlos Scolari -
Una utopia envoltada de brossa
Les grans corporacions s’han apoderat d’internet i, com que busquen treure’n rendibilitat, n’han degradat els usos.
José Heinz -
FOMO: la cultura des de la por
La por de perdre’ns alguna cosa ha esperonat la necessitat de consumir productes, vacances, art o esdeveniments culturals.
Ofèlia Carbonell -
La xarxa social de vídeos curts està transformant les indústries culturals i té efectes sobre creadors, públic i crítica.
José Heinz -
Els algoritmes de les plataformes de continguts premien les obres situades a la zona intermèdia i limiten l’espai per a l’experimentació.
José Heinz -
Hem passat de projectar la nostra vida offline a Internet a viure segons el personatge que hem creat online.
Ofèlia Carbonell -
fes-ho cUUUUUUte: ¿com escrivim a Internet?
Cada dia prenem decisions lingüístiques per expressar-nos a Internet: la forma que tenim de teclejar també és una forma de dir qui som.
Joana Girona -
Viure la vida com a «contingut»
Sobre la subversió de la identitat a les xarxes, algoritmes que et fan de mares, les microetiquetes de TikTok i l’individualisme en línia.
Joana Girona -
Democràcia
-
L’actual crisi geopolítica d’Occident ens convida a repensar Europa i la seva relació amb el món.
Ignasi Torrent -
Democràcia, disseny i sistemes d’escolta
Repensar i dissenyar espais d’escolta col·lectiva pot fomentar el debat públic, consolidar vincles socials i millorar la qualitat democràtica.
Pau Subirós -
Nick Land o els orígens de l’apocalipsi tecnofeixista
El filòsof britànic ha definit l’horitzó apocalíptic en què es mou avui el supremacisme i l’extrema dreta.
Eudald Espluga -
Capitals de risc i religió, o com s’especula amb l’apocalipsi
Els grans fons d’inversió promouen relats apocalíptics per legitimar el seu poder i impulsar un model tecnològic cada cop més autoritari.
Andreu Belsunces -
¿Què passa quan l’Estat es converteix en un mer proveïdor de serveis digitals, però no té cap control real de la infraestructura?
Cecilia Rikap -
Aquest assaig analitza els límits del pensament crític i les pràctiques emancipadores en un context de crisi.
Ignasi Torrent -
Temps passat, temps generat per IA
La IA i les xarxes socials ajuden a difondre relats nostàlgics que idealitzen un passat que no ha existit.
Christo Casas -
El discurs polític digital s’està transformant arran del potencial generatiu de la IA i les lògiques virals en clau memètica de les xarxes socials.
Àlex Valverde Valencia -
La política tendeix a construir-se cada cop més a les xarxes socials i en altres entorns en què es genera, circula i es consumeix la cultura snack.
Carlos Scolari -
Lea Ypi: «La meva idea de llibertat és una idea moral»
La filòsofa i escriptora albanesa reflexiona sobre la llibertat i n’analitza els límits en les societats comunistes i capitalistes.
Bashkim Shehu -
Cas Mudde: «La ultradreta s'ha normalitzat»
Parlem amb el politòleg neerlandès sobre quines són les característiques i les estratègies de la ultradreta actual.
Andreu Barnils -
Tania Bruguera: «A poc a poc se’ns veta la possibilitat de pensar en el que encara no ha passat»
Parlem amb l’artista cubana sobre les tensions entre l’art i la política i la capacitat d'imaginar noves institucions.
Oriol Fontdevila -
Reddit, frontera entre els nínxols digitals i el mainstream, és un dels camps de batalla dels debats sobre llibertat d’expressió i toxicitat en temps del gran algoritme.
Albert Lloreta -
Les xarxes socials: editen o censuren?
El canvi en l’actuació de les grans plataformes de comunicació planteja una reflexió sobre la regulació ètica de la informació.
Jordi Carrión -
Jason Y. Ng: «La violència només condueix a una espiral de violència»
Parlem amb l’advocat, activista i periodista de les experiències de protesta i desobediència civil no-violenta a Hong Kong.
Sergi Vicente -
Carolin Emcke: «Ens cal un llenguatge de la utopia per acompanyar el descontentament»
Parlem amb la filòsofa i periodista alemanya sobre la necessitat d’atendre la complexitat de les violències, l’odi i els silencis, i sobre la necessitat de trobar paraules per combatre-hi.
Roger Manau Flotats -
Henry Giroux: «Defensar que l’educació ha de ser neutral és dir que ningú n’ha de retre comptes»
Una entrevista al fundador de la pedagogia crítica Henry Giroux sobre el sentit de l’educació, la sospita davant la neutralitat, la ideologia neoliberal i el fet que la incertesa actual pot ser un motor per repensar i generar noves possibilitats.
João França -
Salvant Cassandra: els reptes de la desinformació actual
Una reflexió sobre els perills i les causes de la desinformació en un context de falta de certeses i desafecció pel sistema vigent.
Berta Barbet -
Revisem un dels mites fundacionals de la democràcia atenenca, les reformes de Soló, per reflexionar sobre el sentit de la igualtat i els valors de la democràcia contemporània.
Ekhi L. de la Granja -
Pedro Inoue: «Ja no hi ha observadors innocents»
Parlem amb el director creatiu de la revista Adbusters, que desgrana la relació entre narrativa i política, ciència-ficció i realitat, i esquerra i cultura pop.
Felipe G. Gil
Natura
-
L’evolució de la intel·ligència: de la biosfera a la… ¿noosfera?
Un marc per pensar com la intel·ligència evoluciona a través de la relació entre vida, tecnologia i planeta.
Toni Navarro -
La teoria de Gaia ens convida a pensar la Terra com un organisme viu i a reconèixer la interdependència de tots els éssers que hi habitem.
Jonathan Watts -
La ciutat contradomesticada: Barcelona i els porcs senglars
Adoptar la perspectiva d’un senglar ens pot ajudar a entendre la realitat socioecològica actual i repensar la convivència amb altres espècies.
Aníbal G. Arregui -
L’exercici de l’espiritualitat és un punt clau per afrontar la profunda transició ecosocial de la qual som part avui.
Andreu Belsunces -
Pot un bosc ser subjecte de drets?
El reconeixement de personalitat jurídica als ecosistemes obre la idea de justícia a un món no dominat per l’omnipotència dels éssers humans.
Maria Ptqk -
Els pobles indígenes del Brasil es desempalleguen de la idea de futur occidental per intentar conservar i crear mons en el present.
Bernardo Gutiérrez -
Hem de tornar a pensar i reinventar els vincles amb el planeta i conciliar-los amb el nostre coneixement científic.
Juan Insua -
La naturalesa política de la selva
La selva és un constructe dissenyat que resulta de les diverses maneres de relacionar-s’hi que tenen les societats indígenes.
Paulo Tavares -
La recerca del coneixement requereix una visió holística que integri diferents disciplines i sabers.
Juan Insua -
Cartografia sonora, memòria i ressonància: tres maneres de relacionar-nos amb el món que ens envolta a través del so.
Arnau Horta -
El pensament lent intenta promoure les relacions bilaterals amb entitats no humanes que viuen i es comuniquen en escales temporals diferents.
Sam Twidale -
L’espai de les ments possibles
Si la nostra experiència es limita al nostre cos com podem pensar sobre ments no humanes?
Philip Ball -
Hem estat desdenyosos en l’apreciació de la intel·ligència dels insectes? Els estudis sobre les seves habilitats cognitives ens revelen una ment sorprenent.
Javier A. Canteros -
Un relat de peixos i de natura, de sequera i de pantans, de pedres i de veus a partir de les paraules de Donna Haraway
Maria Arnal | María Sánchez | Irene Solà -
Cervells tentaculars, la tristesa d’un ficus i els límits de l’antropocentrisme
Com podem arribar a entendre la idea d’intel·ligència en una planta o en un pop des de la nostra consciència humana?
Jose Valenzuela Ruiz -
Laura F. Tenenbaum: «S'ha de trobar una forma de connectar amb la natura cada dia»
Laura F. Tenenbaum ens descobreix motius per mantenir l’optimisme davant el canvi climàtic i ens explica com comunicar-ho més efectivament.
Cristina Sáez
Sud Global
-
Entre parlants, experts i algoritmes, es debat el futur de la llengua nàhuatl.
Isela Xospa | Eugenio Tisselli -
El curiós fracàs de Sir Edward Evan Evans-Pritchard
Davant d’un món mut i adormit aflora una altra forma de resistència: la resistència del cos, el ritme i la memòria.
Mafe Moscoso -
Contrarestar el colonialisme digital
En els últims temps ha aparegut una nova forma de dependència per la qual les infraestructures digitals reprodueixen les antigues lògiques colonials.
Carlos Delclós -
Pankaj Mishra: «La modernitat es presenta com un alliberament, però té molts costos psíquics»
Parlem amb el destacat escriptor i pensador indi sobre les complexes relacions entre Occident i el Sud global.
Elisabet Goula Sardà -
Parlem amb Nkosikhona Swartbooi, membre fundador del col·lectiu Reclaim the City, que lluita contra la segregació habitacional a Ciutat del Cap.
João França -
William Kentridge: «Per tot el món hi ha fractures que venen del període colonial»
Parlem amb l’artista sud-africà sobre segregació, el ressò del colonialisme i la pugna antiracista.
Gemma Parellada -
Kentridge. El que no està escrit
Convidem una crítica d’art, una especialista en cinema africà contemporani, una antropòloga i cineasta documental, i una investigadora de l’activisme antiracista a compartir la mirada sobre William Kentridge.
Neus Miró | Aída Esther Bueno Sarduy | Lucía Piedra Galarraga | Beatriz Leal Riesco -
La lluita de les dones africanes
Les dones africanes han trobat a la xarxa una espai de denúncia de la discriminació imperant en les estructures policials, judicials i legislatives convencionals.
Carlos Bajo -
L’entorn digital combat la COVID-19 a l’Àfrica
D’un cap a l’altre del continent apareixen iniciatives que, servint-se de les tecnologies digitals, pretenen fer front al virus.
Carlos Bajo -
I si Internet fos l’aliat de la diversitat lingüística?
El 54 % dels continguts d’Internet estan en anglès. Ens preguntem per la resta d’idiomes a partir del cas del continent africà, on es parla un terç de les llengües del món i els activistes culturals s’aprofiten de l’entorn digital per reivindicar-ho.
Carlos Bajo -
Ngũgĩ wa Thiong’o: «Europa i Occident també s’han de descolonitzar»
Parlem amb un dels grans referents de la literatura africana contemporània sobre l’imperialisme del llenguatge i la importància de descolonitzar les ments i la imaginació.
Tania Adam -
Notícies falses i censura a l'Àfrica
Analitzem les particularitats del fenomen de les notícies falses al continent africà: de la instrumentalització per part dels governs a les mobilitzacions ciutadanes a favor d’un Internet sense censura ni discursos d’odi.
Carlos Bajo -
Cartografia oberta a l’Àfrica: comunitat i bé comú
Les comunitats de cartografia oberta de l’Àfrica demostren com és possible, a través de les dades obertes, contribuir al desenvolupament social allà on les administracions i les empreses no arriben.
Carlos Bajo -
Les identitats de la diàspora africana i com a Europa es continuen construint les relacions amb l’alteritat sota categories socials de raça i gènere.
Karo Moret -
El ciberactivisme africà contra la censura
Àfrica ha estat un laboratori d’experimentació tant d’espionatge i censura a Internet com de denúncia de la societat civil.
Carlos Bajo -
Àfrica des d’Occident: una mirada esbiaixada
L’Àfrica pateix un baix sistèmic: està subrepresentada a nivell de contingut, de participació i de perspectiva.
Àlex Hinojo
Comunitat
-
Rodoreda, ‘La mort i la primavera’ i el ritual digital
‘La mort i la primavera’ ens convida a pensar què passa quan els rituals deixen de qüestionar-se i es converteixen en normes que s’obeeixen cegament.
Ferran Esteve -
Comunitats reproductives. Gestar i viure el dol a través d’internet
Les comunitats virtuals s’han convertit en un refugi per compartir-hi experiències i elaborar relats col·lectius a l’entorn de la reproducció assistida.
Estefanía Izrael -
La monetització de les fan fictions ha donat legitimitat cultural a aquesta pràctica, però n’amenaça l’essència col·laborativa i experimental.
Ainhoa Marzol -
La capacitat transformadora de la cultura «rave» no és il·limitada, però val la pena de defensar-la de l’apropiació per part de les forces reaccionàries.
Pepe Tesoro -
Un repàs de la història de la xarxa, de les seves potencialitats a les seves caigudes, fixant la mirada en els nous camins per recórrer.
Marta G. Franco -
Morfologia de la intel·ligència col·lectiva: ¿xarxa, eixam, multitud o assemblatge?
Com hem de repensar la noció d’intel·ligència col·lectiva en l’actualitat, i quines metàfores podem fer servir per entendre-la.
Toni Navarro | Alejandra López Gabrielidis -
La periodista i productora cultural ens parla de la importància de les institucions culturals per teixir comunitat.
Susana Arias -
Quan el remei (institucional) és pitjor que la malaltia (mental)
Sobre el canvi de les institucions mentals, que van passar de ser centres de reclusió a ser espais oberts a la societat, la política i l’art.
Jose Valenzuela Ruiz -
Els moviments socials en temps de pandèmia
La COVID-19 ha desafiat la creativitat d’una ciutadania confinada, que ha respost a la crisi amb múltiples expressions de solidaritat, tant en línia com fora de línia.
Dafne Calvo -
Ciència i art poden retrobar-se una altra vegada sota l’ambició de construir una recerca científica rigorosa que esdevingui experiència en comú.
OpenSystems -
Ciència ciutadana i canvi social
La ciència ciutadana pot ser una eina de canvi comunitari gràcies a l’aportació dels ciutadans en la recol·lecció de dades i l’aplicació del mètode científic.
OpenSystems -
Ciència ciutadana i biblioteques públiques
Les biblioteques públiques poden trobar un aliat en la ciència ciutadana per sembrar el coneixement científic i participat.
OpenSystems -
Cartografia oberta a l’Àfrica: comunitat i bé comú
Les comunitats de cartografia oberta de l’Àfrica demostren com és possible, a través de les dades obertes, contribuir al desenvolupament social allà on les administracions i les empreses no arriben.
Carlos Bajo -
Implicacions per al conjunt de la societat de les polítiques de dades de les plataformes de l’economia col·laborativa.
Enric Senabre | Mayo Fuster Morell -
La revolució 4.0 i les seves melodies
Com en les anteriors revolucions puntzero, el relat de l’eficiència i el creixement econòmic coexisteix amb la possibilitat d’un relat alternatiu que situï la comunitat al centre.
Ramon Sangüesa -
Institucions àgils per a un món canviant
Ha arribat el moment de convertir les administracions públiques en espais flexibles, distribuïts i amb un propòsit i un sentit compartits.
Ana Manzanedo | Liliana Arroyo